4. Una antropologia de l’esport a la societat contemporània: Analitzant els nous escenaris de l’esport popular durant i després de la pandèmia

Coordinació:

Gaspar Maza
URV
gaspar.maza@urv.cat
Xavier Camino
Universitat Ramon Llull-Blanquerna
Ricardo Sanchez
Universitat Ramon Llull-Blanquerna

Resum

Aquest II Simposi dedicat a l’esport en la societat contemporània, com una continuació del celebrat l’any 2019, vol convocar, novament, a investigadors i investigadores interessats en l’anàlisi de les transformacions físiques, socials i culturals que han experimentat els espais urbans i naturals, a través de l’esport, durant els últims 25-30 anys y, en especial, els canvis experimentats, durant els períodes de confinament i desconfinament, derivats de la pandèmia de la Covid 19. Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona vàrem observar, arrel dels Jocs Olímpics del 92, l’aparició de molts espais esportius a l’aire lliure, a l’espai públic, en entorns urbans y naturals (com poden ser el Front Marítim, la ribera del riu Besòs, o les muntanyes de Montjuïc i Collserola). Més tard, durant la dècada del 2000 i fins el 2019, vàrem poder veure com aquells espais esportius es van acabar transformant en espais patrocinats per marques o bé, com s’anaven omplint de turistes i negocis esportius vinculats al turisme. Mentre que en l’actualitat, a partir de la pandèmia, estem veient com aquests espais s’estan convertint en escenaris centrals i s’estan omplint d’esportistes locals. Avui ens preguntem sobre com s’ha arribar a aquesta situació. És a dir, com l’esport ha convertit molts espais públics urbans perifèrics en espais centrals i anti-pandèmics.

 

Aquest II Simposi dedicat a l’esport en la societat contemporània, com una continuació del celebrat l’any 2019, vol convocar, novament, a investigadors i investigadores interessats en l’anàlisi de les transformacions físiques, socials i culturals que han experimentat els espais urbans i naturals, a través de l’esport, durant els últims 25-30 anys y, en especial, els canvis experimentats, durant els períodes de confinament i desconfinament, derivats de la pandèmia de la Covid 19. Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona vàrem observar, arrel dels Jocs Olímpics del 92, l’aparició de molts espais esportius a l’aire lliure, a l’espai públic, en entorns urbans y naturals (com poden ser el Front Marítim, la ribera del riu Besòs, o les muntanyes de Montjuïc i Collserola). Més tard, durant la dècada del 2000 i fins el 2019, vàrem poder veure com aquells espais esportius es van acabar transformant en espais patrocinats per marques o bé, com s’anaven omplint de turistes i negocis esportius vinculats al turisme. Mentre que en l’actualitat, a partir de la pandèmia, estem veient com aquests espais s’estan convertint en escenaris centrals i s’estan omplint d’esportistes locals. Avui ens preguntem sobre com s’ha arribar a aquesta situació. És a dir, com l’esport ha convertit molts espais públics urbans perifèrics en espais centrals i anti-pandèmics. Ens preguntem sobre les causes i les conseqüències d’aquests canvis: Com han canviat els espais i les comunitats dels esportistes amb la crisis provocada per la Covid-19?. Quin sentit té avui dia el concepte de capital social en l’esport?. S’ha convertit l’esport en una important font de sentit per a la ciutadania en general?. Com estan influint les aplicacions digitals en les formes de practicar i compartir les experiències esportives en els espais urbans i naturals durant i després la pandèmia?. Les actuals xarxes socials han fer l’esport més socials o, per al contrari, l’han individualitzat més? En aquest sentit, també convoquem altres reflexions sobre casos similars, esdeveniments en altres ciutats, espais urbans o naturals, que ens permetin ajudar a comprendre el funcionament de l’esport i les seves complexes connexions amb la resta del seu conjunt.

