38. La documentació de la recerca antropològica en l’era de la informació: endreça i actualització de conceptes

Coordinació:

Roger Costa
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Rafel Folch
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
rfolch@gencat.cat
Clara Colomina
Museu Valencià d'Etnologia

Resum

La ingent producció de recerca etnològica/antropològica duta a terme en les darreres dècades a l’àmbit lingüístic del català per part dels centres de recerca, museus, institucions culturals i patrimonials, arxius, entitats, etc., no ha anat acompanyada de la corresponent tasca de sistematització dels procediments d’arxiu, que permetin una recuperació de la informació el més òptima possible. L’absència d’una autoritat científica, que posi ordre o que almenys endreci la producció esmentada, redunden en una atomització dels sistemes de conceptualització i documentació. L’especialització temàtica i les seves derivades conceptuals són dificultats afegides a aquesta situació. Simptomàticament, les grans cites de la disciplina, com el I Congrés Català d’Antropologia de l’any 2020, no han prestat gens d’atenció a aquesta qüestió. Tanmateix, sembla que seria desitjable una certa sistematització basada en un acord sobre els àmbits temàtics i les jerarquies conceptuals que regeixen la disciplina. Una de les possibles solucions, o almenys una de les tasques indispensables, passa per la confecció d’un gran tesaurus d’Antropologia, que permeti documentar de manera adequada tota aquesta producció, i enfortir el vincle existent entre l’antropologia acadèmica i la seva dimensió aplicada. La confecció d’instruments d’aquestes característiques demana coordinació entre els diferents agents implicats, tant de l’Antropologia com del camp de la Documentació. El Simposi es planteja com un punt de trobada de tots aquells casos vinculats amb els sistemes i projectes de documentació, classificació i catalogació de la informació vinculada amb l’antropologia, l’etnologia i el patrimoni cultural.

 

L’adequada indexació de la producció investigadora de qualsevol disciplina és una eina imprescindible per al seu acreixement. L’establiment les eines per a una adequada recuperació de la informació, conseqüentment, és un pas imprescindible per a aquest objectiu. Determinades disciplines, com la Medicina o la Biblioteconomia, ja fa temps que han sistematitzat els seus sistemes d’indexació; per a l’Antropologia, en canvi, aquesta és una tasca encara pendent. La situació actual en aquest sentit és d’absoluta dispersió. No hi ha cap grup de recerca o de treball que es dediqui a aquesta qüestió ni a l’àmbit universitari ni a fora. Les úniques aproximacions les trobem en el mon de la museologia, i encara d’una forma no gaire especialitzada en relació a l’Antropologia o l’Etnologia.

Dins del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, les dues direccions generals competents en patrimoni etnològic (Cultura Popular i Patrimoni Cultural) treballen de manera separada i descoordinada. Així, mentre la Direcció General de Patrimoni Cultural va treure a concurs no fa pas gaire el procés de “normalització i validació dels termes dels tesaurus de la documentació de les col·leccions de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya” , la Direcció General de Cultura Popular ja fa temps que treballa en un tesaurus de patrimoni etnològic per a tot l’àmbit lingüístic, basat en una proposta del Museu Valencià d’Etnologia i en coordinació amb aquesta i altres entitats dels Països Catalans . Mentrestant, tesaurus creats originalment per a altres disciplines i per institucions privades guanyen terreny i es posicionen com a punt de referència per a la documentació de la producció antropològica. Ens estem referint al GETTY – Tesaurus d’Art i Arquitectura, un tesaurus que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va traduir al català i sobre el qual s’han basat els treballs de normalització terminològica de les diferents bases de dades de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Els problemes que planteja la utilització d’aquest tesaurus com a referència és triple: la perspectiva cultural dels seus creadors (Getty Foundation, Califòrnia, EUA), el punt de vista disciplinar i el sistema de validació de nous termes, un procediment complicat que implica un escalament des de l’administració a la fundació en qüestió, previ anàlisi tècnica dels descriptors utilitzats en les bases de dades existents.

