5. Transformacions en els significats del cicle festiu nadalenc: de la religiositat com a centralitat, a la festa generalitzada, i de l’espai domèstic al carrer

Coordinació:

Jordi Montlló
ICRPC, UdG, Col·lectiu de Recerca i Difusió del Pessebrisme El Bou i la Mula
jordimontllo@gmail.com
Josefina Roma
UB, Col·lectiu de Recerca i Difusió del Pessebrisme El Bou i la Mula

Resum

El cicle nadalenc és un dels més fructífers, rics i variats en tradicions de l’any. A les que podrien considerar-se més clàssiques i generalitzades s’hi han anat afegint de noves que encara l’han enriquit més, però que l’han transformat en una configuració diferent i en certa manera, allunyada del que l’havia caracteritzat tradicionalment. L’univers laic en el que es mou la nostra societat ha deixat de banda el coneixement dels fets en els que es basa el Nadal, i de retruc, tot el significat i el simbolisme de la celebració. No obstant, cerquem a través de les manifestacions de les poblacions, dels grups, del poder i de la seva incidència en les vivències personals, familiars i socials, no una carcassa buida que recordi aparentment el que el cicle festiu havia estat, però buit de sentit i coneixement, sinó una altra força viva, que des del poble es va aixecant, tot donant un nou sentit, més ampli però no exempt d’espiritualitat que el poble segueix practicant i necessitant.

 

El cicle nadalenc, que podríem delimitar entre el la Puríssima (8 de desembre) i la Candelera (2 de febrer) és un dels més fructífers, rics i variats en tradicions de l’any. A les que podrien considerar-se més clàssiques i generalitzades s’hi han anat afegint de noves que encara l’han enriquit més.

Ens proposem indagar en les possibles direccions i estratègies festives que reprenen antics símbols, apropiant-se d’unes tradicions, esdevingudes globals pel que fa al coneixement i visibilitat i veïnatge d’altres cultures per tal de donar pas a diferents síntesis festives, i a noves formes d’entendre el món. Aquest espai festiu s’enriqueix d’una cerca cap a orígens precristians, de solstici d’hivern, i de noves formes d’entendre i viure la festa. Volem veure el sentit de preservar una tradició de segles, per a contingents de població amb motivacions diferents: la ingerència de les administracions i el poder, tant entre els ensenyants com en els ajuntaments, per a representar i fer actual el fet primordial del Nadal; per a reinterpretar en clau de patrimoni local la construcció de pessebres vivents, de representacions teatrals del Misteri de Nadal, de la música tradicional convertida en soroll dels grans magatzems per atraure la darrera fibra tradicional dels possibles compradors. Tot l’univers, que un altre temps tenia com a centre el Naixement de Jesús en Betlem, avui dia, el trobem disseminat en constructes a vegades molt allunyats, però que hi volem estudiar els seus nexes d’unió.

El Col·lectiu de Recerca i Difusió del Pessebrisme El Bou i la Mula va néixer, ara fa vint anys, per tractar el pessebrisme des d’una perspectiva polièdrica emfatitzant aspectes com l’antropològic, el patrimonial o el pedagògic que quedaven una mica allunyats del que es feia en aquell moment. Ben pensat, el Bou i la Mula no suposava cap innovació, sinó que érem els hereus d’una llarga tradició enaltida pels Ramon Violant i Simorra, Joan Amades, el pare Andreu de Palma, el pare Basili de Rubí o el mateix Josep Maria Garrut. Calia obrir el debat i la participació, volíem situar el pessebre com a eix de diàleg social i intervenir en alguns fòrums des d’una perspectiva més antropològica de la qüestió.

Són molts els autors que han treballat aqueta temàtica i des de diverses perspectives; però l’ampli ventall de manifestacions que hi ha al darrera omplen un espai vital del nostre calendari que viu la festa en una constant adaptació, transformacions i canvis. Les interaccions que es produeixen entre portadors de la tradició, comunitat i actors institucionals són un enriquiment continu, no exempt de conflictes.

 

Referències

AA.DD. (2001). Els diorames del Monestir de Solius. Visions actuals d’un pessebre. Coordinat per Enric Benavent, Albert Dresaire i Jaume Gabarró.

BASILI DE RUBÍ, M.R.P (1947a). Art pessebrístic. Paisatge – estil – símbol. Barcelona: Editorial Rubí.

BENAVENT, Enric (2016).Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme; Tesi doctoral a la Universitat Ramon Llull.

CARBÓ i MARTORELL, Amadeu (2016). Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran. Col·lecció l’Ermità, 3. Barcelona: Edicions La Morera.

DELGADO, Manuel (1993). La religiosidad popular. En torno a un falso problema; dins Gazeta de Antropologia, núm. 10 – Article 08 http://hdl.handle.net/10481/13637

LEVI-STRAUSS, Claude (1952). Le Père Noël supplicié; dins Les Temps modernes, 77, pp. 1572-1590.

MASSIP , Francesc i KOVÁCS, Lenke (ed.) (2018). Ara ve Nadal. Formes espectaculars en les festes d’hivern. Catarroja- Barcelona: Editorial Afers.

McCALL, Andrew (2015). Christmas markets – Bringing Markets alive for new supporters; dins Nabma. The voice of markets. Roi Team; www.roiteam.co.uk

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2017). La fira de Santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786 – 2012); Tesi doctoral a la Universitat de Barcelona.

MONTLLÓ, Jordi (2016). Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona. Col·lecció Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, vol. 7. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.