Per a l’antropologia de l’Estat espanyol, el Marroc sempre ha estat absent en la seva agenda etnogràfica. No ha estat fins a dècades recents en que l’interès per l’estudi de la societat marroquina s’ha vist impulsat per la feina d’investigadores i investigadors que, des dels estudis subalterns, postcolonials i decolonials, estan redefinint la mirada respecte una societat que segueix sent vista com a paradigma d’exotisme en l’imaginari de la societat espanyola. Una dimensió gens negligible en aquesta construcció té a veure amb l’islam, com a referent que s’està imposant per a identificar una marcada alteritat en relació a la significativa i nombrosa colònia de marroquins a Espanya. De nou es posen en joc velles categoritzacions de l’època colonial per a identificar els marroquins i el Marroc, únicament com a “musulmans” i com a “societat musulmana”, respectivament.
Des de ja fa un temps s’estan proposant nous enfocaments que elaboren anàlisis alternatius: plantejant una reformulació de la interpretació del domini colonial i els seus llegats contemporanis; interpretant les dinàmiques culturals que protagonitza aquesta societat més enllà de la reduccionista polarització entre tradició i modernitat; donant sentit a les mobilitzacions socials i polítiques que són activades a favor i en contra de la referència islàmica; contextualitzant la construcció d’identitats transnacionals en relació a la diàspora marroquina a Europa i el rol de l’islam com a inspirador d’aquestes pertinences. Les ponències que es reuneixen en aquest panel comparteixen aquest enfocament analític renovat.
Simposi
El treball coordinat per Ramírez i López Garcia (2002) posava en evidència la poca atenció prestada per l’antropologia de l’Estat espanyol a l’estudi de la societat colonial. Alhora aquest treball volia reivindicar la projecció d’una nova fornada d’investigadors que començaven a dirigir la seva mirada analítica en relació a aspectes propis d’aquest univers cultural. Si bé seria impossible retallar la distància recorreguda per l’antropologia francesa o nord-americana, les noves iniciatives de recerca que s’han obert des de la dècada dels noranta del segle passat venen a ressituar de nou l’interès per una realitat social amb la qual mantenim constants relacions de veïnatge.
El passat colonial de la llarga i difícil relació mantinguda entre els dos veïns separats per l’estret de Gibraltar, ha actuat com una referència implícita en totes les iniciatives de desenvolupar una mirada antropològica sobre el Marroc. Els enfocaments actuals no han ignorat el ric i abundant material que va ser acumulat per l’administració colonial, a través dels informes dels interventors regionals, per tal de saber el paper que tenien les confraries religioses, o les dimensions socials de pràctiques religioses col·lectives (com la festa del sacrifici o els pelegrinatges a les tombes de persones venerades). La represa d’aquesta documentació administrativa (localitzada principalment a l’Arxiu General de l’Administració, a més d’altres arxius) ha estat clau per tal de poder recomposar la manera en que s’ha construït en l’imaginari de la societat espanyola la imatge del Marroc i dels marroquins. Aportacions des de la història, com els treballs de Martín Corrales (2002) i Villanova (2003) són compartides, respectivament, amb enfocaments que tenen a veure amb la construcció alteritzada del marroquí (Mateo Dieste, 1997, 2017; González Alcantud, 2002) i amb les dimensions estructurals i simbòliques sobre el que reposava el domini colonial (Moreras, 2015). Com també, la dimensió de gènere on la deconstrucció del paradigma exotitzant colonial, és el punt de partida per a etnografies en context marroquí (Aixelà-Cabré, 2000; González Vázquez, 2015), o en la diàspora migratòria (Ramírez, 2011). Igualment, les memòries històriques també són un terreny fèrtil per tal d’analitzar cóm s’elaboren les projeccions identitàries actuals (Moreras, 2017; Aixelà-Cabré, 2018).