En aquesta simpòsium volem discutir sobre el paper que ha jugat l’esport en les transformacions físiques, socials i culturals que ha experimentat l’espai urbà i l’espai natural, en general. Per això convoquem comunicacions que es centrin en:

• Anàlisis de context o estudis de cas sobre els canvis de models urbans i les seves conseqüències, a partir de la crisis provocada per la pandèmia Covid-19.
• Anàlisis i influència del desenvolupament del consum de masses als espais urbans i naturals de l’esport en general.
• Causes i conseqüències de les transformacions físiques, socials i culturals.
• Anàlisis de l’evolució dels models esportius en general.
• Anàlisis simbòlic de l’esport als espais urbans i naturals.
• Anàlisis dels valors anti-pandèmics de l’esport practicat a l’espai urbà y natural.

L’interès per l’Antropologia de l’esport a Catalunya, més enllà dels necessaris estudis descriptius i folklòrics sobre els jocs tradicionals locals, es perfila a partir dels anys 80 del segle passat. L’edició a Barcelona d’una obra de referència al nostre territori com va ser l’Antropologia de l’esport de Kendall Blanchard i Alyce Chesca (1986), va contribuí a emmarcar camps d’actuació i models teòrics d’aquest àmbit d’estudi, en certa manera avui ja superats. És també a finals dels 80 del segle XX on l’antropologia de l’esport es presenta a Catalunya per l’interès suscitat pels JJOO de Barcelona ’92 i s’organitzen les primeres jornades i col·loquis. Des de llavors la presència d’estudis i publicacions que puguin situar-se dins el marc de l’antropologia de l’esport no ha deixat de créixer. La presència d’aquest tipus de recerques es pot trobar als diferents congressos d’antropologia celebrats dins i fora del territori català, per exemple a l’organitzat per la FAAEE amb URV a Tarragona (2014). De fet, des de finals del segle passat s’han defensat i publicat diferents tesis sobre aquest camp des de perspectives i temàtiques molt diverses; s’han ofert cursos de doctorat, han augmentat les publicacions (veure per exemple els monogràfics de la Revista d’Etnologia de Catalunya 1992, la revista Quaderns de l’ICA, 1994) i, fins i tot, s’imparteix com assignatura a alguna universitat catalana. Tot això, sense oblidar la influència que està tenint l’antropologia en el context de les ciències socials aplicades a l’esport a Catalunya. Podríem afirmar que la caixa d’eines teòriques i metodològiques de l’antropologia social i cultural fonamenta epistemològicament la base de moltes de les seves recerques.

En aquest context, hem considerat oportú obrir un II simposi d’Antropologia de l’Esport en el 2on Congrés Català d’Antropologia organitzat per l’ITA i centrat en específic en la temàtica de l’esport a l’espai públic i en els espais naturals. Aquesta és una temàtica que compta ja amb una base de recerques, considerades pioneres a l’estat espanyol, que tenen el seu origen a la primera dècada del segle XXI, fruit de les iniciatives de varis grups de recerca en universitat catalanes, les investigacions de les quals no han deixat de revisar-se i actualitzar-se, i que fan de l’estudi de l’esport i l’activitat física un àmbit privilegiat per a l’anàlisi crítica de les dinàmiques de transformació social i urbana.

 

Referències

Auge Marc (1993). Los no lugares. Ed Gedisa. Barcelona.

Bauman, Z. (2006). Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil. Ed. Siglo XXI, Madrid.

Bauman, Z. (2006). Vida liquida. Ed Alianza. Madrid.

Baudrillard, J. (2009). La Sociedad de consumo. Sus mitos, sus estructuras. Siglo XXI, Madrid.

Blanchard, K.; Cheska, A. (1986). Antropología del deporte. Ed. Bellaterra.

Blanchot ,M ( 2002). La comunidad inconfesable. Ed Arena Libros. Madrid

Beck, U. (2005). La sociedad del riesgo global. Ed. Siglo XXI. Pp.1-30.

