26. Memòries i desmemòries africanes: Mirades des de l’Antropologia

Coordinació:

Gustau Nerín
UB
gnerin@ub.edu
Albert Roca
UdL

Resum

L’antropologia, que ha tingut un paper essencial en l’estudi del continent africà, està en aquests moments abocant-se a l’estudi de les memòries africanes, en part perquè la memòria de la presència europea a l’Àfrica està cada cop més present al debat públic. El moviment Black Lives Matter ha obligat a repensar les relacions entre Occident i l’Àfrica, durant el període d’esclavatge i el període colonial, però també en la realitat postcolonial. A Amèrica, a Europa i a l’Àfrica s’ha encetat un fort debat públic que s’ha materialitzat en accions reivindicatives, encesos debats a les xarxes socials, preses de posició dels governs afectats, ressignificació d’espais públics, devolució de fons colonials espoliats… I aquest debat ha arribat també al món acadèmic amb publicacions, fòrums, organitzacions d’equips de treball, intervencions d’experts als mitjans, exposicions… En aquest simposi s’abordaran els estudis antropològics sobre les memòries africanes, tant de Catalunya i de l’Estat espanyol com de la resta del món, per veure quines aproximacions al tema es realitzen des de l’Antropologia. Es dedicarà especial atenció al debat sobre el patrimoni africà, una àrea en què els antropòlegs hi han jugat un paper clau.

 

Aquest simposi se centrarà en la memòria de les relacions entre Europa i l’Àfrica, tot intentant una visió transversal en què s’analitzin, alhora, les diverses posicions occidentals i les africanes, tot recollint les aportacions de l’antropologia en aquest tema (posant especial èmfasi en la relació entre memòria i patrimoni). És un camp en que l’antropologia catalana té una llarga trajectòria, sobretot en el camp colonial, ja que des de fa dècades ha intentat recollir la memòria dels colonitzats i no centrar-se només en la memòria dels colonitzadors, com ha succeït en alguns projectes de recerca portuguesos i francesos. Des de l’antropologia catalana ja es va començar a intervenir en el debat sobre la memòria africana amb la traducció al castellà de les obres clau de Cheikh Anta Diop, l’historiador senegalès que va revolucionar els estudis d’història de l’Àfrica. Alguns estudis des de Catalunya han aprofundit en l’estudi de les polítiques colonials i els seus excessos, en la línia de les cèlebres obres de Marc Ferro (2005) o Sven Lindquist (2004), però alhora ha aprofundit en noves trajectòria de recerca sobre les realitat colonial, més centrades en el paper de les societats africanes, com les promogudes per Mahmood Mamdani (1996).

Els antropòlegs catalans han tingut un paper clau en aquest nou debat sobre la memòria, amb una important projecció pública, per exemple, mitjançant les exposicions organitzades al Museu de Cultures del Món o al Memorial Democràtic, però a través de la seva presència a entrevistes i reportatges als mitjans de comunicació. També han començat a fer aportacions decisives en el camp de l’estudi de la memòria històrica de les colònies espanyoles, amb treballs com els de Yolanda Aixelà-Cabré (2020), sobre les ciutats de Bata i Al-Hoceima; amb reflexions globals sobre el colonialisme espanyol a l’Àfrica com les de Lluís Calvo (1997), López Bargados (2017) o Gustau Nerín (2020); amb anàlisis sobre la colonització guineana com els de Jacint Creus (2007), Alba Valenciano Mañé i Francesca Bayre (2011), amb recerques sobre l’impacte colonial sobre la religiositat actual, com la de Roger Canals i Celeste Muñoz, o amb investigacions sobre les especificitats de la colonització espanyola al Marroc, com les de Mateo Dieste (2003)… A més a més, alguns antropòlegs catalans han realitzat estudis sobre la memòria colonial a d’altres regions africanes, com Albert Farré (2016) (Moçambic) o Jordi Tomàs (2016) i Eric García-Moral (2021) (Casamança), i Albert Roca (1995) i Mariona Rosés (2013) (Madagascar)… Lluís Mallart (2015), per la seva banda, ha realitzat anàlisi de la memòria històrica de la mateixa tasca dels antropòlegs al sud del Camerun… I també hi ha hagut algunes aportacions des de l’antropologia a l’estudi de la memòria de l’esclavatge al conjunt del continent (Nerín, 2016).

Alguns antropòlegs catalans han realitzat recerques de gran valor sobre les relacions entre les memòries africanes i el patrimoni. Cal destacar entre ells els estudis de Ramon Sarró sobre la museografia de Guinea Bissau (Mendes – Sarró – Temudo, 2020) o els de Fabiola Macinelli sobre l’ús del patrimoni a Madagascar. I, en el cas del patrimoni català, cal destacar els treballs d’Alberto López Bargados (2017) i de l’equip de l’Observatori de la Vida Quotidiana sobre Ifni i la Guinea Espanyola.

