Resum
En aquest simposi s’abordaran, des de perspectives teòriques i epistemològiques crítiques (estudis postcolonials i decolonials, gir ontològic, feminismes, nous materialismes, i d’altres), les pràctiques socials que concerneixen les dones, els homes i les relacions de gènere al Marroc pre-colonial i colonial, en diferents moments dels segles XIX i XX. Ens interessen propostes de revisió crítica del que s’ha fet fins ara, d’una banda, i propostes innovadores que ens permetin anar més enllà de les epistemologies hegemòniques colonials, androcèntriques i patriarcals, d’una altra banda, per visibilitzar subjectivitats i col·lectivitats particularment invisibilitzades històricament, i per trencar amb binarismes i essencialismes de gènere i sexuals. En general, el simposi vol ser un espai de treball per aprofundir en l’estudi de les relacions de gènere i el colonialisme al Marroc, i un espai de debat per compartir noves perspectives per a la investigació futura en aquest àmbit des de les Ciències Socials i les Humanitats.
Proposta simposi
En les darreres dècades, els estudis post-colonials, decolonials i feministes sobre les dones, els homes i les relacions de gènere al Marroc han posat de relleu la urgència amb la qual hem de reflexionar sobre la construcció dels objectes d’estudi. A més, ens han fet prendre consciència de la necessitat de revisar el que ja s’ha dit (escrit), perquè puguem analitzar de manera crítica la manera en què la investigació ha estat condicionada per certes hegemonies epistèmiques (Joseph i Zaatari 2022, Hammoudi 2021, Goikolea-Amiano 2018 i 2020, González Vázquez, 2018 i 2022). Sobre quines dones hem escrit? (Benlahbib et al. 2023, Dennerlein, 2021, Nicholas 2020, Aixelà-Cabré 2000, 2002, 2007 i 2011, González Vázquez 2015, Jiménez-Lucena 2008, Hoffman 2008). En quins aspectes de les seves vides ens hem centrat? De quina manera ens hem aproximat a les masculinitats? (Torres Delgado 2021, Hayns 2016, Ouzgane 2006). Com hem concebut les relacions inter-subjectives i inter-col·lectives a l’època pre-colonial i colonial? I de quina manera han estat els nostres estudis condicionats per l’heterosexisme? (Hayes 2000).
Aquest simposi planteja incloure investigacions que s’estiguin duent a terme sobre feminitats i masculinitats al Marroc pre-colonial i colonial, en diferents moments dels segles XIX i XX, produïdes des de perspectives teòriques, metodològiques i epistemològiques crítiques. Ens interessen de manera particular les investigacions realitzades des de l’Antropologia social i l’Antropologia històrica; investigacions que examinin la informació històrica i etno-històrica sobre la manera en què es concebien les relacions de gènere al Marroc pre-colonial i colonial, tant des de l’àmbit local com ara trans-local (o “global”). També ens interessen propostes metodològiques que trenquin amb els binarismes de gènere i sexual. Tanmateix, seran especialment benvingudes propostes que visibilitzin els i les subjectes històriques i els col·lectius més invisibilitzats a la producció acadèmica; les investigacions centrades en les pràctiques colonials que qüestionen els essencialismes que han conformat els discursos colonials; i aquelles que ens permeten posar en circulació visions complexes de les relacions inter-subjectives i inter-col·lectives del Marroc pre-colonial i colonial.
