35. Antropologia aplicada a l’àmbit de l’educació i de l’escola

Coordinació:

Pepi Soto
UAB
pepi.soto@uab.cat
Eva Bretones
UOC
Beatriz García
UOC

Resum

El Simposi es proposa conèixer i posar en valor les recerques d’antropologia aplicada que es desenvolupen en contextos educatius, escolars i no escolars, tant des de Catalunya com a Catalunya. La proposta subscriu un concepte d’educació que considera la transmissió i l’aprenentatge cultural, en les seves dimensions intencionals i incidentals, com a processos que es despleguen creativament, en interacció, en qualsevol entorn d’aprenentatge i per tant, també, en l’escolar però no exclusivament. També subscriu que aquests processos s’insereixen en els continguts culturalment organitzats dels universos dels que formen part i se’n nodreixen. Volem dialogar sobre els dubtes, les certeses, les modificacions i l’evolució que sorgeixen en els processos de treball que implica l’antropologia aplicada; en els dilemes ètics, els interrogants i les reeixides; en la negociació permanent, l’establiment de vincles de confiança, la mediació, la interpretació; en la comunicació i el respecte, la interacció i la recurrència. Ens interessa copsar les dificultats i les limitacions, aprofundir en la col·laboració i la necessària coresponsabilitat, en el compromís i la implicació. Volem compartir experiències d’aplicació habitades, tot l’aprenentatge que signifiquen i l’aportació que fan a la disciplina antropològica.

 

L’educació i l’escola estan íntimament relacionades però no són universos sinònims. Les cultures humanes despleguen un conjunt d’estratègies i de processos per a la criança i l’acompanyament de les persones fins a la seva maduració, i encara més enllà, que permet créixer en companyia i aprendre tot allò que forma part dels contextos que ens acullen en néixer. La transmissió cultural s’organitza en els grups humans amb pautes que difereixen entre uns grups i altres però que tenen alguns elements de confluència. Aquest elements permeten pensar els sistemes educatius dels grups humans –no l’escola- com a capaços de transmetre tot allò necessari per esdevenir membre de ple dret del grup, de manera que les funcions de tots i cada un dels sistemes educatius són: el reclutament de nous membres al sistema cultural i el manteniment d’aquest en el seu si, en tant que subjectes que, si no subscriuen plenament el seu sistema, com a mínim l’entenen com a inevitable (Spindler, 1987). En aquest sentit l’educació és molt a prop dels processos de creixement, de la criança i la cura a les primeres edats, de l’organització del cicle vital en períodes socialment rellevants que incorporen expectatives concretes i comportaments esperats. La recerca comparada sobre els processos educatius a diferents cultures, desenvolupada per referents clàssics com Margaret Mead, Beatrice Whiting, John Whiting, Herbert Barry, Margaret Bacon, Irvin Child, Carolyn Edwards o el mateix George Spindler, va establir les bases de la comprensió dels nexes entre els entorns i contextos culturals i la configuració de tendències en la representació del qui som, del què s’espera de nosaltres, de l’assumpció de rols i de l’articulació dels bagatges culturals amb els processos educatius.

Ens interessa especialment posar de relleu aquesta perspectiva de l’Antropologia de l’Educació perquè permet un acostament a les situacions i contextos escolars que és rellevant. No es centra en l’escola sinó en les persones que hi habiten, que transiten entre les seves respectives comunitats i les propostes escolars. En aquest sentit, la comprensió cultural de l’entorn escolar i la comprensió de les dimensions educatives de les comunitats culturals, s’articula en totes i cada una de les protagonistes dels encontres –i desencontres- escolars. No només en l’alumnat, també en el professorat. Totes i tots som subjectes culturals, amb trajectòries prèvies a aquests encontres. Des d’aquí, el coneixement antropològic focalitzat en l’educació permet ser aplicat de manera diferenciada a si aquesta perspectiva no es té en compte.

Per això fem una crida a recerques etnogràfiques de l’educació, ja siguin centrades en contextos escolars o no, que s’hagin realitzat o s’estiguin duent a terme, sigui en creació de recursos o propostes educatives específiques, sigui en qüestions de formació a professionals i/o professorat, sigui en assessoraments o consultories per al disseny o implementació de polítiques. Perquè també ens interessa posar en valor la rellevància del coneixement antropològic que es genera des de la recerca aplicada en contextos i situacions de transmissió i aprenentatge.

 

Referències

Aquesta no és una bibliografia exhaustiva, només inclou alguna referència dels referents clàssics citats al text i alguna de les aportacions de les coordinadores del Simposi en l’àmbit proposat.

