Des dels estudis en antropologia mèdica i antropologia feminista s’ha treballat extensament sobre els problemes de salut mental. No obstant, trobem que existeix una tendència hegemònica que segueix centrant els treballs en alguns temes concrets, especialment al voltant de la patologització del món femení i la sobre medicalització en funció del gènere. Però, quan ens situem en altres escenaris del camp de la salut mental, com ara els trastorns mentals greus i la seva relació amb el món heteropatriarcal i institucional, trobem que sovint la variable de gènere segueix estan oblidada -o relegada a la perifèria dels processos de salut/malaltia/atenció-, naturalitzada o abordada de manera superficial; enfoc binarista, essencialista i amb manca d’estudis inter-genèrics. Una manca de profunditat a nivell qualitatiu i de diàleg interdisciplinari, en el tant mencionat trinomi “bio-psico-social”. La tendència, malauradament, és la de seguir treballant d’una manera aïllada i inclús hermètica des de les disciplines mèdiques, ciències de la salut i les ciències socials.
Simposi
Aquest simposi pretén ser un espai de diàleg i de discussió a partir de propostes que provinguin dels camps de l’antropologia feminista i l’antropologia de la salut, centrant-nos de manera específica en aquells estudis sobre el patiment subjectiu.
Des dels anys 70 i 80, l’evolució creixent d’ambdues branques ha permès situar la perspectiva de gènere en el centre de múltiples investigacions sobre la salut i salut mental (Cardaci, 2006; Courtenay, 2000; Prior, 2005; Esteban, 2006; Esteban et al., 2010; Comas- Argemir, 2016), descentrant una mirada androcèntrica i basada en l’etiologia orgànica i els postulats biomèdics sobre el patiment psíquic. Aquest augment de la producció de coneixement, no ha estat uniforme ni equitatiu i ha generat desigualtats importants entre fenòmens estudiats i pel que fa l’origen geoeconòmic de les investigacions. L’hegemonia del món anglosaxó en aquest camp a través, entre d’altres coses, del control dels canals de difusió del coneixement (Valiente, 2002), ha contribuït a establir un punt de partida globalitzat i globalitzador, binarista i basat en models genèrics occidentals. La qual cosa, ha despertat crítiques i propostes decolonials que posen en valor la necessitat de generar coneixement sobre aquest àmbit des dels suds i les perifèries (Stolkiner, 2014; Castro, 1993; Ramos-Lira, 2014 ).
Al mateix temps, l’hegemonia de les ciències psi i bio ens confronta amb la necessitat d’obrir el ventall de propostes i enfocs des de l’antropologia mèdica i feminista, posant al centre la relació entre pràctiques i estructura social. Per fer-ho cal reobrir debats històrics de la disciplina (Martínez-Hernáez, 1998, 1999; Martínez-Hernáez, Orobitg i Comelles, 2000) entre natura-cultura i paradigmes que ens permetin comprendre la realitat del patiment subjectiu, contemplant la dimensió orgànica, la farmacològica, la socioeconòmica i cultural des d’una òptica comú. És així que ens interessen els enfocs interdisciplinaris que estiguin obrint altres debats que interseccionin ciències bio-psi i antropologia mèdica i feminista, explorant altres formes de apropar-nos al coneixement, no només en el seu contingut, sinó també en les seves metodologies de treball.
D’altra banda, l’agenda temàtica de la majoria de les investigacions publicades en aquest sentit, ha tingut dificultats a l’hora de reconèixer quins biaixos de gènere, classe, origen, etc. han condicionat la pròpia selecció de temàtiques i enfocs. En general, podem parlar d’una tendència a relacionar gènere amb dona (edat reproductiva) i a l’estudi de cada gènere per separat i no tant des d’un punt de vista inter-genèric (Menéndez, 2006) contribuint a certa binarització i naturalització del gènere. El cas més paradigmàtic és l’associació que seguim fent entre gènere, salut mental i dona, entre depressió i feminitat, tema sobre el qual trobem una amplia literatura (Burin et al., 1990; Jack, 1991; Kessler, 2003). Amb això no volem negar les evidències epidemiològiques en aquest sentit -relació entre el gènere i les formes d’expressar el malestar- ni tampoc la influència de certs models de gènere transnacionals en el diàleg entre món global-món local, però si apuntar la necessitat d’analitzar perquè es produeixen aquestes tendències a nivell global i quines són les seves conseqüències epistemològiques. Per fer-ho volem posar l’èmfasi en el sistema-sexe gènere, les violències/desigualtats que produeix i els efectes que té en termes de patiment subjectiu i atenció al mateix. Apuntem, per tant, a la necessitat de problematitzar les categories o preceptes que fem servir a l’hora d’escollir el retall de la realitat que ens permet entendre estructures més àmplies i complexes. I, sobre tot, volem aprofitar l’ocasió per aturar-nos a dialogar sobre aquells angles morts de la disciplina, situats a la perifèria de l’antropologia mèdica i l’antropologia feminista.
