Una de les principals contribucions de l’antropologia al saber i les formes d’entendre la realitat és la capacitat de problematitzar i desuniversalitzar, tant a nivell empíric com conceptual, els postulats i categories que conformen els universos sòcio-culturals de les societats occidentals. Tanmateix, en la nostra pràctica antropològica sovint reproduïm de forma acrítica aquestes categories quan tractem d’entendre i d’analitzar el món que ens envolta. Des del reconeixement d’aquesta contradicció, es proposa un panell on es problematitzin -i es repensin els límits de- tres dels eixos conceptuals i metodològics de l’antropologia: el gènere, la identitat i la diversitat. Aquesta tasca crítica es basarà en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional.
Aquest panell s’interessa per les aportacions teòriques i etnogràfiques que serveixin per mostrar els límits de les categoritzacions hegemòniques sobre el gènere, la identitat i la diversitat, i també per aquelles reflexions crítiques sobre com la pròpia disciplina antropològica pot arribar a (re)produir hegemonies i desigualtats. D’entre les temàtiques que hi tenen cabuda, destaquen les crítiques a la producció acadèmica occidental, qüestionant la forma en què el saber antropològic perpetua el sistema colonial eurocèntric de dominació política, econòmica, epistèmica i social. Així mateix, interessa mostrar els límits de les categories i polítiques hegemòniques relatives a les identitats i expressions sexo-genèriques no normatives. També les aproximacions crítiques a les conceptualitzacions i dispositius sobre les mobilitats humanes i la gestió dels fenòmens migratoris.
Simposi
Una de les principals contribucions de l’antropologia al saber i les formes d’entendre la realitat és la capacitat de problematitzar i desuniversalitzar, tant a nivell empíric com conceptual, els postulats i categories que conformen els universos socio-culturals de les societats occidentals. Tanmateix, en la nostra pràctica antropològica sovint reproduïm de forma acrítica aquestes categories quan tractem d’entendre i d’analitzar el món que ens envolta. Des del reconeixement d’aquesta contradicció, es proposa un panell on es problematitzin -i es repensin els límits de- tres dels eixos conceptuals i metodològics de l’antropologia: el gènere, la identitat i la diversitat. Aquesta tasca crítica es basarà en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional.
En aquest panell s’entén que les persones estan culturalment adscrites a diversos, i a vegades contradictoris, processos identitaris que coexisteixen, es superposen i s’entrecreuen. Aquests processos, que condicionen les experiències i narratives individuals i col·lectives, són font de desigualtats, jerarquies i exclusions, però també de resiliència, solidaritat i transgressions. Des d’aquesta perspectiva, les identitats s’entenen com a quelcom cultural, processual i relacional. És adoptant aquesta concepció quan es visibilitza l’ambivalència inherent a les categories identitàries: ens ofereixen significats i estabilitat, però a la vegada limiten i condicionen el nostre camp experiencial. Així mateix, el gènere és vist com una categoria oberta i plural, atès que les expressions corporals i identitàries que desborden la lògica binària hegemònica. S’està, en definitiva, davant múltiples dimensions de la diversitat: de processos identitaris, de teixits normatius, d’opressions, d’eixos de desigualtat, d’experiències, narratives i expressions. Des d’aquest panell es defensa l’etnografia com a mètode privilegiat per a copsar i legitimar aquesta diversitat enfront posicionaments unívocs i homogeneïtzadors.
Aquest panell s’interessa, per tant, per les aportacions teòriques i etnogràfiques que serveixin per mostrar els límits de les categoritzacions hegemòniques sobre el gènere, la identitat i la diversitat, i també per aquelles reflexions crítiques que mostren com la pròpia disciplina antropològica pot arribar a (re)produir hegemonies i desigualtats. D’entre les temàtiques que hi tenen cabuda, destaquen les crítiques a la producció acadèmica occidental, qüestionant la forma en què el saber antropològic perpetua el sistema colonial eurocèntric de dominació política, econòmica, epistèmica i social. Així mateix interessa mostrar els límits de les categories i polítiques hegemòniques relatives a les identitats i expressions sexo-genèriques no normatives. També les aproximacions crítiques a les conceptualitzacions i dispositius que envolten actualment les mobilitats humanes i la gestió dels fenòmens migratoris.
Bibliografia
Bell, J. i Perry, B. (2015). “Outside Looking In: The Community Impacts of Anti-Lesbian, Gay, and Bisexual Hate Crime”. Journal of Homosexuality, 62(1): 98-120.
Benson, M. i O’Reilly, K. (2009). “Migration and the search for a better way of life: a critical exploration of lifestyle migration”. The sociological review, 57(4): 608-625.
Benson, M. i Osbaldiston, N. (coord.) (2014). Understanding Lifestyle Migration: Theoretical Approaches to Migration and the Quest for a Better Life. Bassingstoke: Palgrave Macmillan.
Blásquez Graf, N., Flores Palacios, F. i Ríos Everardo, R. (coord.) (2012). Investigación feminista: epistemología, metodología y representaciones sociales. México DF: UNAM.
Castro-Gómez, S. y Grosfoguel, R. (comp.) (2007). El giro decolonial: reflexiones para una diversidad epistémica más allá del capitalismo global. Bogotá: Siglo del Hombre Editores, Universidad Central, Instituto de Estudios Sociales Contemporáneos i Pontificia Universidad Javeriana.
Chauvin, S. i Garcés-Mascareñas, B. (2014). “Becoming Less Illegal: Deservingness Frames and Undocumented Migrant Incorporation”. Sociology Compass, 8(4): 422–432
de Sousa Santos, B. (2003). Crítica de la razón indolente. Contra el desperdicio de la experiencia. Bilbao: Editorial Desclée.
Guasch, O. (2000). La crisis de la heterosexualidad. Barcelona: Laertes.
Guasch, O. i Lizardo, E. (2007) Chaperos: precariado y prostitución homosexual. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Jubany, O. (2017). Screening asylum in a culture of disbelief: Truths, Denials, and Skeptical Borders. Londres: Palgrave MacMillan.
Luibhéid E. 2004. “Heteronormativity and immigration scholarship: A call for change”. GLQ: A Journal of Lesbian and Gay Studies, 10(2): 227–235.
Luibhéid, E. i Cantu, L. (eds) (2005). Queer Migrations: Sexuality, U.S. Citizenship, and Border Crossings. Minneapolis i Londres: University of Minnesota Press.
Puar, J. 2017. Ensamblajes Terroristas. El homonacionalismo en tiempos queer. Barcelona: Bellaterra.
Sales, R. (2002). “The deserving and the undeserving? Refugees, asylum seekers and welfare in Britain”. Critical social policy, 22(3): 456-478.
Schilt, K. i Westbrook, L. (2009). “Doing Gender, Doing Heteronormativity. Gender Norms, Transgender People and the Social Mantenance of Heterosexuality”. Gender and Society, 23(4): 440-464
Varea, S. i Zaragocin, S. (2017). Feminismo y buen vivir: utopías decoloniales. Cuenca, Ecuador: PYDLOS Ediciones Universidad de Cuenca.