Aquest simposi, en definitiva, cerca donar impuls a debats acadèmics oberts des de perspectives teòriques i epistemològiques crítiques. Ens interessen propostes de revisió crítica del que s’ha fet fins ara i propostes innovadores que ens permetin trencar amb epistemologies colonials, androcèntriques i patriarcals limitadores. El nostre interès inclou, encara que no es limita a:
– L’estudi de la islamofobia epistèmica pròpia dels discursos colonials;
– L’anàlisi de les ficcions especulatives sobre les formes d’alteritat;
– La revisió crítica sobre la construcció de discursos hegemònics sobre les dones, els homes, les feminitats i les masculinitats. Això pot incloure una anàlisis de com les dones i els homes marroquins construeixen i expressen la seva identitat de gènere en diferents contextos;
– La revisió crítica de les formes de subalternització institucionalitzades per les pràctiques colonials;
– Estudis sobre el desenvolupament de polítiques i intervencions que busquin promoure la igualtat de gènere i el benestar de totes les persones al Marroc;
– Propostes metodològiques que visibilitzen subjectivitats i col·lectivitats històriques marginalitzades;
– Propostes metodològiques que ens permeten qüestionar binarismes i essencialismes de gènere i sexuals;
Volem que aquest simposi sigui un espai per debatre com les identitats de gènere i les pràctiques socials estan entrellaçades amb altres formes de desigualtat i opressió al Marroc colonial. Així mateix, es poden incloure comunicacions centrades en l’examen de fonts de coneixement etnogràfiques i etno-històriques diferents de les utilitzades habitualment.
Bibliografia
Aixelà-Cabré, Yolanda (2000). Mujeres en Marrucos, un anásis desde el género y el parentesco. Barcelona: Bellaterra.
Benlahbib, Abdelghafour; Touzani, Hamza; Derdar, Mohammed (2023). “Moroccan Women and Colonial Encounters in Leonora Peets’ Women of Marrakech”. Integrated Journal for Research in Arts and Humanities, vol. 3, no 1, p. 96-100.
Dennerlein, Bettina (2021). “The Gender of Sainthood: Moroccan Hagiography at the End of the Nineteenth Century”. Hespéris Tamuda, 153-170.
Edwards, Justin D. (2001). “”Harems and Ceremonies”: Edith Warthon’s ‘In Morocco'”. Exotic Journeys: Exploring the Erotics of U.S. Travel Literature, 1840-1930. Hanover, London: University of New Hampshire.
Goikolea-Amiano, Itzea. (2018). “Hispano-Moroccan Mimesis in the Spanish War on Tetouan and its Occupation (1859-62)”. Journal of North African Studies, 24(1): 44-61.
Goikolea-Amiano, Itzea. (2020). “Historizar para decolonizar”. Ayer: Revista de Historia contemporánea 117 (1): 351-365.
González Vázquez, Araceli (2015). Mujeres, islam y alteridades en el norte de Marruecos. Barcelona: Bellaterra.
González Vázquez, Araceli (2018). ¿Qué es el Islam popular? Hacia una genealogia crítica del concepto y de su relación con las distincions ortodoxia/heterodoxia y ortopraxis/heteropraxis? Siwo, Revista de Teología/ Revista de Estudios Sociorreligiosos, 11 (1): 107-132.
González Vázquez, Araceli (2022). “Entre la voluntad de Allah y las balas de los jnun. La epidèmia de peste de 1700 y 1800 en Marruecos”, Dynamis, 42 (1): 13-35.
Hammoudi, Abdellah (2021). “Decolonizing anthropology at a distance”. HAU: Journal of Ethnographic Theory 11 (1).
Hayes, Jarrod (2000). Queer Nations: Marginal Sexualities in the Maghreb. Chicago: University of Chicago Press.
Hayns, Joe (2016). “Desperate markets and desperate masculinities in Morocco”. Masculinities under Neoliberalism, 99-110.
Jiménez-Lucena, Isabel (2008). “El rol de “la mujer” en el sistema sanitario del Marruecos colonial”. La diversidad ante el espejo salud, interculturalidad y contexto migratorio. Abya Yala, 153-164.
Joseph, Suad; Zaatari Zeina (2022). Routledge Handbook on Women in the Middle East. Taylor & Francis.
Nicholas, Claire (2020). “Enmeshed: The Colonial and Post-Colonial Anthropology of Moroccan Textiles and Dress”. Hespéris-Tamuda, 55(4), 359-384.
Ouzgane, Lahoucine (2006). Islamic Masculinities. London: Zed Books.
Torres Delgado, Gemma (2021). “The role of Rifian virility in the shaping of Spanish masculinity during Spain’s colonial wars in the Rif (1900–1927): from admiration to colonial hierarchy”. The Journal of North African Studies, 1-31.