El que tenen en comú tot aquests treballs és la revisió crítica de l’islam com a referència en els diferents contextos, ja sigui revisant la mateixa categoria de musulmà/musulmana (Moreras, 2017), com donant un repàs crític al concepte d”islam popular” o “ortodòxia” (González Vázquez, 2018), que tant èxit ha tingut en els enfocaments clàssics de l’antropologia de l’islam, així com respecte a la seva capacitat mobilitzadora contrastada amb els nous contextos polítics i socials (Feliu-Mateo Dieste-Izquierdo, 2019).
És una bona notícia per la consolidació d’aquest panorama d’estudis, que aquesta producció sigui resultat de recerques competitives a nivell nacional o europeu, el que afavoreix la seva difusió internacional.
Bibliografia
AIXELÀ-CABRÉ, Yolanda (2000), Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el genero. Barcelona: Edicions Bellaterra.
AIXELÀ-CABRÉ, Yolanda (2015), Tras las huellas del colonialismo español en Marruecos y Guinea, Madrid: CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).
AIXELÀ-CABRÉ, Yolanda (2018), “Colonial Memories and Contemporary Narratives from the Rif. Spanishness, Amazighness, and Moroccaness seen from Al-Hoceima and Spain”, Interventions: International journal of postcolonial studies, DOI: 10.1080/1369801X.2018.1558093.
FELIU, Laura- MATEO DIESTE, Josep Lluís- IZQUIERDO, Ferran Brichs(eds.)(2019), Un siglo de la movilizacion social en Marruecos. Barcelona: Edicions Bellaterra.
GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio (2002), Lo moro. Las lógicas de la derrota y la formación del estereotipo islámico, Barcelona: Anthropos.
GONZÁLEZ VÁZQUEZ, Araceli (2015), Mujeres, Islam y alteridades en el norte de Marruecos, Barcelona: Edicions Bellaterra.
GONZÁLEZ VÁZQUEZ, Araceli (2018), “¿Qué es el islam popular? Hacia una genealogía crítica del concepto y de su relación con las distinciones ortodoxia/heterodoxia y ortopraxis/ heteropraxis. Siwô’ Revista de Teología, vol. 11(1): 107-132.
MARTÍN CORRALES, Eloy (2002), La imagen del magrebí en España: una perspectiva histórica, siglos XVI-XX. Barcelona : Bellaterra.
MATEO DIESTE, Josep Lluís (1997), El “moro” entre los primitivos: el caso del Protectorado Español en Marruecos, Barcelona: Fundación “la Caixa”, IX Premi Rogeli Duocastella.
MATEO DIESTE, Josep Lluís (2003), “La “hermandad” hispano-marroquí. Política y religión bajo el Protectorado español en Marruecos (1912-1956), Barcelona: Edicions Bellaterra.
MATEO DIESTE, Josep Lluís (2017), “Moros vienen”. Historia y política de un estereotipo. Melilla: Instituto de Culturas.
MORERAS, Jordi (2015), “Herencias de la dominación. Una comparación sobre el control de los rituales islámicos durante el Protectorado español en Marruecos y en la configuración de un islam español”, a Yolanda Aixelà (ed.), Tras las huellas del colonialismo español en Marruecos y Guinea, Madrid: CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), pp. 221 – 251.
MORERAS, Jordi (2017), Exposició “Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament”. Museu d’Història de Catalunya
(http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/del_marroc_i_de_catalunya).
RAMIREZ, A.-LÓPEZ GARCÍA, B. (coords.)(2002), Antropología y antropólogos en Marruecos. Homenaje a David H. Hart. Barcelona: Bellaterra.
TELLEZ, Virtudes – RAMÍREZ, Ángeles (2018), “La antropología de los contextos musulmanes desde España: inmigración, islamización e islamofobia”, Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LXXIII, n.2, pp. 295-324, juliol-desembre.
VILLANOVA, José Luis (2006), Los interventores. La piedra angular del Protectorado español en Marruecos. Barcelona: Bellaterra.
RAMÍREZ, Ángeles (2011), La trampa del velo. El debate sobre el uso del pañuelo musulmán. Madrid: Los libros de la Catarata.