20. Promesa i fracàs de la infraestructura: tecnologies de la vida quotidiana

Coordinació:

Ainhara del Pozo
UB
ainhara.delpozo@gmail.com
Juan Granero
UB
Iván Ramírez
UB

Resum

En les aproximacions tradicionals a l’estudi de les infraestructures aquestes s’han presentat des d’una condició d’obvietat, articulada en la seva dimensió material, que provoca que no es pensin com entitats amb agència per construir xarxes de significació. Aquest simposi assenyala que abordar les infraestructures en si mateixes desentranya les associacions que configuren els processos tecnopolítics que es construeixen, relacionen i condicionen al que tradicionalment s’anomena “realitat social”. Suggerim que aquesta perspectiva és innovadora dins de l’Antropologia a Catalunya i que és un camp exploratori que permet obrir espais de diàleg a qüestions teòriques i metodològiques. Des de la nostra proposta, les infraestructures i tecnologies operen com dispositius de significació extensos i assemblats per una gran pluralitat d’actors i d’entitats. Per tant, volem donar compte de les múltiples oportunitats que ofereix l’estudi de les infraestructures i les tecnopolítiques amb relació a la seva condició multidimensional. Aquesta perspectiva permet, en primer lloc, trencar amb les aproximacions clàssiques i dicotòmiques dels processos socials. I, en segon lloc, evidenciar els processos polítics, de construcció de coneixement i de reivindicacions al voltant de les infraestructures. Per últim, mostrar les implicacions i relacions constants que tenen les infraestructures i les tecnologies a la vida quotidiana.

 

Des dels seus inicis, l’antropologia s’ha interessat per les relacions de les infraestructures amb el medi ambient, la vida quotidiana i els processos polítics (Anand, Appel, Gupta, 2018). Finisecularment, les infraestructures es converteixen en objecte d’estudi amb entitat pròpia (Bowker & Star, 2000; Star & Ruhleder, 1996; Star, 1999). Atès això, es parteix de la definició del Brian Larkin (2013:328) qui entén les infraestructures com “xarxes construïdes que faciliten el flux de béns, persones o d’idees i que permeten el seu intercanvi a través l’espai”. La condició d’obvietat de les infraestructures, articulada en la seva dimensió material, provoca que sovint, no s’abordin des d’una perspectiva crítica. A més a més, no es pensen com una entitat a partir de la qual la política es tradueix d’una racionalitat a una pràctica, en tota la seva complexitat social, material i política (Humphrey, 2005). Tanmateix, denotar el seu caràcter multidimensional, permet reflexionar sobre l’experiència social associada a les diferents materialitats. Aquestes, configurades al voltant dels actors, institucions, règims legals, polítiques i pràctiques de coneixement en constant formació immerses en les diverses espaialitats i temporalitats (Harvey, 2018; Larkin, 2013). Aquesta proposta cerca obrir un camp exploratori i de debat dins de l’Antropologia a Catalunya que permeti analitzar aqueixes “realitats socials” on la infraestructura juga un paper central. Des del grup de treball Perifèries Urbanes de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) proposem el simposi “Promesa i fracàs de la infraestructura: tecnologies de la vida quotidiana”; títol que al·ludeix als desitjos, esperances i aspiracions de les societats envers les infraestructures, així com els seus límits i emergències.

Proposem aquest punt de trobada, per convidar a persones interessades en estudis d’infraestructures en un sentit ampli. Alguns apropaments des dels quals s’han abordat les infraestructures, han atès àmbits com ara els planejaments de desenvolupament (Hetherington, 2014; Larkin, 2013; Mitchell, 2002), passant pels sistemes de mobilitat i transport (Harvey, 2018; Harvey & Knox, 2015) i processos de transformació urbana (Blok & Farias, 2016; Cowen, 2010; McFarlane, 2010); infraestructures de govern (Ferguson 2012; Von Schnitzler, 2016), equipaments educatius i sanitaris (Harris, Keil, 2010; Marvin & Meed, 2010) o centres de producció i distribució de serveis -aigua, llum, gas, energies, telecomunicacions- (Luke 2010, Sansi, 2018; Schwenkel, 2018), com també de les infraestructures econòmiques (Harvey, 2017), producció agroindustrial, mineria i explotació del sòl (Appel, 2012), infraestructures culturals i de producció artística (Farias & Wilkie, 2016; Larkin, 2008), fins als estudis centrats en les infraestructures del tractament de residus (Frederick, 2018). La voluntat de la nostra proposta roman en establir un debat des d’aquelles veus que puguin estar interessades en aquestes qüestions.

És cabdal pensar les infraestructures més enllà d’una materialitat estàtica i immutable. L’estudi de les infraestructures i la construcció tècnica d’entorns humans, és una invitació a repensar la nostra realitat i a retornar a l’esperit primigeni de l’antropologia, convidant-nos a qüestionar el nostre lloc al món a través de les associacions que les societats estableixen amb les infraestructures. Per això plantegem una qüestió central: què és el que ens pot dir la infraestructura quan deixem d’obviar-la?

