28. L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: Investigacions, textos i contextos

Coordinació:

Margalida Mulet
Institut d'Antropologia de les Illes
margamp15@gmail.com
Diana Borràs
Institut d'Antropologia de les Illes

Resum

L’any 2020 l’Institut d’Antropologia de les Illes (IAI) va presentar un primer simposi al COCA sota el títol de “L’antropologia en el context de les Illes Balears i Pitiüses” coordinat per Francesc Alemany i Marc Morell. L’objectiu era el de contribuir al procés de visibilització de la disciplina antropològica a les Illes, un procés que s’inicià amb la fundació de l’IAI l’any 2016. Amb aquest nou simposi seguim amb la mateixa línia i els mateixos objectius: donar cabuda a aquelles comunicacions que tenen com a punt de partida la pràctica etnogràfica contemporània a alguna de les quatre illes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i encoratjar la producció d’anàlisis crítiques relacionades amb el recorregut històric de l’antropologia desenvolupada a l’arxipèlag fins ara.
No pretenem considerar el territori de manera descontextualitzada sinó integrar-hi el context social, econòmic i cultural de la seva realitat canviant i complexa. L’elecció d’un eix territorial més que no temàtic ens permetrà conèixer de primera mà les recerques realitzades des de tots els àmbits de l’antropologia i les seves especialitzacions -educació, medi ambient, alimentació, empresa, consum, gènere, medicina, turisme, patrimoni immaterial etc-, les quals ens mostren no solament el panorama polièdric de la nostra disciplina sinó també la complexitat de la societat de les Illes.
Aquest simposi vol mostrar l’existència de nous trànsits investigadors tant dintre de l’acadèmia com en el marc de l’antropologia aplicada i ampliar els camins de l’antropologia balear i pitiüsa amb noves perspectives i metodologies.

 

A l’hora de contextualitzar l’antropologia balear hem de tenir en compte que a la Universitat de les Illes Balears (UIB) no existeixen els estudis d’antropologia, si bé les universitats a distància amb seu a les Illes (UNED i UOC) si que ofereixen els estudis de grau. D’altre banda, s’ha de dir que som nombroses les persones llicenciades i/o doctores que hem cursat estudis a altres universitats, siguin catalanes, espanyoles, europees o d’altres indrets del món. Per aquest motiu, l’IAI ha estat des de la seva constitució un lloc d’encontre a partir del qual esperem poder seguir esperonant el desenvolupament d’estudis antropològics fets a les IIles i/o fets sobre la seva realitat sociocultural.

Amb “L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: Investigacions, textos i contextos” volem continuar el camí iniciat l’any 2020 en el primer simposi amb l’objectiu d’establir canals de comunicació entre investigadors i investigadores de les illes, catalans i d’altres indrets a partir dels quals debatre i compartir reflexions sobre l’interès de la investigació antropològica a les Illes Balears. A més, la mirada “etic” de la investigació local i internacional envers els illencs i illenques han deixat nombrosos relats etnogràfics i estudis antropològics de contextos i escoles acadèmiques diverses que s’emmarquen dins de les problemàtiques més fonamentals de l’antropologia mediterrània, europea i del món.

Panoràmica

Fins a finals del segle XX bona part de la producció antropològica de les illes va sorgir d’un intent per comprendre la seva complexitat a partir d’estudis unificats i reificadors que giraven al voltant del pas de la tradició a la modernitat; malgrat tot, a partir dels anys 90 del segle passat la producció antropològica al territori balear es diversifica temàticament i es renova metodològicament. Tot i els esforços més recents per reescriure de bell nou una història de l’antropologia de les Illes des d’una perspectiva crítica alhora que global (Alemany i Morell), la història de l’antropologia a les Illes que s’ha publicat majoritàriament fins ara es circumscriu, bàsicament, als treballs de l’antropologia filosòfica de Sebastià Trias Mercant (pe. 1992) i a l’obra d’Andreu Ramis Puiggròs (pe. 2002), a cavall entre l’etnologia i l’estudi de la cultura tradicional.