La “Metodologia de recerca etnològica” (2010), el manual referent per a la recerca etnològica a Catalunya fora de l’acadèmia, per altra part, preveia la construcció d’un tesaurus inductiu a partir de la normalització dels termes que els equips participants ens els projectes de recerca anaven introduint en les diferents bases de dades. Aquesta tasca es va iniciar però fou abandonada i substituïda per les iniciatives esmentades. El Museu de la Paraula – Arxiu de la Memòria Oral Valenciana, per la seva part, va dur a terme una ingent tasca d’indexació per permetre la recuperació de la gran quantitat d’informació que conté aquesta gran base de dades d’entrevistes. Es van establir vint-i-dos àmbits temàtics, molt útils per a aquest arxiu però que tanmateix no es poden considerar la base d’un tesaurus d’etnologia ni d’antropologia. S’han donat altres iniciatives d’indexació en algun subcamp de la nostra disciplina dignes d’encomi, com és el cas de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, però el seu àmbit se circumscriu al folklore, i en particular a l’etnopoètica.

El panorama de la producció científica específica sobre aquest tema, d’altra banda, és desolador. No existeixen articles ni monografies específics sobre aquest tema en tot l’àmbit lingüístic. No hi ha antropòlogues ni antropòlegs especialitzats en la qüestió, més enllà dels que per mor de la nostra tasca professional ens hem vist en la necessitat de desenvolupar algun tipus d’eina per sistematitzar la gran quantitat d’informació que hem de gestionar. Fins i tot els que redactem aquesta proposta tenim dificultats per utilitzar la terminologia adequada, ja que s’escapa de la formació que hem rebut. De fet, aquesta és una tasca que hauríem de desenvolupar de bracet antropòlogues i documentalistes, cadascú aportant els seus coneixements i la seva experiència en llurs camps respectius de coneixement.

En l’era del big data, l’Antropologia no es pot quedar enrere en els processos de sistematització de la informació. La tasca no és fàcil, ni aquí ni enlloc . Això no obstant, la nostra disciplina ha d’aplicar els estàndards ja presents des de fa temps en altres àmbits del coneixement si no vol quedar al marge de la línia d’evolució de la ciència en general. Més enllà d’això, pot fer aportacions interessants i originals que poden transcendir l’àmbit estricte de la pròpia disciplina, com la idea del thick data, basada en l’experiència acumulada per la recerca antropològica.

Aquest simposi s’adreça a qualsevol institució, entitat, grup de recerca o individu que es trobi en la cruïlla de l’Antropologia i l’Arxivística, que estigui treballant en o cregui convenient l’establiment d’un mètode de sistematització de la informació generada per la nostra disciplina en qualsevol dels formats existents.

 

Referències

– Bibliothèque Eric-de-Dampierre – CNRS [en línia] Thesaurus GeoEthno. < http://www.mae.u-paris10.fr/dbtw-wpd/bed/index-lesc.html >

– Brown, Samuel R. (1987) Finding the Source in Sociology and Anthropology: A Thesaurus-Index to the Reference Collection. Santa Barbara (EUA), Greenwood Press.

– Català, Manel (2010) Metodologia de recerca etnològica. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat, 369 p.

– Joan Casademont, Anna (2013) “Les bases de dades de col·leccions de museus: una revisió terminològica per a la recol·lecció eficaç d’informació”. Terminàlia, [en línia], núm. 7, p. 17-25. <https://www.raco.cat/index.php/Terminalia/article/view/267273 >

– KOLBAS, Irena (2006) “Thesaurus of Ethnology but Cultural Anthropology”. Etnološka istraživanja, núm. 11, [Croàcia]. <https://hrcak.srce.hr/37105 >

– MONDRAGÓN VALERO, Pablo (2017) “Qué es el thick data?” < https://blog.antropologia2-0.com/es/que-es-thick-data/>