Aquest simposi aborda l’estudi dels fets jurídics (els procediments i formes d’ordenar la vida, de resoldre els conflictes i de concebre la justícia) des de l’antropologia, focalitzant-se en l’anàlisi de la justícia civil-penal (estatal) i en els enfocaments i metodologies que posem en pràctica els antropòlegs/gues per etnografiar les institucions i actors d’aquesta justícia. L’objectiu concret del simposi és donar a conèixer recerques en curs en aquest àmbit de l’antropologia jurídica, etnografies de la justícia estatal (jutjats, oficines de l’Administració, cossos policials, òrgans quasi-judicials, etc.), així com treballs que reflexionin sobre qüestions epistemològiques i metodològiques relacionades amb aquest tipus de recerques: què implica fer etnografia dins de institucions judicials, com es pot realitzar, en què consisteix l’anàlisi antropològica d’expedients, de jurisprudència i altra documentació, limitacions i possibilitats, maneres de reconstruir els casos i litigis, etc. Amb l’objectiu d’obtenir i oferir una panoràmica del que s’està fent dins aquest camp d’estudis, i de construir una reflexió conjunta al voltant de les línies temàtiques, les perspectives teòriques i metodològiques d’aquest àmbit d’estudi.
Simposi
Delimitació
El simposi vol interpel·lar tots aquells/es investigadors/es que realitzen anàlisis empíriques de la justícia civil-penal, de les seves institucions, des de qualsevol enfocament i aproximació, amb l’objectiu d’obtenir i oferir una panoràmica de la recerca actual en aquest camp de l’Antropologia Jurídica. Així mateix, el simposi pretén ésser un espai de reflexió conjunta sobre les metodologies que es poden fer servir en l’estudi de les justícies estatals, sobre les possibilitats, innovacions, límits, obstacles… amb què ens trobem a l’hora de realitzar etnografia d’aquest tipus d’institucions i dels seus actors, en relació (entre altres temes) a l’anàlisi antropològica dels expedients administratius, sentències i altra documentació, estudi etnogràfic dels casos i procediments, etc. Voldríem conèixer i oferir un espai per difondre les recerques que porten a terme investigadors/es interessats/des en la comprensió empírica dels fets jurídics des de l’antropologia però també des dels estudis sòcio-legals i d’altres; conèixer quins temes concrets s’estudien, com es fa, quins reptes s’enfronten, quines línies de desenvolupament teòric i metodològic es treballen i es volen continuar desenvolupant, quines expectatives hi ha en relació a l’estudi antropològic dels drets, etc.
Breu panoràmica
Tot i que l’Antropologia Jurídica constitueix una branca consolidada dels estudis antropològics –branca emparentada i estretament relacionada amb d’altres-, amb un desenvolupament important i un interès creixent, les recerques en el seu àmbit s’han focalitzat en alguns temes i línies teòriques concretes –la caracterització dels sistemes de justícia aestatals (Hoebel, 1967; Bohannan, 1957) o l’estudi de les disputes i els mecanismes de resolució (Nader i Todd, 1978; Comaroff i Roberts, 1981), per exemple-, essent més secundària l’etnografia de les justícies civil-penals (estatals), de les seves institucions i actors. La reflexió i l’anàlisi empírica sobre les justícies estatals s’ha desenvolupat més, en canvi, des dels estudis sociolegals i algunes corrents del dret (Young, 2011; Santos, 2009).
Per altra banda, els marcs conceptuals i teòrics que semblen haver-se imposat en l’estudi de qüestions com la relació entre la població llega i les institucions que apliquen el dret en nom de l’Estat (les cultures jurídiques populars, etc.), conceptes com el de legal consciousness (Ewick i Silbey, 1998; Silbey, 2005), tenen una aplicació controvertida i semblen oferir visions molt parcials del funcionament i efectes dels sistemes de justícia estatals (Piana, Schijman i Wagener, 2018). I les etnografies dedicades als tribunals i a la figura del jutge/essa, per exemple –no gaire nombroses, pel demés-, s’han centrat en temes molt concrets, com la ritualística dels judicis i el simbolisme dels diferents elements de la sala i les audiències (Garapon, 1999). Essent pocs els exemples d’etnografies que reconstrueixin, de manera aprofundida, el funcionament dels jutjats des d’altres perspectives i que, entre altres coses, abordin en detall el desenvolupament dels casos i expedients concrets, explorant de manera més global totes les fases dels procediments, les experiències i punts de vista dels diferents actors i institucions, les connexions entre aquests i els efectes immediats i a mitjà/llarg termini dels processos, etc.
