33. Estudi sobre els impactes de la Covid-19

Coordinació:

Amanda Bernal
GRAIC-ICA
graic@antropologia.cat
Ana Canales
GRAIC-ICA

Resum

Des dels inicis de 2020 una paraula ha aparegut en tots els mitjans de comunicació i en la vida de les persones de les societats contemporànies: COVID-19. Aquest simposi es proposa com un espai per donar cabuda a l’estudi antropològic de la pandèmia i dels seus efectes a diferents nivells socials, plantejant discursos i contradiscursos en la seva anàlisi. Aquesta proposta sorgeix del grup GRAIC, Grup de Recerca en Antropologia sobre els Impactes de la Covid-19, inscrit a l’ICA.
Proposem problematitzar les apropiacions socials del virus i de la pandèmia en termes d’impacte: els discursos i pràctiques que defineixen, mesuren i tracten de resoldre o anticipar els seus efectes, alhora que produeixen i fixen el virus i la pandèmia com a realitats socials. El fil vertebrador de la proposta és explorar de quines maneres es produeix l’apropiació cultural d’una realitat biofísica, tenint en compte que aquesta és producte d’un temps històric, d’un context econòmic i polític particulars.
Aquí també es posaran en qüestió alguns aspectes com el “glossari de pandèmia”, els discursos polítics, els discursos epidemiològics i les polítiques públiques, així com estudis específics al voltant de la percepció del risc, la vulnerabilitat, l’exclusió social i l’alteritat, les cures i el canvi climàtic. Entenem que des d’una mirada antropològica es pot avançar en la comprensió de la Covid-19 com a agent de relacions socials.

 

Des dels inicis de 2020 una paraula ha aparegut en tots els mitjans de comunicació i en la vida de les persones de les societats contemporànies: COVID-19. Aquest brot epidèmic causat pel virus que s’ha anomenat SARS-CoV-2 no ha estat el primer i probablement tampoc serà l’últim. Tanmateix, des d’aleshores ocupa gran part de la premsa, del discurs polític, de la quotidianitat i, fins i tot, ens està deixant el que s’ha arribat a anomenar “glossari de pandèmia”.

En aquest sentit, s’ha donat molta rellevància a les investigacions de les ciències experimentals i a la biomedicina que busquen la manera de trobar explicacions biologicistes respecte a l’aparició del virus i el seu comportament, i encara avui intenten trobar la solució que pugui permetre la seva eradicació o, com a mínim, la reducció de les conseqüències amb la creació de vacunes i fàrmacs.

Igualment, amb aquesta predominança dels discursos biomèdics i polítics autoritzats, es reifica un fenomen social com a objecte intrús però quantificable; inaccessible, però vistós a tot arreu, amb el qual convivim des de gairebé fa un any.

Considerem necessari que les ciències socials estudiïn aquests discursos i les seves pràctiques associades. Prenent algunes cites com la de Preciado podem explorar aspectes del virus com l’alteritat: “El virus (…) és, per definició, l’estranger, l’altre, l’estrany” (Preciado, 2020); o amb Douglas, sobre com el virus no és únicament percebut com una entitat forana, sinó que també representa un perill o un risc, pel que veiem com es prioritzen uns riscos per sobre d’uns altres (Douglas & Wildavsky, 1983). En relació a això, aquí també es posaran en qüestió alguns aspectes com el “glossari de pandèmia”, els discursos polítics, els discursos epidemiològics i les polítiques públiques, així com estudis específics al voltant de la percepció del risc, la vulnerabilitat, l’exclusió social i l’alteritat, les cures i el canvi climàtic.

Lluny de la lògica positivista, que esperava que les ciències socials fessin estimacions i prediccions sobre els impactes del virus, assumint-los com una realitat natural i objectiva, una aparició que condiciona una «nova normalitat» o que «mai res serà com abans».

 

Referències

ARREGUI, Aníbal G. (2020). Viralscapes. The bodies of others after COVID-19.

GÓMEZ, David (2011). Marcos de guerra: las vidas lloradas. Judith Butler. Política y Sociedad, vol. 48 (3): 625-627

BUTLER, Judith (2016). Rethinking vulnerability and resistance. Vulnerability in resistance, 12-27. COMPTE-SPONVILLE, André, & TRRÉ, Jordi (2010). Sobre el cuerpo: apuntes para una filosofía de la fragilidad. Editorial Paidós.

CSORDAS, Thomas (1990). Embodiment as a Paradigm for Anthropology. Ethos, 18(1), 5-47.

Retrieved February 5, 2020, from www.jstor.org/stable/640395 DELEUZE, G. (1994). Spinoza y las tres” Éticas”. Nombres, (4).

DOUGLAS, Mary, & WILDAVSKY, Aaron. (1983). Risk and culture: An essay on the selection of technological and environmental dangers. Univ of California Press.

FAUSTO-STERLING, Anne (2006). Cuerpos sexuados. La política de género y la construcción de la sexualidad, 526. Editorial Melusina

JONES, Amelia (2002). The “eternal return”: Self-portrait photography as a technology of embodiment. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 27(4), 947-978.

KLEINMAN, Arthur, GOOD, Byron J., & GOOD, Byron (Eds.). (1985). Culture and depression: Studies in the anthropology and cross-cultural psychiatry of affect and disorder (Vol. 16). Univ of California Press.

LARREA-KILLINGER, Cristina et al. (2017) Discourses on the Toxic Effects of the Internal Chemical Contamination in Catalonia, Spain, Medical Anthropology. Cross Cultural Studies in Health and Illness, vol. 36(2): 125-140.

MASSACESE, Julieta et al., (2019) La fragilidad del cuerpo amado. Escritos cuir y trans en torno a la politicidad del dolor. Continta Me Tienes Ed.

MAUSS, Marcel (1936). Les techniques du corps. Journal de psychologie, 32(3-4), 271-293. Ortega, Paola Suarez (2010). Marcos de guerra. Las vidas lloradas. Páginas de Filosofía, 11(13), 194-197.

PIÉ BALAGUER, Assumpció (2019). La insurrección de la vulnerabilidad: para una pedagogía de los cuidados y la resistencia. Reproducció del document publicat a: http://www. publicacions. ub. edu/ficha. aspx? cod= 10459.

ROSELLÓ, Francesc Torralba (2010) Hacia una antropologia de la vulnerabilidad. Revista Forma: revista d’estudis comparatius. Art, literatura, pensament.

SIMMEL, G. (1986). Sociología: estudios sobre las formas de socialización. Ed. Alianza SONTAG, Susan (1981). Sobre la fotografía, Edhasa.

TSING, Anna (2013). More-than-human sociality: a call for critical description. En Anthropology and nature (pp. 37-52). Routledge.

VISUAL REPRESENTATIONS OF THE THIRD PLAGUE PANDEMIC. About this community. Cambridge, United Kingdom. Recuperado de https://www.repository.cam.ac.uk/handle/ 1810/275905

DELGADO, Manuel (2018). Miradas miradas. Recuperado de http:// manueldelgadoruiz.blogspot.com/2018/07/miradas-miradas.html