17. Antropologia Visual i Multi-modal: noves formes d’experimentació, col·laboració i assaig a través de les imatges

Coordinació:

Roger Canals
UB
rocanals@ub.edu

Resum

Aquest simposi pretén reunir recerques contemporànies al voltant de l’antropologia, la imatge i la cultura visual. El seu objectiu és reflexionar sobre les potencialitats de la imatge en la investigació antropològica avui, tot enllaçant amb els debats actuals al voltant del gir multi-modal, l’antropologia dels sentits i de les noves formes d’assaig visual. Definim l’antropologia visual com una branca de l’antropologia que engloba essencialment quatre àmbits: 1) l’estudi antropològic de les imatges (ens interessa indagar en com individus de diferents contextos interaccionen amb i a través de les imatges, siguin “religioses”, publicitàries” o “d’actualitat”, entre d’altres); 2) L’ús d’eines visuals per a la recerca etnogràfica (inclou la producció de cinema i fotografia, però també de dispositius com el dibuix o el teatre); 3) La introducció de la imatge en el procés “d’escriptura”, “representació” i difusió dels resultats de recerca (assistim avui dia a una explosió de nous formats de representació del coneixement a través de la imatge: foto-assaig, pàgines web interactives, documental no lineal, instal·lacions, cinema etnogràfic experimental…); 4) Estudi de la visió i la visualitat (l’anàlisi etnogràfic de què significa veure-hi i ser vist en diferents contextos socials i culturals, especialment a conseqüència de l’emergència de nous dispositius de visió com ara càmeres GoPro, Realitat Augmentada o visió nocturna. En aquest simposi ens centrarem en veure les imbricacions entre aquests quatre àmbits, incidint també en les seves implicacions a nivell ètic i metodològic. Preferentment, les presentacions han d’incloure material visual, si pot ser de manera experimental.

 

L’Antropologia Visual es troba avui dia un moment profund de canvi i expansió. Històricament, l’antropologia visual s’ha centrat en dos aspectes fonamentals: d’una banda, en l’anàlisi antropològic de documents visuals (fotografia d’arxiu, imatges religioses, publicitat, entre d’altres) i, d’altra banda, en l’ús de la fotografia i del cinema com a eines per a la investigació etnogràfica. L’antropologia visual començà a definir-se com a camp disciplinari a mitjans del 1970 i a la dècada dels 90 adquirí una certa presència i legitimitat institucional. Amb el temps, es va anar constituint com una certa especialització dins de l’antropologia, tenint una incidència relativa en el desenvolupament global de la disciplina. Els especialistes en antropologia visual eren aquells i aquelles qui, generalment, feien films i fotografies en el treball de camp, o s’interessaven per qüestions de cultura visual, com ara l’anomenat “art no occidental”. Els festivals de cinema etnogràfic es multiplicaren, així com les conferències especialitzades. Molts departaments començaren a introduir assignatures optatives en antropologia visual.

La importància incontestable de la imatge en la nostra societat i la popularització de nous dispositius de producció i tractament d’imatges (mòbils, càmeres lleugeres, software de muntatge, entre d’altres) ha modificat aquest plantejament inicial. Cada cop és més evident que allò visual és un element troncal i transversal de l’antropologia. Tots els àmbits de la disciplina (parentiu, religió, economia, entre d’altres) inclouen, en major o menor mesura, una dimensió visual, encara que només sigui pel fet que avui (gairebé) tot individu és un actiu receptor, distribuïdor i productor d’imatges. D’altra banda, cal acceptar que l’ús de tècniques visuals per a la investigació social és avui més pertinent que mai. És cert que hi continua havent investigadors i investigadores particularment interessats en fer i utilitzar imatges, però també ho és que, en major o menor mesura, tots i totes emprem els registres visuals al llarg de la nostra recerca.

Al temps que l’antropologia visual es generalitza, també es troba en un profund moment de creativitat i experimentació. Una revisió de la bibliografia actual i clàssica permet delimitar quatre grans branques de l’antropologia visual:

1-L’antropologia de les imatges: s’interessa en analitzar com ens relacionem amb i a través de les imatges. És aquí on hem de situar estudiar com ara els treballs de Belting o Didi-huberman. Entroncant amb qüestions clàssiques de l’antropologia com ara la de la imatge religiosa, aquestes recerques se centren en investigar com individus de diferents contextos socials i culturals interaccionen amb els signes visuals, entesos com a agents socials.

2-L’ús de tècniques audiovisuals en la recerca etnogràfica: hi ha una llarga tradició dins de l’antropologia visual al voltant del que s’ha anomenat la fotografia documental i el cinema etnogràfic. La fotografia i el cinema segueixen sent eines vàlides i àmpliament utilitzades dins de l’antropologia visual. Ara bé, el seu ús està canviant: cada cop veiem més experiències col·laboratives, participatives o d’etno-ficció, que posen en qüestió la categoria d’autoria i els gèneres tradicionals. Hi ha també nous experiments en foto i vídeo-elicitació, així com un renovat interès pel dibuix com a estratègia performativa per a la recerca.

