7. Antropologia i pobles indígenes a l’Amèrica Llatina d’avui

Coordinació:

Mònica Martínez
UB
martinezmauri@ub.edu
Montserrat Ventura
UAB

Resum

L’objectiu d’aquest simposi es reunir aportacions que reflexionin sobre la pertinença de seguir pensant en i amb els pobles indígenes de l’Amèrica Llatina com a categoria analítica de l’antropologia. Es tracta de crear un espai de trobada obert a recerques etnogràfiques que il·lustrin el ser indígena tenint en compte els actuals contextos polítics, econòmics i socials. Contextos marcats per fets tan diversos com la gestió de l’actual pandèmia; l’arribada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació; l’aplicació de polítiques multiculturals; la proliferació de sectes i la intersecció de diverses visions del món; les migracions; la formulació de projectes de desenvolupament; l’expansió del narcotràfic, la militarització i la violència; els processos de patrimonialització tant dels seus espais com dels seus coneixements; la promoció d’activitats turístiques i els intents neoliberals d’usurpació dels seus territoris i recursos naturals. En definitiva, contextos en els quals l’etnicitat, entesa com a subjectivitat col·lectiva entre la intersecció de la identitat i la cultura, es troba en continua transformació.

 

Després de proclamar la desaparició dels pobles indígenes i fer crides per rescatar-ne el seu llegat, l’antropologia –moltes vegades en col·laboració amb els mateixos pobles– ha recorregut un llarg camí per fer visibilitzar la seva realitat actual i garantir el seu dret a existir. Les ciències socials han debatut extensament sobre què vol dir ser indígena (Martínez Novo, 2006; Aparicio Wilhelmi i Martínez Mauri, 2012, entre molts d’altres). Per donar resposta a aquest interrogant, alguns autors han mostrat que les ètnies eren una invenció colonial (Amselle i M’Bokolo, 1985), o insistit a ressaltar-ne el mestissatge en el cas americà (Bernand i Gruzinski 1993), mentre que d’altres han arribat a afirmar que al Brasil “tothom és indi, excepte qui no ho és” (Viveiros de Castro, 2006). Les posicions adoptades en relació al paper que ha de tenir la disciplina en la lluita pel reconeixement dels drets indígenes també han estat diverses. Per una banda, investigadors com Adam Kuper (2003) han considerat essencialista reivindicar els seus drets, però per l’altra, alguns acadèmics han cregut necessari defensar-los per pal·liar els efectes del passat colonial (Kenrick i Lewis, 2004; Barnard, 2006).

Si bé al nostre país els debats sobre el posicionament dels acadèmics en relació a la lluita dels pobles indígenes han estat menys intensos, l’antropologia feta a Catalunya els inclou. Des de l’etnologia seguim documentant les seves estructures socials i ontologies per reflexionar sobre la diversitat en la unitat de la cultura humana (Surrallés 2003; Ventura i Oller, 2009, 2018; Martínez Mauri 2011; Carlos Ríos 2015). L’antropologia s’interessa pels seus coneixements sobre el medi (Gómez-Baggethun i Reyes-García, 2013) i s’analitzen les percepcions i els conflictes que genera l’explotació dels seus territoris (Surrallés y García Hierro, 2004; García Hierro y Surrallés, 2009; Gascón i Martínez Mauri, 2017; Campanera, 2018).

L’antropologia política estudia les seves formes d’auto-govern (Izard, 2014), fins i tot tenint en compte l’actual context de pandèmia (Morell i Torra, 2020). La seva manera de viure ha inspirat models de desenvolupament alternatius –el Buen vivir, Suma Qamaña, Sumaq Kawsay– que teòricament desafien l’economicisme imperant. Models però que sorgeixen d’una visió estable i utòpica que no es correspon amb la realitat indígena (Viola, 2011; Bretón, 2013). I és que si alguna cosa segueix caracteritzant el món indígena és la seva obertura envers l’altre (Lévi-Strauss, 1991). És per això que la mirada de molts investigadors i investigadores està fixada en la comprensió de la seva modernitat (Orobitg i Pitarch, 2012; Celigueta, 2021) i en com comuniquen la seva identitat a través dels mitjans que tenen a l’abast (Orobitg, 2020).

