16. Contrastos i conflictes en els debats de gènere i identitat des de la tradició etnogràfica de l’antropologia

Coordinació:

Olga Jubany
UB
Ignacio Elpidio Domínguez
UB
iedominguez@ub.edu

Resum

La tradició etnogràfica de l’antropologia es caracteritza, davant altres disciplines i enfocaments, per la seva particular atenció i pel ventall d’eines metodològiques i conceptuals adients per a l’estudi de categories, posicionaments identitaris i relacions de poder mediates per etiquetes. Sota usos diversos de categories identitàries aparentment homogènies o comunes, la recerca etnogràfica i l’anàlisi de les (in)coherències i les (dis)continuïtats ens duen a les particulars interseccions entre estructures i agències tant d’individuals com de col·lectives. El gènere i la sexualitat són dos àmbits en què sovint es confronten diferents aproximacions conceptuals per debatre com categories aparentment senzilles o uniformes revelen dissonàncies, diversitats d’ús, i fins i tot enfrontaments.
El simposi s’interessa particularment per aportacions de recerca etnogràfica desenvolupades des de l’àmbit català, enllaçant amb la tradició antropològica catalana i a l’Estat espanyol al voltant del gènere i de la sexualitat. Des d’estudis primerencs sobre les identitats gais i lesbianes i sobre les realitats trans, aquesta tradició s’ha diversificat en un clar procés de consolidació. Aportacions i recerques més recents han eixamplat els interessos de l’antropologia del gènere i la sexualitat, mentre que els contrastos teòrics entre diverses aproximacions en els debats poden arribar fins a l’esclat de confrontaments. D’entre les temàtiques que hi tenen cabuda, destaquen les limitacions i problemàtiques de les categories identitàries, la diversitat d’usos des de posicionaments polítics i acadèmics, el paper de les categories en conflictes i dissidències, i les relacions de poder.

 

La tradició etnogràfica de l’antropologia es caracteritza, davant altres disciplines i enfocaments, per la seva particular atenció i pel ventall d’eines metodològiques i conceptuals adients per a l’estudi de categories, posicionaments identitaris i relacions de poder mediates per etiquetes. Sota usos diversos de categories identitàries aparentment homogènies o comunes, la recerca etnogràfica i l’anàlisi de les (in)coherències i les (dis)continuitats ens duen a les particulars interseccions entre estructures i agències tant d’individuals com de col·lectives. El gènere i la sexualitat són dos àmbits en què sovint es confronten diferents aproximacions conceptuals per debatre com etiquetes i categories aparentment senzilles o uniformes revelen dissonàncies, diversitats d’ús, i fins i tot enfrontaments entre maneres ben diferents de conceptualització i de pràctica política o social.

En aquest panell es proposa un punt de trobada de projectes de recerca etnogràfica en què es problematitzin els límits, contrastos i confrontaments dels posicionaments identitaris al voltant del gènere i la sexualitat. A través d’etnografies i d’estudis qualitatius o mixtes sobre aquests àmbits d’estudi, es proposa un ampli ventall d’enfocaments que pot provenir de diferents casos d’estudi. S’entén que les etiquetes o categories identitàries del gènere i de la sexualitat no són conceptes unívocs o homogenis, sinó que s’hi entrecreuen relacions de poders, agències individuals i col·lectives diverses, i desiguals formes d’opressió. Des d’aquesta perspectiva, els posicionaments identitaris són concebuts com a quelcom cultural, processual i relacional. És des d’aquesta perspectiva que podem estudiar perspectives o enfocaments com ara opressions i formes de resistència, continuïtats i dissonàncies, heterodòxies dins sistemes ortodoxos, la instrumentalització dels conceptes per part dels agents individuals i col·lectius o l’esclat de diferències per divergències entre usos de les mateixes etiquetes.