La idea de promesa i fracàs de la infraestructura reflecteix com les mateixes produeixen en els grups socials un sentit de pertinença, demanda, èxit o pèrdua; el qual suposa que la infraestructura opera creant, reconeixent i subjectivant a les entitats a partir de la configuració de públics (von Schnitzler, 2016). Algunes qüestions rellevants que es desprenen a partir d’aquí i que volem explorar en el simposi són: com es relaciona la tècnica, les tecnologies i la política? Quin és el rol de les infraestructures dins de les jerarquies de poder? Quins són els discursos i reivindicacions socials associades a les noves i velles infraestructures? Quines són les contradiccions que emergeixen dins d’aquests processos? Quines reivindicacions i desigualtats socials es generen des de i a través de les infraestructures? Arran d’aquestes preguntes, proposem la complexificació de l’estudi de les realitats socials i de la vida quotidiana a partir del qüestionament de les postures absolutistes i universalistes, que encara avui dia, existeixen en les ciències socials. Fomentant al cap i a la fi, un espai de diàleg on diverses postures puguin trobar-se, qüestionar-se i construir coneixement. En sumari, convidem a participar a aquelles persones que tinguin propostes d’investigació, estiguin elaborant recerques en ciències socials o que hagin desenvolupat treball de camp, etnogràfic o filmogràfic, emmarcades en l’estudi crític de les infraestructures.

 

Referències

Anand, N., Gupta, A., & Appel, H. (Eds.). (2018). The promise of infrastructure. Duke University

Appel, H. (2012). Walls and white elephants: Oil extraction, responsibility, and infrastructural violence in Equatorial Guinea. Ethnography, 13(4), 439-465.

Appel, H. (2018). Infrastructural Time. In N. Anand, H. Appel, & A. Gupta (Eds.), The promise of Infrastructure (pp. 41-61). Duke: Duke University Press.

Blok, A., & Farías, I. (Edits.). (2016). Urban Cosmopolitics Agencements, assemblies, atmospheres. Londond and New York: Routledge.

Bowker, G. C., & Star, S. L. (2000). Sorting things out: Classification and its consequences. MIT press.

Cowen, D. (2010). Containing Insecurity: Logistic Space, U.S. Port Cities, and the “War on Terror”. En S. Graham (Ed.), Disrupted Cities. Durham: Routledge.

Farías, I., & Wilkie, A. (Edits.). (2016). Studio Studies Operation, topologies and displacements. London and New York: Routledge.

Ferguson, J. (2012). Structures of responsibility. Ethnography, 13(4), 558-562.

Fredericks, R. (2018). Garbage Citizenship Vital Infrastructures of Labor in Dakar, Senegal. Duke University

Harris Ali, S.. & Keil, Roger.(2010).Securitizing Networked Flows: Infectious Diseases and Airports. En S. Graham (Ed.), Disrupted Cities. Durham: Routledge.

Harvey, P.. (2018). Infrastructures in and out of Time: The promise of Roads in Contemporary Peru. Infrastructural Time. In N. Anand, H. Appel, & A. Gupta (Eds.), The promise of Infrastructure (pp. 41-61). Duke: Duke University Press.

Harvey, P., Jensen, C., & Morita, A. (Eds.). (2017). Infraestructures and Social Complexity A companion. London and New York: Routledge.

Harvey.P. & Knox, H. (2015) Roads: An Anthropology of Infrastructures. Cornell University Press.

Hetherington, K. (2014). Waiting for the Surveyor: development, Promises and the Temporality of Infrastructure. The Journal of Latin American and Caribbean Anthropology, 195-211.

Humphrey, C. (2005). Ideology in infrastructure: architecture and Soviet imagination. Journal of the Royal Anthropological Institute, 11(1), 39-58.

Larkin, B. (2008). Signal and Noise: Media, Infrastructure, and Urban Culture in Nigeria. Duke University.

Larkin, B. (2013). The Politics and Poetics of Infrastructure. The Annual Review of Anthropology, 326-343.

Luke, T. (2010). Power Loss or Blackout: The Electricity Network Collapse of August 2003 in North America . En S. Graham (Ed.), Disrupted Cities. Durham: Routledge.

Marvin.S. & Meed, Will. (2010). Clogged Cities: Sclerotic Infrastructure. En S. Graham (Ed.), Disrupted Cities. Durham: Routledge.

McFarlane, C.(2010).Infrastructure, Interruption, and Inequality: Urban Life in the Global South. En S. Graham (Ed.), Disrupted Cities. Durham: Routledge.

Mitchell, T. (2002). Rule Of Experts Egypt, Techno-Politics, Modernity. Berkley: University of California Press. Sánchez-Criado, T. (2008). Introducción: en torno a la génesis técnica de las ecologías humanas. En T. Sánchez-Criado (Ed.), Tecnogénesis la construcción técnica de las ecologías humanas (Vol. 1, págs. 1-40). Madrid: Antropólogos Iberoamericanos en Red (AIBR).

Sansi, R. (2018). El Rec Comtal: Infraestructures i imaginari de l’aigua a Barcelona. Recerques, 235-246.

Star, S. L. (1999). The ethnography of infrastructure. American behavioral scientist, 43(3), 377-391.

Star, S. L. & Ruhleder, K. (1996). Steps toward an ecology of infrastructure: Design and access for large information spaces. Information systems research, 7(1), 111-134.

Schwenkel, C. (2018). The Current Never Stops: Intimacies of Energy Infrastructure in Vietnam. In The promise of infrastructure (pp. 102-130). Duke University Press

Von Schnitzler, A. (2016). Democracy’s infrastructure: Techno-politics and protest after apartheid. Princeton University Press.