Boltanski L. Chiapello E. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Ed Akal.Madrid

Castells, M. (2003). La era de la información. Alianza Editorial

Camino, X. (2015). “L’esport de temps lliure i el sentit de la vida”. L’Esportiu. 2-09-2015.

Camino X, Maza G. (2018). Deporte 2.0. Dispositivos deportivos y redes sociales en el siglo XXI. Congreso Aeisad. Granada.

Del Castillo, R. (2019). El jardín de los delirios. Las ilusiones del naturalismo. Ed Turner.

Ehrenreich, B. (2018). Causas naturales. Como nos matamos para vivir mejor. Ed Turner.

Finn, Ed (2018). La búsqueda del algoritmo. Imaginación en la era de la información. Barcelona:

Giddens, A. (1995). Modernidad e identidad del yo. Ed. 62, Barcelona.

Hornby, N. (2012). Fiebre en las grades. Barcelona.Ed. Anagrama.

Han, Byun-Chul (2014). En el enjambre. Barcelona: Ed. Herder

Lanier, J. (2014). ¿Quién controla el futuro?. Penguin Random House Grupo Ed., Barcelona.

Lefebvre, H. (2013). La producción del espacio. Ed Capitan Swuing. Madrid.

Lipovetski, G (2007). La felicidad paradójica. Ed. Anagrama, Barcelona.

Lipovetsky, G.; Serroy (2015). La estetización del mundo. Ed. Anagrama, Barcelona

Maza Gaspar (2014). “Esport popular i noves tecnologies”. L ́Esportiu. Viernes 17-1-2014.

Maza, G. (2015). “Espai public, xarxes socials i noves tecnologies a l ́esport 2.0” L ́Esportiu. Miércoles, 1-4- 2015.

Maza G.; Ramirez, D. (2016). Turismo, espacio público y deporte: construyendo la ciudad zombie en el frente marítimo de Barcelona. I Congreso de sociología y antropología del turismo. Universidad de Granada

Monteys, X. (2019). “Passeigs dissuasius”. El País 14-3-2018.

Morozov, E. (2018). Capitalismo Big Tech. ¿Welfare o neofeudalismo digital?. Enclave libros, Madrid.

O’Neil, C. (2018). Armas de destrucción matemática. Ed. Capitán Swing, Madrid.

Palanuik Chuk (2016). El club de la lucha. Ed Debolsillo. Barcelona

Puig, N.; Heinemann, K (1991). “El deporte en la perspectiva del año 2000”, en Papers núm. 38.

Puig, N., Maza, (dir) (2007). Els espais públics urbans i l ́esport com a generadors de xarxes socials. El cas de la ciutat de Barcelona. Revista Apunts. Educación Física y deporte. INEFC, Barcelona

Puig, N., Vilanova A, Camino X, Maza G, Pasarello M., Juan D., Tarrago R. (2006). “Los espacios públicos urbanos y el deporte como generadores de redes sociales. El caso de la ciudad de Barcelona”. Apunts Educación Física y deporte. Inefc. No 84 pp: 76-87.

Rosa, H. (2016). Alienación y aceleración. Hacia una teoría crítica de la temporalidad en la modernidad tardía. Ed. Katz, Madrid.

Rosa, H. (2016). Resonancia. Una sociología de relación con el mundo. Ed Katz Conocimiento. Madrid.

Sánchez, R. (2017). Antropología del deporte: lineamientos teóricos. CSIC, Madrid.

Sánchez, R.; Sánchez, J. (2016). “Márketing para héroes”, en Revista española de educación física y deportes, núm. 418 Supl., año LXIX, 3er trimestre, 2017 (no 16 Supl., VI Época).

Sloterdijk P. (2006): Esferas III. Ed Siruela. Madrid.

Nancy J. L. (2001). La comunidad desbordada. Madrid. Ed Arena Libros.