El Grup d’Estudi de les Societats Africanes, al que pertanyen els dos coordinadors del simposi, té ja una trajectòria sòlida en el camp de l’estudi de la memòria africana. Entre d’altres, ha dut a terme dos projectes RECIP finançats per l’Institut Català Internacional per la Pau, sobre aquesta temàtica. Com a resultat d’un d’ells es publicarà en breu es publicarà properament un monogràfic als Quaderns de l’ICA sobre “Memòria múltiple i conflicte a l’Àfrica”. Per altra banda, el GESA ha col·laborat recentment amb el GRECS de la UB en l’organització d’un seminari sobre “Guinea Equatorial, la petjada colonial”, en la que antropòlegs i altres especialistes en estudis guineans han estudiat la memòria de la colonització espanyola. Malgrat tot, fins ara no hi ha hagut mai una participació conjunta dels especialistes catalans en memòries africanes en un congrés. Aquest simposi pot ser una ocasió per tal de dinamitzar un camp d’estudis que està en plena expansió i de reivindicar el paper de l’antropologia en un debat cada cop més present en l’agenda pública.

 

Referències

Aixelà-Cabré, Yolanda. Ciudades, glocalización y patrimonio contestado: una historia de Bata y de Al-Hoceima, 1900-2019 (Guinea Ecuatorial y Marruecos). Barcelona, Ediciones Bellaterra, 2019.

Bayre, Francesca, and Alba Valenciano Mañé. ““Basta saber algo de nuestra historia…”: alteritat colonial a la pel· lícula Misiones de Guinea (Hermic Films, 1948).” Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia (2011): 201-217.

Calvo, Luis Calvo. “África y la Antropología española: la aportación del Instituto de Estudios Africanos.” Disparidades. Revista de Antropología 52.2 (1997): 169-185.

Creus, Jacint. “Cuando las almas no pueden ser custodiadas: el fundamento identitario en la colonización española de Guinea Ecuatorial.” Hispania 67.226 (2007): 517-540.

Farré, Albert. “Ruinas y legitimidad en Massinga. Formas de pensar el pasado entre ancianos empobrecidos del sur de Mozambique.” Revista de Antropología Social 25.2 (2016): 361-387.

Ferro, Marc, El libro negro del colonialismo: siglos XVI al XXI : del exterminio al arrepentimiento. Madrid, La Esfera de los Libros, 2005.

García-Moral, Eric, Dinámicas del poder local en un contexto colonial. El caso de los jefes de la Baja Casamance durante la colonización francesa (1851-1948). Tesi doctoral en Humanitats. Universitat Pompeu Fabra, 2021.

Lindqvist, Sven, Exterminad a todos los salvajes. Madrid, Turner, 2004.

López Bargados, Alberto. “Museografías del disimulo: el legado colonial y la memoria de Barcelona como metrópoli imperial.” Quaderns-e 22.1 (2017): 10.

Mallart i Guimerà, Lluís. “Donasses i homenots: homenatge als” informadors” dels antropòlegs.” Donasses i homenots (2015): 1-113.

Mamdani, Mahmood, Citizen and Subject: Contemporary Africa and the Legacy of Late Colonialism. New York, Princeton University Press (1996)

Mancinelli, Fabiola. “Sobre los distintos usos del patrimonio: Análisis de dos estudios de caso en Madagascar1.” Turismo y Patrimonio (2011): 79.

Mateo Dieste, Josep Lluís. La” hermandad” hispano-marroquí: política y religión bajo el protectorado español en Marruecos (1912-1956). Barcelona, Edicions Bellaterra, 2003.

Mendes, Álvaro – Sarró, Ramon – Temudo, Marina, O Museu Etnográfico Nacional da Guiné-Bissau: Imagens Para uma História. Lisboa, Instituto Camões, 2018.

Muñoz, Celeste, and Roger Canals. “Between cosmopolitanism and ethnic dissolution: Politics, religion and iconic reappropriation in the cult of the Mother of God of Bisila in Equatorial Guinea and Catalonia.” Social Dynamics 46.2 (2020): 219-239.

Nerín, Gustau. Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Barcelona, Proa, 2016.

Nerin, Gustau. “La cómoda memoria colonial española. El Imperio de ayer y la España de hoy.” RiMe. Rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea (2020): 37-51.

Roca Álvarez, Albert. Relaciones de poder en el Madagascar pre colonial. El caso Sakalava. Tesi doctoral no publicada. Universitat de Barcelona, 1995.

Rosés Tubau, Mariona, Responsabilitats adjudicades, compromisos heretats. Conflictes i articulacions entre cultures i pràctiques jurídiques a la Regió de l’Haute Matsiatra de Madagascar. Tesi doctoral no publicada. Universitat de Barcelona, 2013.

Tomàs, Jordi, Els morts volen que seguim la tradició”. Apunts sobre identitats, religions i rituals funeraris entre els joola del Húluf (Casamance, Senegal). Revista d’etnologia de Catalunya 41 (2016): 142-152.