8. Perspectives antropològiques sobre la mixticitat

Coordinació:

Teresa Habimana
UAB
nyiraberateresa.habimana@uab.cat
Cristina Rodríguez
UAB

Resum

Des de l’antropologia, l’estudi de la mixticitat és altament rellevant per exposar les fronteres entre grups socials i determinar l’estructura d’una societat (Rodríguez-García, 2015). La idea de “mescla” posa de manifest la construcció de les categories de diferenciació social, ja que és en els límits, fronteres i creuaments de categories on es poden identificar i analitzar millor les categories de diferenciació entre persones i grups. A través d’aquesta proposta de simposi ens proposem abarcar l’espectre de possibilitats d’estudi que admet aquest fenomen des de l’anàlisi antropològica. Fem doncs una crida a la presentació de comunicacions que abordin aquesta qüestió de la mixticitat des de diferents perspectives, nivells i aspectes.

 

A Espanya, el fenomen de les parelles mixtes entre immigrants i nadius, així com entre immigrants de diferents països, i els naixements de fills d’aquestes unions mixtes, ha anat en augment en paral·lel als importants fluxos migratoris que van tenir lloc durant la dècada de l’any 2000 (Rodríguez García et al., 2021). I si bé disposàvem ja d’una important producció al voltant de les unions mixtes, especialment des de la perspectiva demogràfica (Cortina, Esteve i Domingo, 2008; Esteve i Bueno, 2012; Sánchez-Domínguez et al., 2011), els estudis des de l’antropologia han estat cada vegada més importants (Coleman, 1994; Kalmijn, 1998; Varro, 2003; Rodríguez-García, 2004, 2006, 2015; Rodríguez-García et al., 2016; Bueno García, 2010; Roca, 2011). Des de l’antropologia, es va més enllà de la incidència / patrons demogràfics del fenomen, per abordar amb més profunditat analítica els processos de socialització, identitat, capital sociocultural o discriminació vinculats a aquesta realitat, fonamental per entendre els processos d’interculturalitat, inclusió i exclusió social.

Més enllà de considerar la mixticitat com un component demogràfic més del teixit social, o com una conseqüència d’aquests processos migratoris, proposem repensar el concepte des de l’antropologia. És en aquest punt, des d’una anàlisi del terme i les seves conseqüències, on situem la proposta de simposi. A través d’aquest simposi proposem aproximar-nos etnogràficament als límits i fronteres d’aquesta categoria [mixticitat] i a les implicacions socialment construïdes que hi giren entorn per tal d’observar de quina manera influeixen en la formació de les identitats, en els processos d’exclusió i inclusió social, així com en l’origen de noves categories fruit d’interseccions que donen lloc a noves i diverses experiències del que implica ser una unió mixta i/o ser-ne la descendència.

Si bé és cert que actualment el fenomen migratori és més global i diversificat, i això facilita que s’assumeixin amb més naturalitat termes com mescla, mixticitat, hibridació cultural o multiculturalisme, entre d’altres, aquesta “unió íntima de fronteres nacionals, etnoculturals, racials o religioses que constitueixen una unió mixta” no constitueixen un fenomen nou (Rodríguez-García, 2004: 27). Tradicionalment els processos de mixticitat han estat més estudiats en els països clàssics de la immigració, particularment als Estats Units amb estudis pioners com els de l’Escola de Chicago liderada pel sociòleg Robert Park, als anys 1920s i 1930s (Rodríguez-García, 2006, 2012, 2015; Rodríguez-García i Miguel Lunken, 2015).

Com a conseqüència derivada de l’increment de la immigració de les dues darreres dècades, a Espanya l’augment de les unions entre immigrants i nadius, així com de la seva descendència, ha augmentat significativament, especialment a Catalunya (Domingo i Blanes, 2015; Rodríguez-García, 2006; Rodríguez-García, Lubbers i Solana-Solana, 2016). Per altra banda, tot i que cada vegada és més comú visibilitzar parelles mixtes, en particular en comunitats autònomes com Catalunya, on l’any 2016 el total de matrimonis mixtes (de nacionalitat) suposava el 24,7% del total celebrats a municipis com Barcelona (augmentant un 2,8%, respecte l’any anterior) , la literatura sobre el tema, malgrat que existeix, és molt poc abundant, sobretot pel que fa a la descendència, és a dir, els fills i filles de les unions mixtes. El fet que existeixi un increment del nombre d’unions mixtes, lligat a l’augment de fluxos migratoris, tradicionalment ha estat interpretat com un signe de la disminució de les barreres entre els grups i com un pas important en la desaparició de la discriminació per distincions etno-racials en les futures generacions (Alba i Nee, 2003). Però, i aquesta constitueix una de les línies argumentals d’aquest simposi, és el matrimoni o unió mixta la prova definitiva per a la desaparició de les diferències Constitueix un punt i final del procés d’ “integració”?

Aquesta afirmació de que la unió mixta és la prova definitiva de la integració està sent cada vegada més interpel·lada i contestada perquè no s’adequa a la realitat social o als diversos contextos des dels quals podem abordar els conceptes d’integració i mixticitat (Rodríguez-García, 2006, 2015; Song, 2009). A més, tot i que el matrimoni o unió mixta pugui implicar l’esvaïment de tals límits, la “visibilitat de les diferències subjectives” fa que aquestes unions segueixin despertant interès i hostilitat a parts iguals (Song, 2009: 337).