Tot i que a Catalunya la producció etnogràfica sobre els pobles indígenes de l’Amèrica Llatina fa dècades que és rellevant (p.e. Albó, 1977; Contreras Hernández, 1985; Orobitg, 1998; Álvarez Litben, 1999; Surrallés, 2003; Bofill, 2005; Ventura i Oller, 2009; Martínez Mauri, 2011; Bretón, 2012; Martínez Sastre, 2015; Reyes-García i Huanca, 2015; Branca, 2017,) els espais de trobada per les persones interessades en aquest àmbit des de l’antropologia han estat esporàdics. És per aquesta raó que en el marc del II Congrés Català d’Antropologia volem reunir aportacions que reflexionin sobre la pertinença de seguir pensant en aquest sector de la realitat social del món com a diacrític –a efectes metodològics–, útil –en termes polítics–, i il·luminador –en termes intel·lectuals–. Es tracta d’un simposi obert a recerques que des de l’antropologia pensin sobre, amb i en pro dels pobles indígenes, sense límits ni fronteres, però des d’un coneixement empíric i un marc de reflexió consistent. El nostre objectiu és il·lustrar el ser indígena tenint en compte els actuals contextos polítics, econòmics i socials. Contextos marcats per fets tan diversos com la gestió de l’actual pandèmia; l’arribada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació; l’aplicació de polítiques multiculturals; la proliferació de sectes i la intersecció de visions del món; les migracions; la formulació de projectes de desenvolupament; l’expansió del narcotràfic, la militarització i la violència; els processos de patrimonialització tant dels seus espais com dels seus coneixements; la promoció d’activitats turístiques i els intents neoliberals d’usurpació dels seus territoris i recursos naturals. En definitiva, contextos en els quals l’etnicitat, entesa com a subjectivitat col·lectiva entre la intersecció de la identitat i la cultura, es troba en continua transformació.

 

Referències

Albó, X. (1977) La Paradoja aymara: Solidaridad y faccionalismo. Bolivia: Centro de Investigación y Promoción del Campesinado.

Álvarez Litben, S. (1999) De Huancavilcas a Comuneros. Relaciones Interétnicas en la Península de Santa Elena. Quito: Abya-Yala.

Amselle, J.-L. i E. M’Bokolo (eds) (1985) Au cœur de l’ethnie: ethnies, tribalisme et Etat en Afrique. Paris: La Découverte.

Aparicio Wilhelmi, M. i M. Martínez Mauri (2012) “Alguns debats oberts per l’emergència jurídica dels pobles indígenes”. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 17 (1): 1-9.

Barnard, A. (2006) “Kalahari revisionism, Vienna and the ‘indigenous peoples’debate”. Social Anthropology, 14 (1): 1–16.

Bernand, C. i S. Gruzinski (1993) Histoire du Nouveau Monde, Vol.II: Les métissages (1550-1640). Paris: Fayard.

Bofill, S. (2005) Bosque político. Los avatares de la construcción de una comunidad modelo (San Juan Nuevo, Michoacán, 1981-2001). Barcelona: Colegio de Michoacán i UB.

Branca, B. (2017) Identidad aymara en el Perú. Lima: Horizonte.

Bretón, V. (2013) “Etnicidad, desarrollo y ‘Buen Vivir’: Reflexiones críticas en perspectiva histórica”, European Review of Latin American and Caribbean Studies, 95: 71-95.

Bretón, V. (2012) Toacazo. En los Andes equinocciales tras la Reforma Agraria. Quito: Abya Yala.

Campanera Reig, M. (2018) “Humanidad territorializada. Madres, dueños y personas que cuidan”. Revista de Antropología Iberoamericana, 13 (2): 189 – 212.

Carlos Ríos, E. 2015 “La circulación entre mundos en la tradición oral y ritual y las categorías del pensamiento quechua en Hanansaya Ccullana Ch’isikata (Cusco, Perú)”, UAB, Tesi Doctoral.

Celigueta, G. (2021) “Santos Modernos. La doble incorporación de la Virgen de Montserrat en el pueblo de San Juan Sacatepéquez (Guatemala)”, López García, J.; Muñoz, O. (ed.) Utopismos circulares. Contextos amerindios de la modernidad Iberoamericana. Madrid: Iberoamericana Vervuert, pp. 275-308.