Des de l’antropologia feminista s’han fet nombroses aportacions a l’antropologia mèdica, especialment sobre el paper de la sexualitat, el gènere i les emocions (Esteban, 2004; Amed, 2004; Behar, 1996) en els processos de salut/malaltia/atenció (Menéndez, 1984). Volem convidar a crear, des d’aquest prisma, un espai reflexiu que ens ajudi a configurar el panorama actual de l’antropologia de la salut mental, especialment en l’àmbit català. Una apel·lació a la necessitat urgent que presenta el sistema català de salut públic, en l’àmbit de la salut mental, en considerar el gènere i la sexualitat com a variable determinant en els processos de s/m/a i els efectes de la medicalització del patiment subjectiu. Ens referim en aquest sentit a la interrelació existent en temes com la violència heteropatriarcal y violencia institucional en el camp psi, l’economia de les cures en l’àmbit de la salut mental i els trastorns mentals severs, la relació entre sexualitat i patiment mental, la medicalització del patiment i la perspectiva de gènere aplicada als efectes secundaris de la psicofarmacologia.
És per això que volem fer una crida als estudis que estiguin creuant els estudis feministes i de la salut mental, amb una perspectiva interseccional (Crenshaw, 1989; Mora-Ríos i Bautista, 2014; Linardeli, 2015) i interdisciplinari que tinguin com a fil conductor els diferents eixos de desigualtat i que estiguin fent aportacions en algunes d’aquestes línies temàtiques:
– Violència institucional i violència patriarcal: estudis dels espais domèstics, familiars i institucionals.
– Violències heteropatriarcals i desigualtats en l’atenció sanitària en salut mental: interrelacions entre lo bio i lo psi.
– Relacions entre col·lectiu LGTBI, la diversitat sexual i de gènere en la salut mental: patologització de la diferència.
– L’opressió dels binarismes: que succeeix en l’àmbit de la salut mental amb la diversitat sexual i de gènere.
– Adolescència, joventut i models de viure la sexualitat i el gènere en el marc de la salut mental.
– Medicació i efectes secundaris en la vida sexo-afectiva, relacions amoroses i sexualitat
– Masculinitats/feminitats i patiment subjectiu: formes d’expressar i atendre el patiment.
– Configuracions entre cos, gènere, sexualitat i salut mental.
Bibliografia
Amed, S. (2004) The Cultural Politics of Emotion. Edinburgh University.
Behar, R. (1996) The Vulnerable Observer: Anthropology that Breaks your Heart. Beacon Press
Burin, M.; Moncarz, E. y Velásquez, S. (1990) El malestar de las mujeres. La tranquilidad recetada. Barcelona: Paidós
Cardaci, D. (2006) Ordenando Relatos. Investigaciones sobre Salud y Género en programas mexicanos de Estudios de la Mujer. Salud Colectiva. Vol. 2, N°1, Buenos Aires, pp. 21-34.
Castro, R. P. i Bronfman, M. P. (1993) Feminist Theory and Medical Sociology: Issues for a Discussion. Cad. Saúde Públ., Rio de Janeiro, 9 (3): 375-394.
Comas d’Argemir, D. (2016). Hombres cuidadores: Barreras de género y modelos emergentes. Psicoperspectivas, 15(3), 10-22.
Crenshaw, Kimberlé W. (1989) Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum: Vol. 1989, Article 8.
Prior, P. M. (2005). Gender and Mental Health. Macmillan.
Courtenay, W. H. (2000). Constructions of masculinity and their influence on men’s well-being: A theory of gender and health. Social Science and Medicine, 50(10), 1385–1401.
Esteban, M. L. (2004), Antropología encarnada. Antropología desde una misma. Papeles del CEIC, 12, CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad del País Vasco.
Esteban, M. L. (2006) El estudio de la salud y el género: las ventajas de un enfoque antropológico y feminista. Salud Colectiva, 2, 9–20.
Esteban, M. L., Comelles, J. M., & Diez Mintegui, C. (2010) Antropología, género, salud y atención. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Jack, D. C. (1991) Silencing the self: Women and depression. Cambridge, MA, US: Harvard University Press.
Kessler, R.C. (2003) Epidemiology of women and depression. Journal of Affective Disorders, 74:1, 5-13
Linardeli, M.F. (2015) Salud mental y género. Revista Digital de Ciencias Sociales, Vol. II, N°, 199-224.
Martínez-Hernáez, A. (1998) Antropología versus psiquiatría: el síntoma y sus interpretaciones. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría. 18 (68), 645-659
Martínez-Hernáez, A. (1999) El pronóstico de la esquizofrenia. Un enigma común para la psiquiatría y las ciencias sociales. Archivos de Neurobiología, 62, 135-150
Martínez-Hernáez, À., Orobitg, G. i Comelles J.M., (2000) “Antropología y Psiquiatría. Una genealogía sobre la cultura, el saber y la alteridad”. En González, E. i Comelles, J.M, (comps.), Psiquiatría Transcultural. Asociación Española de Neuropsiquiatría.
Menéndez, E. (1984) El modelo médico hegemónico: transacciones y alternativas hacia una fundamentación teórica del modelo de autoatención en salud, en Arxiu d’Etnografia de Catalunya, núm. 3, pp. 82-119.
Menéndez, E. (2006). Salud y Género : Aportes y Problemas. Salud Colectiva, 2(1), 5–7.
Mora-Ríos J. i Bautista N. (2014) Estigma estructural, género e interseccionalidad. Implicaciones en la atención a la salud mental, Salud Mental, 37, 303-3012.
Ramos-Lira, L. (2014) ¿Por qué hablar de género y salud mental?. Salud mental, 37, 275- 281.
Stolkiner, A. (2014) “Medicalización de la vida, sufrimiento subjetivo y prácticas en salud mental”. En Hugo Lerner (2014). Los Sufrimientos. Editorial: Psicolibro. Colección FUNDEP.
Valiente, C. (2002) An overview of research on gender in Spanish society. Gender and Society, 16(6), 767–792.