El simposi que us proposem s’interessa particularment per aportacions de recerca etnogràfica desenvolupades des de l’àmbit català, enllaçant amb la tradició antropològica catalana i a l’Estat espanyol al voltant del gènere i de la sexualitat. Des d’estudis primerencs sobre les identitats gais i lesbianes i sobre les realitats trans, aquesta tradició s’ha diversificat en un clar procés de consolidació. Aportacions i recerques més recents han eixamplat els interessos de l’antropologia del gènere i la sexualitat, i hi han incorporat temes i objectes com ara les diverses formes d’opressió sexogenèrica en l’àmbit educatiu, les diferències identitàries i vivencials en contextos geogràfics diversos, l’entrecreuament de les migracions i el gènere i la sexualitat, el treball sexual, o els moviments socials LGBTI. Aquestes noves aportacions no estan lliures de conflictes: els contrastos teòrics entre diverses aproximacions en els debats poden arribar fins a l’esclat de confrontaments.

El panell s’entronca en un esforç més ampli per definir i consolidar un punt de trobada d’aquest ampli ventall d’innovadores i necessàries aportacions etnogràfiques sobre el gènere i la sexualitat, i de propostes metodològiques particularment dissenyades i enfocades per a aquests àmbits d’estudi. D’entre les temàtiques que hi tenen cabuda, destaquen els estudis sobre les limitacions i problemàtiques de les categories identitàries, la diversitat d’usos que en fan posicionaments polítics i acadèmics, el paper que tenen les esmentades categories en conflictes i dissidències, i la rellevància que poden tenir en diverses relacions de poder, entre d’altres.

 

Referències

Bell, J. i Perry, B. (2015). “Outside Looking In: The Community Impacts of Anti-Lesbian, Gay, and Bisexual Hate Crime”. Journal of Homosexuality, 62(1): 98-120.

Coll-Planas, G. (2012). La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer. Barcelona: Egales.

Eribon, D. (2000). Identidades. Reflexiones sobre la cuestión gay. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Ghaziani, A. (2017). Sex Cultures. Cambridge: Polity Press.

Ghaziani, A. i Brim, M. (eds.) (2019). Imagining Queer Methods. New York: New York University Press.

Guasch, O. (2000). La crisis de la heterosexualidad. Barcelona: Laertes.

Guasch, O. i Lizardo, E. (2017). Chaperos: precariado y prostitución masculina. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Jubany, O. i Carles, I. (2019). “Présentation. Une approche expérientielle, intersectionnelle et située de la diversité sexuelle et de genre”. Droit et cultures, 77(2019/1): 9-20.

Langarita Adiego, J. A. (2020). “Sexual and gender diversity in small cities: LGBT experiences in Girona, Spain”. Gender, Place & Culture, 27(9): 1348-1365.

Langarita Adiego, J. A., Mas Grau, J. i Jubany, O. (2019). “Geografías de la diversidad sexogenérica más allá de la gran ciudad: experiencias, discursos y prácticas en dos ciudades medianas de Cataluña”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 65(3): 473-492.

López, S. i Platero, L. (Eds.) (2019). Cuerpos marcados. Vidas que cuentan y políticas públicas. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Luibhéid E. (2004). “Heteronormativity and immigration scholarship: A call for change”. GLQ: A Journal of Lesbian and Gay Studies, 10(2): 227–235.

Luibhéid, E. i Cantu, L. (eds) (2005). Queer Migrations: Sexuality, U.S. Citizenship, and Border Crossings. Minneapolis i Londres: University of Minnesota Press.

Mas Grau, J. i Jubany, O. (2019). “De la révolution sexuelle à l’inclusion sociale des expressions LGBT+. Le processus d’obtention des droits LGBT en Espagne”. Droit et culture, 77(2019/1): 53-68.

Puar, J. (2017). Ensamblajes Terroristas. El homonacionalismo en tiempos queer. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Usai, R., Cai, W. i Wassler, P. (2020). “A Queer Perspective on Heteronormativity for LGBT Travelers”. Journal of Travel Research, online. DOI: https://doi.org/10.1177%2F0047287520967763

Valocchi, S. (2020). Capitalisms and gay identities. New York: Routledge.

Viñuales, O. (2000). Identidades lésbicas: discursos y prácticas. Barcelona: Edicions Bellaterra.