21. Manifestacions i formes de relació amb el sagrat a la societat contemporània

Coordinació:

Sibila Vigna
GREMHER, UdelaR
sibilavigna@hotmail.com
Anaïs Madera
GREMHER, UAB
Victòria Badia
GREMHER, UAB

Resum

La religió no ha quedat relegada dins l’àmbit d’allò privat i íntim on els processos de laïcització de les societats modernitzades intentaven recloure-la. Al contrari, la relació de les persones amb un món no apreciable a través dels sentits, categoritzat com allò invisible, sagrat o transcendent continua determinant, directament o de manera subtil, múltiples aspectes de la vida social. La suposada secularització no ha portat a una davallada de la religiositat ni de l’espiritualitat, sinó a l’expansió de diferents formes, noves i velles, diverses i plurals, de relació amb el sagrat i el transcendent. Pràctiques tradicionals, en alguns casos resignificades, nous corrents religiosos o espirituals, sincretismes afavorits per la migració, la mobilitat, les tecnologies i la globalització, componen l’amalgama de la pràctica espiritual de les societats contemporànies. La religió i l’espiritualitat deixen d’estar en llocs concrets per passar a estar enlloc i a tot arreu.
Aquest simposi intenta reflexionar i debatre sobre les diverses experiències religioses i expressions devocionals que sorgeixen, s’expandeixen i es resignifiquen a les nostres societats, com són: les diferents formes d’accedir a l’àmbit d’allò numinós; la interacció amb les entitats que l’habiten, siguin éssers considerats sobrenaturals, sants, fantasmes, forces o formes d’energia; els espais, situacions i condicions que estimulen trànsits, experiències místiques i vies d’exaltació individual o col·lectiva.

 

La religió no ha quedat relegada dins l’àmbit d’allò privat i íntim on els processos de laïcització de les societats modernitzades intentaven recloure-la. Al contrari, la relació de les persones amb un món no apreciable a través dels sentits, categoritzat com allò invisible, sagrat o transcendent continua determinant, directament o de manera subtil, múltiples aspectes de la vida social. La suposada secularització no ha portat a una davallada de la religiositat ni de l’espiritualitat, sinó a l’expansió de diferents formes, noves i velles, diverses i plurals, de relació amb el sagrat i el transcendent. Pràctiques tradicionals, en alguns casos resignificades, nous corrents religiosos o espirituals, sincretismes afavorits per la migració, la mobilitat, les tecnologies i la globalització, componen l’amalgama de la pràctica espiritual de les societats contemporànies. La religió i l’espiritualitat deixen d’estar en llocs concrets per passar a estar enlloc i a tot arreu.

Aquest simposi intenta reflexionar i debatre sobre les diverses experiències religioses i expressions devocionals que sorgeixen, s’expandeixen i es resignifiquen a les nostres societats, com són: les diferents formes d’accedir a l’àmbit d’allò numinós; la interacció amb les entitats que l’habiten, siguin éssers considerats sobrenaturals, sants, fantasmes, forces o formes d’energia; els espais, situacions i condicions que estimulen trànsits, experiències místiques i vies d’exaltació individual o col·lectiva. Pel que fa a les formes d’experiència religiosa, d’una banda, s’aprecia una tendència creixent de la cerca d’allò numinós sense mediacions ni intermediaris, de manera que és el propi cos el que esdevé receptacle del sagrat. Aquesta nova tendència ha suposat tant la creació de noves comunitats, on els creients deixen de ser observadors per viure i sentir en primera persona l’experiència de contacte amb el transcendent, com també un augment de pràctiques relacionades amb espiritualitats sense congregació, que inclouen la radioestèsia, la canalització d’energia, l’autoconeixement o l’endevinació i que es vinculen amb el que ha estat anomenat màgic, paranormal, o amb les anomenades ciències ocultes, que intenten, per diversos mitjans, fer present l’invisible (Prat, 2012). Però alhora, el fenomen religiós es manifesta amb pràctiques tradicionals que han sobreviscut, o es creu que podrien haver sobreviscut, al llarg dels segles. Reapareixen i prenen força cultes arcànics que tracten de restaurar-se, retornen sabers i divinitats antigues que semblaven en declivi o completament desaparegudes, i es resignifiquen mitologies i rituals que reivindiquen noves formes de màgia i bruixeria. Paral·lelament, en els escenaris religiosos de la contemporaneïtat no han perdut vigència pràctiques que poden inscriure’s en l’àmbit de l’anomenada religiositat popular, amb formes de devoció, peregrinacions i festes tradicionals, ancestrals o de nou encuny.

Respecte a la interacció amb entitats sobrenaturals, éssers extraordinaris, que es constitueixen en objectes de pràctiques devocionals o d’habitants d’altres mons amb caire salvacionista, involucren irrupcions de l’ocult a la vida quotidiana fent visibles les ombres i remordiments de la col·lectivitat (De Martino, 1999). D’una banda, deus, dimonis, fantasmes, esperits, energies i fenòmens paranormals configuren valuosos indicis etnogràfics de les societats, ja sigui des de la perspectiva de les relacions entre vius i morts com des de l’aproximació a allò diví o misteriós. D’altra banda, les experiències i narracions de contacte –en forma de visions, fenòmens paranormals, trànsits místics– integrades o no en narratives religioses promouen l’experimentació, la conformació de comunitats de creença i coneixement (Vigna i Badia, 2016) o l’emergència de lideratges espirituals en congregacions existents o de nova creació on, freqüentment, guanyen rellevància les dones.