Contreras Hernández, J. (1985) Subsistencia, ritual y poder en los Andes. Barcelona: Mitre.

García Hierro, P. i A. Surrallés (2009) Antropología de un derecho. Libre determinación territorial de los pueblos indígenas como derecho humano. Copenhague: IWGIA.

Gascón, J. i M. Martínez Mauri (2017) “Isleños y turistas. Propiedad comunitaria y territorialidad en sociedades indígenas”, Gazeta de Antropología, 33(1).

Gómez-Baggethun, E, i Reyes-García, V (2013) “Reinterpreting change in traditional ecological knowledge”. Human Ecology Interdiscip J. 41(4): 10.1007/s10745-013-9577-9.

Izard, G. (2014) “Autonomía, ciutadanía multicultural y derechos colectivos en la Costa Atlántica de Nicaragua”. Boletín Americanista, 69: 135-155.

Kenrick, J. i Lewis, J. (2004) “Indigenous peoples rights and the politics of the term indigenous”, Anthropology today, 20 (2): 4-9.

Kuper, A. (2003) “The Return of the Native”, Current Anthropology, 44: 389–95.

Lévi-Strauss, C. (1991) Histoire de Lynx. París: Plon.

Martínez Mauri, M. (2011) Kuna Yala, tierra de mar. Ecologia y territorio indigena en Panamá, Quito: Abya-Yala.

Martínez Mauri, M. i G. Orobitg Canal (2015) “A modo de introducción: Breve genealogía intelectual de la antropologia americanista en el Estado Español”. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 31: 5-25.

Martínez Novo, C. (2006) Who Defines Indigenous? Identities, Development, Intelectuals and the State in Northern Mexico. Londres: Rutgers University Press.

Martínez Sastre, J. (2015) El Paraíso en venta. Desarrollo, etnicidad y ambientalismo en la frontera sur del Yasuní (Amazonía Ecuatoriana). Quito: Abya Yala.

Morell i Torra, P. (2020) “La autonomía Guaraní Charagua Iyambae (Bolivia) en tiempos de emergencia sanitaria y excepción política”. Revista Catalana de Dret Ambiental, 11 (2).

Orobitg Canal, G. (1998) Les Pumé et leurs rêves. Étude d’un groupe indien des Plaines du Venezuela. Paris: Éditions de Archives Contemporains.

Orobitg, G. (coord.) (2020) Medios indígenas. Teorías y experiencias de la comunicación indígena en América Latina. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.

Pitarch, P. i G. Orobitg (eds.) (2012) Modernidades indígenas. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert. Reyes-García, V. i T. Huanca (eds.) (2015) Cambio global, cambio local. La sociedad tsimane’ ante la globalización. Icaria Editorial / ICA, Barcelona.

Surrallés, A. (2003) Au coeur du sens. Perception, affectivité, actionchez les Candoshi. Paris: CNRS, Maison des sciences de l’homme. (trad. española En el corazón del sentido, 2009, Lima: IFEA, IWGIA.)

Surrallés, A. i P. García Hierro (eds) (2004) Tierra adentro. Territorio indígena y percepción del entorno. Copenhague: IWGIA.

Ventura i Oller, M. (2009) Identité, Cosmologie et chamanisme des Tscahila de l ́Equateur. Paris: L ́Harmattan..

Ventura i Oller, M. (2018) Humanidades amerindias en transformación: ontologías, dinamismo y contextos. Presentación al monográfico Humanidades amerindias en transformación, Revista de Antropologia Iberoamericana AIBR, 13 (2): 154-168.

Viveiros de Castro, E. (2006). “No Brasil, Todo Mundo é Índio, Exceto Quem Não É”. Ricardo, B y Ricardo, F. (Ed.). Povos Indígenas no Brasil: 2001-2005. São Paulo: ISA, pp. 41-49.

Viola, A. (2011) “Desarrollo, bienestar e identidad cultural: del desarrollismo etnocida al Sumaq Kawsay en los Andes”, Palenzuela, P. i Olivi. A. (eds) Etnicidad y desarrollo en los Andes. Sevilla: Universidad de Sevilla, pp. 255-302.