Això contrasta, igualment, amb l’interès creixent per temes i camps com el de les burocràcies a-peu-de-carrer, on entraria l’anàlisi de les institucions judicials i quasi-judicials (Lipsky, 2010; Zacka, 2017). I amb la reflexió sobre l’anàlisi antropològica de la jurisprudència i (en general) de la documentació produïda per les agències i representants de l’Estat (Terradas et al, 2016; Márquez i Bofill, en premsa; Canyelles, 2019; Eilbaum, 2008; Mugarik Gabe, 2016). Tema, aquest últim, que ha suscitat una interessant reflexió metodològica i epistemològica: estatus i característiques del discurs registrat, límits i possibilitats de la seva anàlisi antropològica, tècniques d’anàlisi específiques i paper dins la recerca etnogràfica, etc. Amb aportacions molt interessants (Muzzopappa i Villalta, 2011), però també un llarg camí per recórrer.
De la confluència d’aquestes temàtiques i interessos –Antropologia Jurídica, etnografia de l’Administració de justícia i les institucions judicials i quasi-judicials de l’Estat, anàlisi i ús del discurs jurídic i dels documents estatals en la recerca etnogràfica, etc.- neix aquesta proposta de simposi, que a més a més de difondre i donar a conèixer recerques en curs –entre d’altres, les desenvolupades pels membres del Grup de Recerca en Antropologia Jurídica–, vol esdevenir una oportunitat per reunir i compartir experiències, treballs i projectes d’investigadors/es dels diversos camps i disciplines que s’interessen per l’anàlisi empírica del dret.
Bibliografia
Bohannan, P. (1957) Justice and Judgment among the Tiv, Londres: Oxford University Press.
Canyelles, C. (2019) Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere, Universitat de Barcelona. Comaroff, J.L. i Roberts, S.A. (1981) Rules and Processes. The Cultural Logic of Dispute in an African Context, Chicago: The University of Chicago Press.
Eilbaum, L. (2008) Los casos de policía en la Justicia Federal Argentina en la Ciudad de Buenos Aires, Tesis de maestría, Ed. Antropofagia.
Ewick, P. i Silbey, S. (1998) The Common Place of Law. Stories from Everyday Life, Chicago: The University of Chicago Press.
Garapon, A. (1999) Bem julgar. Ensaio sobre o ritual judiciário, Lisboa: Inst. Piaget.
Hoebel, A.E. (1967) The Law of Primitive Man. A Study in Comparative Legal Dynamics, Cambridge: Harvard University Press.
Lipsky, M. (2010) [1980] Stree-level Bureaucracy. Dillemmas of the Individual in Public Services, New York: Russell Sage Foundation.
Márquez, R. i Bofill-Poch, S. (forthcoming) “Defenselessness, offense and vindication in legal disputes between employers and domestic workers”, a Terradas, I. Márquez, R. & R. Mazzola. Vindicatory Justice, beyond Revenge and Law, Zurich: Springer.
Mugarik Gabe (2016) Feminicidio en Euskadi y Navarra 2010-2015. Casos, tratamiento en prensa y análisis de sentencias. Mugarik Gabe y Feminicidio.net. Bilbao [https://es.scribd.com/document/342795227/Feminicidio-en-Euskadi-y-Navarra-2010-2015-Casos-tratamiento-en-prensa-y-analisis-de-sentencias].
Muzzopappa, E. i Villalta, C. (2011) “Los documentos como campo. Reflexiones teórico-metodológicas sobre un enfoque etnográfico de archivos y documentos estatales”, Revista Colombiana de Antropología, 47(1): 13-42.
Nader, L. i Todd, H. (1978) The Disputing Process. Law in Ten Societies, New York: Columbia University Press.
Piana, D.; Schijman, E. i Wagener, N. (2018) “Where is the Law Living? Juridicity and Methods of Research in the Works of Susan Silbey”, Droit et Société, 100: 1-11.
Santos, B. (2009) Sociología jurídica crítica. Para un nuevo sentido común en el derecho, Madrid: Trotta, ILSA.
Silbey, S. (2005) “After Legal Consciousness”, Annual Review of Law and Social Science, 1: 323-368.
Terradas, I.; Aparicio, M.; Bullen, M.; Canyelles, C. y Esteban, ML. (2016) La violencia contra las mujeres en el contexto social y económico actual. Un estudio antropológico de los “condicionantes socioculturales” en la praxis judicial, Madrid, Instituto de la Mujer.
Young. I. M. (2011) Responsabilidad por la justicia, Madrid: Morata, Paideia.
Zacka, B. (2017) When the State Meets the Street. Public Service and Moral Agency, Cambridge: London.