Altrament, la necessitat d’apropar-se a allò transcendent i el ventall de possibilitats obertes, porten a la cerca d’espais singulars que no són temples ni centres religiosos tradicionals, sinó edificis, punts urbans o espais naturals percebuts com a místics o tel·lúrics que sovint es converteixen en centres de peregrinació. Objectes de tota mena, amulets relacionats amb potències guaridores o protectores es fan servir, així mateix, com a materialitats intermediàries amb allò diví. Prenent aquest marc com a punt de partida, algunes de les qüestions inicials sobre les quals esperem poder reflexionar i debatre en el marc d’aquest simposi serien: quines són les modalitats actuals d’encarnació del sagrat? En qui es reconeix i com, actualment, el contenidor vivent a través del qual personalitats divines, benèfiques o malignes, es manifesten o actuen entre els humans com si ho fossin? Quines formes adopta la recuperació del que es pretenen antigues pràctiques religioses i espirituals? Com es duen a terme, i per part de quines persones, aquestes (re)construccions en el context social actual, diferent de l’origen que se li atribueix? Quins són els posicionaments i diferents maneres de viure i experimentar les pràctiques religioses populars segons les esferes socioculturals i quins discursos adopten aquestes? Com es manifesten i què ens diuen aquestes emergències de l’ocult en la vida quotidiana? Com ha canviat la representació femenina en les noves formes d’espiritualitat? Quin és el paper de les dones en la participació i el lideratge de pràctiques religioses? Quins són els mecanismes pels quals espais i objectes esdevenen sagrats en l’actualitat? Com es converteixen els llocs en punts intersticials susceptibles de promoure el trànsit entre els diferents mons i realitats?

Però més enllà, convé tenir en compte que, en aquest context d’amalgama religiosa i de dissolució del sagrat en múltiples dimensions de la vida social, no podem deixar de banda les variants d’espais, situacions, condicions i relacions sorgides entorn de la pandèmia de la COVID-19 i les seves implicacions vinculades amb narratives sobre els sentits i els llocs associats a la mort, a la vida, la salut i el cos. Quins canvis, nous plantejaments, resignificacions o adaptacions s’han produït respecte a les creences i les pràctiques religioses?

Aquest simposi pretén reflexionar i donar algunes respostes a les qüestions plantejades entorn de l’emergència, la proliferació i la resignificació de formes i manifestacions de relació amb el sagrat a les nostres societats.

 

Referències

Baker, Joseph i Bader, Christopher (2014). A Social Anthropology of Ghosts in Twenty-first Century America. Social Compass, 61(4), 569-593.

Christian Jr., William A. (1997). Las Visiones de Ezkioga. Barcelona: Ariel.

Christian Jr., William A. (2011). El reino de Cristo en la Segunda República: una historia silenciada. Barcelona: Ariel.

Delgado, Manuel (2012). Los mundos intermedios entre la vida y la muerte. Jornadas sobre Antropología de la muerte. Madrid: Museo de América, pp. 9-31.

De Martino, Ernesto (1999). La tierra del remordimiento. Barcelona: Bellaterra.

Dempsey, Corinne G. (2016). Bridges Between Worlds: Spirits and Spirit Work in Northern Iceland. New York: Oxford University Press.

Escolar, Diego (2010). ‘Calingasta x-file’: Reflexiones para una antropología de lo extraordinario. Intersecciones en Antropología, 11, 155-166.

Fedele, Anna (2013). Looking for Mary Magdalene. New York: Oxford University Press. Griera, Maria del Mar (2014). Més enllà del ‘mite de la secularització’. Enrahonar, 52, 43-65.

Horta, Gerard (2001). De la mística a les barricades. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Horta, Gerard (2004). Cos i revolució. Barcelona: Edicions 1984.

Hufford, David (2005). Sleep Paralysis as Spiritual Experience. Transcultural Psychiatry, 42(1), 11-45. Luhrmann, Tanya (2011). Hallucinations and Sensory Overrides. Annual Review of Anthropology, 40, 71-85.

Luhrmann, Tanya M (2016). Kindling God. Terrain, 66, 49-64.

Madera, Anaïs (2020). El retorno de los druidas. Aproximación etnográfica a la (re)construcción y la reivindicación religiosa del druidismo contemporáneo desde la Hermandad Druida Dún Ailline. [Tesi de màster]. Universitat de Barcelona, Barcelona.

Meyer, Morgan (2012). Placing and Tracing Absence. Journal of Material Culture, 17 (1), 103-110.

Prat, Joan (coord.) (2012). Els nous imaginaris culturals. Tarragona: Publicacions URV.

Prat, Joan (2017). La nostalgia de los orígenes. Barcelona: Kairós

Roma, Josefina (1998). La mística popular i la societat de masses. A Maria Àngels Roque (dir.), Valors i diversitat cultural a les societats d’Europa i del Magreb. Barcelona: Proa.

Schmitt, Jean-Claude (1994). Les revenants. Paris: Gallimard.

Vigna, Sibila i Badia, Victòria (2016). Transitant l’invisible: etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània. Barcelona: Pol·len.

Vigna, Sibila (2020). Etnografías extraordinarias. Gentes, espíritus y asombros en Salto, Uruguay. Biblioteca de Antropología 61. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.