Com afirma el professor Rodríguez-García (2015, 2021), l’estudi de la mixticitat és altament rellevant per exposar les fronteres entre grups socials i determinar l’estructura d’una societat (Rodríguez-García, 2015). La idea de “mescla” posa de manifest la construcció de les categories de diferenciació social, ja que és en els límits, fronteres i creuaments de categories on es poden identificar i analitzar millor les categories de diferenciació entre persones i grups. Pel que fa als fills i filles d’aquest tipus d’unions, la pregunta que tan freqüentment se’ls fa, “d’on ets?”, posa de relleu que a nivell micro es continua percebent i classificant mentalment als individus d’acord amb el seu origen ètnic, tot condicionant implícitament que aquells que no s’identifiquen amb un únic origen se sentin fora de lloc dins el seu propi context (Toguslu et al., 2014), experimentant en ocasions falta de pertinença i reconeixement (Anthias, 2008).

Com a conseqüència d’aquest fenomen de tendència a l’exclusivitat i incompatibilitat quant a identitats, aquests joves poden articular processos de reconfiguració, articulació i combinació entre múltiples adscripcions identitàries. En aquest sentit, els joves descendents d’unions mixtes poden generar identitats híbrides, plurals i obertes que no sempre s’associen i arrelen a una dimensió territorial, sinó que es poden configurar en la virtualitat (Le Gall i Mentiel, 2015). D’aquesta manera, aquests joves poden, per exemple, des-territorialitzar la religió, reinterpretar els valors religiosos transmesos pels seus pares i adaptar-los al seu context local (Togulsu et al., 2014).

A través d’aquests processos els i les joves s’allunyen de les formes estàtiques i rígides d’identitat i potencialment podrien generar algunes ruptures amb l’etnocentrisme (Anthias, 2008). Desafiar l’existència d’identitats fixes i immutables és, tal i com afirma Togulsu (et al., 2014: 115): “una font creativa de capital social i emocional que amb sort podrà conduir a ciutadans més oberts, tolerants i creatius a llarg termini”. Amb tot, és la consciència que aquests/es fills/es d’unions mixtes puguin trobar-se contínuament transitant entre identitats mal·leables el que fa que puguin observar-se categories socialment construïdes les quals, en base a les percepcions estereotipades, serveixin per a classificar i situar de forma inamovible aquest col·lectiu.

Per aquesta raó des de l’organització d’aquest simposi volem fer una crida a la presentació de comunicacions que abordin aquesta qüestió de la mixticitat des de diferents perspectives, nivells i aspectes:

– Significats de la mixticitat: bi-nacionalitat, bi-culturalitat, transnacionalisme.
– Implicacions de la mixticitat en l’estudi de les migracions.
– Mixticitat i processos identitaris: l’estudi de la mixticitat en clau d’identitats múltiples i híbrides.
– Perspectiva interseccional: la mixticitat com a categoria identitària en l’equació interseccional.
– Mixticitat, etnicitat i interculturalitat: processos d’assimilació, identitats proactives i identitats reactives.
– Mixticitat, quotidianitats i trajectòries educatives dels fills de parelles mixtes.
– Mixticitat i unions interreligioses.

 

Referències

Anthias, F. 2008. “Gender, Ethnicity and Class: Reflecting on intersectionality and translocational belonging”, The Psychology of Women Review, 9 (1): 2-11.

Choudhry, S. 2010. Multifaceted Identity of Interethnic Young People: Chameleon Identities. Burlington, VT: Ashgate.

Coleman, D. 1994. “Trends in Fertility and Intermarriage among Immigrant Populations in Western Europe as Measures of Integration”, Journal of Biosocial Science, 26 (1): 107-136.

Cortina, C., Esteve, A., Domingo, A. 2008. “Marriage Patterns of the Foreign-Born Population in a New Country of Immigration: The Case of Spain”, International Migration Review, 42 (4): 877-902.

Kalmijn, M. 1998. “Intermarriage and homogamy: Causes, patterns and trends”, Annual Review of Sociology 24: 395–421.

Le Gall, J., Meintel, D. 2015. “Cultural and Identity Transmission in Mixed Couples in Quebec, Canada: Normalizing Plural Identities as a Path to Social Integration”, The Annals Academy of Political and Social Sciences, 662: 111-128.

Miguel Luken, V., Lubbers, M.J., Solana Solana, M., Rodríguez-García, D. 2015. “Evaluación de la integración relacional de los inmigrantes en uniones mixtas a partir del análisis de redes personales”, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 150: 151-72.

Ortiz Guitart, A., Solana Solana, M., Rodríguez-García, D. 2016. Nois/es i joves de parelles mixtes a Catalunya: entre l`elecció i la constricció indentitària. Barcelona: Instituto d`Estudis Catalans.

Rodríguez-García, D. 2004. Inmigración y mestizaje hoy. Formación de matrimonios mixtos y familias transnacionales de población africana en Cataluña. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB.

Rodríguez-García, D. 2006. “Mixed marriages and transnational families in the Intercultural Context: A case Study of African- Spanish Couples in Catalonia”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 32 (3): 403-433.

Rodríguez-García, D. 2015. “Introduction: Intermarriage and Integration Revisited: International Experiences and Cross- disciplinary Approaches”, The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 662 (1): 8-36.

Rodríguez-García, D., Lubbers, M., Solana, M., Miguel-Luken, V. de 2015. “Contesting the Nexus Between Intermarriage and Integration: Findings from a Multidimensional Study in Spain”, The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 662 (1): 223-245.

Toguslu, E., Leman, J., Sezgin Mesut, I. 2014. New Multicultural Identities in Europe: Religion and Ethnicity in Secular Societies, Leuven: LUP.