Per això, aquest simposi vol mostrar l’existència de nous trànsits investigadors tant dintre de l’academia com en el marc de l’antropologia aplicada i ampliar els camins de l’antropologia balear i pitiüsa amb noves perspectives i metodologies. Animam, doncs, a tots els companys i companyes a participar activament en la segona edició del simposi dedicat a l’antropologia a les Balears i Pitiüses amb comunicacions i discussions que mostrin l’interès i el valor de la mirada antropològica en el context actual, ja sigui amb una mirada crítica de la disciplina o amb nous projectes de recerca.

 

Referències

Alemany, F. (2017) La domesticació del dimoni gros: la recreació d’una comunitat pagesa perduda al context urbà de la vila mallorquina de Manacor a les festes de Sant Antoni. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22, 2, 214-231.

Alemany, F.; Morell, M. (en preparació) «Apunts per a una història crítica de l’antropologia a les Illes Balears i Pitiüses».

Bestard, J.; Porqueres, E. (2016) “Fugas en Mallorca: una perspectiva histórica de llevarse a la novia”. Dins del Mármol (ed.), Compromisos etnográficos: un homenaje a Joan Frigolé. Barcelona: Publicacions UB.

Mulet, M. ; Borràs, D. ; Calvo M. (2020) “Crisis sanitaria y alimentación: Impactos del confinamiento en los hábitos alimentarios de la isla de Mallorca”, Revista de Alimentaçao et Cultura das Américas. RACA. 2(2):32-52, jul./dez, 2020, 32- 52. DOI 10.35953/raca.v2i2.83

Canyelles, C. (2021) Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere. Edicions Lleonard Muntaner.

Cifre, M. (2014) “Paraíso, realidad y conservacionismo: diálogos entre la antropología ambiental y la etnobotánica en la isla de Mallorca”. Actas del XIII Congreso de Antropologia de la FAAEE, Universitat Rovira i Virgili, 2859-2879.

Franquesa, J. (2010) Sa Calatrava mon amour. Etnografia d’un barri atrapat en la geografia del capital. Palma: Documenta Balear.

Gomila, M. A. (2005) Las relaciones intergeneracionales en el marco de la família contemporánea: cambios y continuidades en transición hacia una nueva concepción de la familia. Historia Contemporánea, 31, 505-542.

Miquel, A. (1996) Un soc al pla. Una aproximació a la població magrebí de Sa Pobla, Ed. Rustega, Col·lecció Contextos.

Miquel, A. (2000) El campo en la cabeza: pervivencia del agrarismo en la construcción de la identidad. Madrid: La Catarata.

Mascaró, J. (2005) “Menorca en los ritos de paso tradicionales”. Narria, 109-112, 41-50.

Morell, M. (2013) “De l’espai no te’n refies mai”: el treball urbà en la formació/lluita de classes. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 18, 2, 53-67.

Pou, C ; Borràs D ; Cernuda, M.A ; Ribas, P ; Monedero, R. (2019) “¿Sabemos qué es la antropología, a qué se dedica hoy en día y en qué ámbitos es imprescindible su inclusión?”. Actas del V Congreso Internacional de Antropología, AIBR 2019, Madrid, 1160.

Ramis, A. (2002) El folklore i l’etnografia a les Illes Balears (segles XIX i XX). Palma: Documenta Balear.

Trias, S. (1992) Una historia de la antropologia balear. Barcelona: Boixareu Universitaria.

Trias, S. (1993) Antropología de la cuina mallorquina. El Tall editorial.

Waldren, J. (2001[1996]) Mallorquins, estrangers i forasters. Paradís i realitat a Mallorca: el cas de Deià. Palma: Editorial Moll.

Waldren, J. (2007) “Bosnian Women in Mallorca: Migration as a Precarious Balancing Act”. Dins Stacul, Moutsou i Kopnina (eds.), Crossing European Boundaries. Beyond Conventional Geographical Categories. New York & Oxford: Berhahn Books.