Referents clàssics:

Barry, Herbert; Bacon, Margaret; Child, Irvin (1957). A cross-cultural survey of some sex differences in socialization. The Journal of Abnormal and Social Psychology, 55(3), 327–332.

Mead, Margaret (1999 [1939]). Sexo y temperamento en tres sociedades primitivas. Barcelona: Paidós.

Mead, Margaret (1990 [1939]). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.

Mead, Margaret (1980 [1970]). Cultura y compromiso. Estudio sobre la ruptura generacional. Barcelona: Gedisa.

Spindler, George (Ed.) (1987). Education and Cultural Process. Anthropological Approaches. Second edition. Illinois: Waveland Press.

Spindler, George (Ed.) (1955). Education and Anthropology. Stanford, CA: Stanford University Press.

Whiting, John & Child, Irvin (1953). Child training and personality: a cross-cultural study. Yale University Press, New Haven.

Whiting, Beatrice & Edwards, Carolyne (1992 [1988]). Children of Different Worlds. The Formation of Social Behavior.
Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.

Whiting, Beatrice & Whiting, John (1979 [1975]). Children of Six Cultures. A Psycho-Cultural Analysis, Cambridge, Massachusetts: Harvard Univ. Press.

Publicacions d’antropologia aplicada a l’àmbit de l’educació i de l’escola, de les coordinadores del Simposi:

Alberich, Neus; García, Beatriz (2020). El diario de campo (Módulo Didáctico). Barcelona: Editorial UOC.

Alberich, Neus; García, Beatriz (2020). La etnografía como resultado (Módulo didáctico). Barcelona: Editorial UOC.

Alberich, Neus; Bretones, Eva; García, Beatriz (2019). Relatos etnográficos (Módulo Didáctico). Barcelona: Editorial UOC.

Alberich, Neus; Bretones, Eva; Ros, Pep (2013). Biografías al descubierto. Historias de vida y educación social. Barcelona: Editorial UOC.

Bretones, Eva (coord.) (2012). Familias y educación social. Un encuentro necesario. Barcelona: Editorial UOC.

Bretones, Eva; Casado, Irina; Sanjuán, Lucía (2018). La construcción sociocultural de la persona: el caso de Rachida. A Asun Pié & Eva Bretones, Cuerpos de la educación social. Barcelona: Editorial UOC.

Bretones, Eva; Solé, Jordi (2014). Discursos y prácticas profesionales en Educación Social. A Isabel García Parejo, El estudio del discurso en comunidades educativas. Aproximaciones etnográficas. Madrid: Traficantes de sueños.

Bretones, Eva; Solé, Jordi; Alberich, Neus; Ros, Pep (2014). Historias de vida y educación social: una experiencia de investigación y formación. Tendencias pedagógicas, no24: 71-84

García, Beatriz (2020). La etnografía aplicada a la educación social. (Módulo Didáctico). Barcelona: Editorial UOC.

García, Beatriz (2018). El espacio como vehículo de una trama cultural. El caso de la escuela secundaria de Machava-Sede (Matola, Mozambique). Revista Periferia, 23 (2), 71-96.

Soto, Pepi (2021). Crecer y aprender, mientras tanto. El dominio teórico y etnográfico de una Antropología Sociocultural de la Educación. Manresa: Bellaterra Edicions.

Soto, Pepi et al. (2018). Trajectes incerts. Apropem-nos a les persones refugiades. Projecte Interdisciplinar. Barcelona: Editorial Teide.

Soto, Pepi (2014). Entre la profesión y la vida: sujetos culturales, [docentes] y profesionales de la inmigración”. En Blanco, C. (Ed.) Movilidad humana y diversidad social en un contexto de crisis económica internacional. Madrid: Editorial Trotta, págs. 213-233.

Soto, Pepi (2010). L’ametller no va poder fugir. Barcelona: Comitè Català de l’ACNUR.

Soto, Pepi (Dir.) (2006). Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

Soto, Pepi (1999). Explorant les possibilitats transformatives de la pràctica educativa: el coneixement antropològic aplicat a la formació de Mestres. Educar, (24), 131-155.

Soto, Pepi; Tovías, Susana (1997). Entre la certeza y la duda. Cuadernos de Pedagogía, (264), 67-73.

Soto, Pepi; Tovías, Susana; García, Beatriz; Prat, Laia (2010). Jo em dic Brisa i tu? Itineraris sobre refugi i asil per a l’educació primària. Barcelona: Comitè Català de l’ACNUR.