Arrel de la mediatització de l’arribada d’un milió de persones en busca de refugi a Europa el concepte d’acollida ha adquirit una nova rellevància. Parlem de ‘ciutat d’acollida’, ‘volem acollir’, centres d’acollida de menors i d’aules d’acollida, però que significa l’acollida? Tot i l’imperatiu moral de l’hospitalitat incondicional, l’acollida és sempre, a la pràctica, condicional, i és precisament per les circumstàncies d’aquesta condicionalitat que s’interessa l’antropologia. Aquest simposi s’interessa, així, per aproximacions etnogràfiques a les diferents pràctiques, discursos i polítiques que defineixen l’acollida en diferents espais i àmbits, així com pels dispositius i institucions d’acollida i com aquests contrasten i s’enfronten amb pràctiques informals i comunitàries. Així mateix s’interessa també per la distinció entre l’acollida com a marc normatiu i teòric i la seva realitat en la pràctica diària, pensant, de manera crítica com aquesta es redefineix a tots els nivells, del barri i l’escola a la protecció internacional.
Simposi
El Gran Diccionari del a Llengua Catalana defineix acollir com “l’acte de rebre (a algú que es presenta), especialment admetre’l a casa, en la nostra companyia” (Acollir, s.d.). Així, segons aquesta definició, per acollir ens cal, d’una banda, algú que aculli i, de l’altra, a algú que sigui acollit/da. Aquell qui acull apareix de manera activa amb l’acció de rebre i exerceix l’agència en permetre que qui és acollit entri al seu espai, a casa seva. Qui és acollit, en canvi, tot i que “es presenta”, es troba a la mercè de qui acull, que pot decidir cedir el seu espai (o no) i sota quines condicions fer-ho. Tot i l’imperatiu moral de l’hospitalitat incondicional que proposa Derrida (2014) l’acollida és sempre, a la pràctica, condicional, i és precisament per les circumstàncies d’aquesta condicionalitat que s’interessa l’antropologia (Agier, 2018).
Arrel de la mediatització de l’arribada d’un milió de persones en busca de refugi a Europa, el 2015, unes 500.000 persones es van mobilitzar a Barcelona sota el lema “volem acollir” per denunciar les mancances en la resposta dels estats, la UE i les organitzacions internacionals a aquests fets i reclamar a les institucions un paper més actiu. Des d’aquell moment hem vist com, malgrat la gran mobilització ciutadana, aquesta acollida amb prou feines s’ha materialitzat. Poques institucions han pres un paper més actiu i molts dels esforços ciutadans s’han diluït amb el temps i la desmediatització del fenomen. D’altra banda, hem pogut assistir a un creixement dels moviments d’extrema dreta i a una radicalització i popularització dels discursos xenòfobs i racistes, que relacionen migració amb inseguretat, fins al sorgiment de noves mobilitzacions ciutadanes, a voltes violentes, emparades en aquests discursos. Tanmateix, el debat de l’acollida no és nou, com tampoc ho és la seva condicionalitat. A nivell global, l’imperatiu moral de l’hospitalitat incondicional que reclamen moviments socials i organitzacions humanitàries topa amb el model imperant de ciutadania en l’estat-nació, com es fa palès amb la contradicció entre la llei del mar i les regulacions contra el tràfic de persones (Friese, 2010) i amb el cas de l’Open Arms. En aquesta mateixa línia, els debats sobre el “mereixement” (de l’anglès deservingness) han posat en qüestió les categories d’elegibilitat que condicionen l’accés a drets, documentació, recursos d’acollida, assistència social o solidaritat, especialment a través d’expectatives de “vulnerabilitat” i “rendiment” (de l’anglès performance) (Chauvin & Garcés-Mascareñas, 2014). D’altra banda, aproximacions crítiques als límits de l’ajuda i els discursos humanitaris han posat de relleu les conseqüències dels processos de burocratització d’organitzacions internacionals i no-governamentals, i dels interessos que hi ha darrere de la reproducció del model humanitari (Harrell-Bond, 2001), així com de la l’activació de lògiques de dominació des de la victimització de les persones migrants, tant des de les institucions públiques i privades (Cabot, 2013; Freeman, 2019) com per part de moviments socials i individus.
Tanmateix, entenem que les diferents concepcions de l’acollida s’articulen a molts nivells i àmbits; parlem d’aules d’acollida, centres d’acollida de menors, de ‘ciutat d’acollida’ i ‘volem acollir’. Quines pràctiques, discursos i polítiques defineixen l’acollida en tots aquests espais? Quins actors hi intervenen? Així, des d’aquest simposi ens interessem per els diferents dispositius i institucions d’acollida i com aquests contrasten i s’enfronten amb pràctiques informals i comunitàries, la distinció entre l’acollida com a marc normatiu i teòric i la seva realitat en la pràctica diària, pensant, de manera crítica com aquesta es redefineix a tots els nivells, del barri i l’escola a la protecció internacional. Ens preguntem, per exemple, com l’acollida es concep a nivell estatal en relació a la població sol·licitant d’asil i refugiada, com s’entén i es practica l’acollida de menors migrants en l’àmbit escolar, quin és el rol dels activismes migrants i moviments socials de solidaritat mútua o com s’articulen reivindicacions d’inhospitalitat envers ‘expats’ i ‘turistes’.
Per tot això, des de l’organització d’aquest simposi es fa una crida a presentar comunicacions que abordin la qüestió de l’acollida des d’aquests diferents nivells i aspectes:
– Significats i pràctiques d’acollida en diferents espais i nivells: domèstic, rural, barri, escolar, urbà, estatal, sanitari, etc.
– Polítiques públiques d’acollida
– Moviments socials a favor o en contra de l’acollida
– Institucions d’acollida tant públiques com privades
– L’acollida com a concepte d’anàlisi
– Dimensions metodològiques etnogràfiques de treballar l’acollida
– L’acollida en relació a les diferents etiquetes de la mobilitat: ‘migrants’, ‘turistes’, ‘menors no acompanyats’, ‘expats’, ‘refugiats’
– Temps i espais d’acollida
– Altres formes d’acollida.
Bibliografia
Acollir [Def. 1]. (s.d.). Gran diccionari de la llengua catalana. A Diccionari.cat. Consultat, 06 setembre, 2019 a http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0001760.
Agier, M. [Rencontres Internationales de Genève] (3 October 2018) Hospitalité et cosmopolitique. [Video File] Accés (09/09/2019): https://www.youtube.com/watch?v=wsK2q4M9jcI&t=2517s
Cabot, H. (2013). The social aesthetics of eligibility: NGO aid and indeterminacy in the Greek asylum process. American Ethnologist, 40(3), 452-466.
Chauvin, S., & Garcés‐Mascareñas, B. (2014). Becoming less illegal: Deservingness frames and undocumented migrant incorporation. Sociology Compass, 8(4), 422-432.
Derrida, J., & Dufourmantelle, A. (2014). De l’hospitalité: Anne Dufourmantelle invite Jacques Derrida à répondre. Calmann-Lévy.
Freedman, J. (2019). The uses and abuses of «vulnerability» in EU asylum and refugee protection: Protecting women or reducing autonomy?. Papeles del CEIC, International Journal on Collective Identity Research, (1), 3.
Friese, H. (2010). The limits of hospitality: Political philosophy, undocumented migration and the local arena. European journal of social theory, 13(3), 323-341.
Harrell-Bond, B. (2001). Imposing aid: emergency assistance to refugees. Oxford: Oxford University Press.