3-L’escriptura visual: com “escrivim” l’antropologia? I com publiquem, distribuïm i difonem el nostre coneixement? Com deia Margared Mead, l’antropologia ha estat històricament una disciplina de les paraules. Ara bé, també ha usat, des del seu inici, la fotografia i el cinema com a modes de representació. Avui dia assistim a un auge de modes d’escriptura visual: el cinema documental de caràcter “naturalista” o “realista” es complementa amb noves iniciatives orientades a desafiar els “gèneres”, on es mescla cinema experimental, cinema participatiu i intervenció social. El foto-assaig ha adquirit una nova vigència, així com la creació de dispositius expositius i instal·lacions per “pensar en imatges”. Hi ha cineastes-etnògrafs que s’endinsen en el documental interactiu o no-lineal. D’altres han proposat experiències immersives, cinema en 360 graus o propostes a través d’Apps o videojocs. Moltes d’aquestes iniciatives entronquen amb les propostes contemporànies al voltant de l’antropologia pública, l’antropologia digital i l’antropologia multi-modal.

4-L’estudi de la visió i la visualitat: Des de l’antropologia, existeix una tradició d’estudis sobre el fet de veure-hi i ser vist, que en els últims anys ha tingut un auge important, amb treballs com els de Grasseni, entre molts d’altres. Aquest branca s’interessa en la dimensió cultural de la mirada i en el concepte, ja clàssic, de “règim de visibilitat”. Què permet veure i què no una societat determinada? Quin és l’estatus d’allò “no visible”?

El que es posa de manifest amb aquesta revisió és que aquests quatre àmbits de l’antropologia visual es troben íntimament entrellaçats, i que estan donant lloc a iniciatives experimentals i creatives. Aquestes iniciatives desafien els pressupòsits “ètics” de part de l’antropologia clàssica (com ara la noció “d’autoria” o el paper, fins ara força passiu, del “receptor) alhora que dialoguen amb noves corrents artístiques i amb moviments polítics i socials. Aquest simposi pretén donar cabuda a investigacions que combinen aquests diferents àmbits de l’antropologia visual contemporània. Al seu torn, vol esperonar els antropòlegs i antropòlogues o imaginar nous formats i tècniques per a fer antropologia avui, on la imatge adquireixi un rol primordial tant en la gènesi compartida de coneixement, com en les estratègies per a difondre els resultats de la recerca, amb la intenció de fer de l’antropologia una disciplina pública i crítica, capaç d’intervenir en el present, tot transformant-lo.

 

Referències

Ardèvol, Elisenda. 2006. La búsqueda de una mirada. Barcelona: UOC.Banks, Marcus.

Banks, Marcus.2007. Using Visual Data in Qualitative Research. Los Angeles, CA: Sage.

Banks, Marcus & Howard Morphy. 1997. Rethinking Visual Anthropology. London: Yale UP.

Banks, Marcus and Jay Ruby. 2011. Made To Be Seen: Perspectives on the History of Visual Anthropology. Chicago: The University of Chicago Press.

Belting, Hans. 1994. Likeness and Presence. Chicago: The University of Chicago Press.

—. 2011. The Anthropology of Images: Picture, Medium, Body. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Causey, Andrew. 2016. Drawn to See: Drawing as an Ethnographic Method. Toronto : Toronto UP.

Colleyn, Jean-Paul. 2012. “Champ et hors champ de l’anthropologie visuelle. L’Homme 203–4: 457–80.

Collier, John Jr & Malcolm Collier. 1986. Visual Anthropology: Photography as a Research Method. Albuquerque: New Mexico UP.

Collins, Samuel Gerald, Matthew Durington & Harjant Gill. 2017. “Multimodality: An Invitation.” American Anthropologist 119 (1): 142-153.

Datatreyen, Ethiraj Gabriel & Arjun I. Shankar. 2017. Multimodal Ethnography and the Possibilities for Engaged Anthropology. https://doi.org/10.1111/AN.198

Didi-Huberman, Georges. 2003. Images malgré tout. Paris: Les Éditions de Minuit.

Emmison, Michael & Philip Smith. 2000. Researching the Visual: Images, Objects, Contexts and Interactions in Social and Cultural Inquiry. London: SAGE.

Favero, Paolo. 2018. The Present Image. London: Palgrave MacMillan.

—. 2014. “Learning to Look Beyond the Frame: Reflections on the Changing Meaning of Images in the Age of Digital Media Practices”. Visual Studies 29(2): 166-179.

Feedberg, David. 1989. The Power of Images. Chicago: The University of Chicago Press.

Foster, Hal, ed. 1988. Vision and Visuality. Seattle: Bay Press.

Grau, Jorge. 2000. Antropología Audiovisual. Barcelona: Editorial Bellaterra.

Goody, Jack. 1997. Representations and Contradictions. Oxford: Blackwell.

Grasseni, Cristina. 2006. Skilled Visions. Oxford: Berghahn Books.

Harper, Douglas. 2002. “Talking about pictures: A case for photo elicitation”. Visual Studies 17: 13–26.

Jay, Martin. 1988. “Scopics Regimes of Modernity.” In Vision and Visuality, ed. Hal Foster. Seattle: Bay Press.

Lister, Martin. ed. 2013. The Photographic Image in Digital Culture. Abingdon: Routledge.

Pink, Sarah 2006. The Future of Visual Anthropology: Engaging the Senses. Abingdon: Routledge.

—. 2001. Doing Visual etnography. Images, Media and representation in Research. London: Sage.

Mitchell, W.J.T. 1994. Picture Theory. Chicago: The Chicago University Press.

—. 2004. What Do Pictures Want? The Lives and Loves of Images. Chicago: The Chicago University Press.

Van Winkel, Camiel. 2005. Regimes of Visibility. Rotterdam: NAI.