En aquest simposi ens proposem analitzar la participació dels homes en el treball de cura, tant pel que fa a la cura de persones adultes dependents com en la infància, en la forma remunerada i no remunerada, i en l’entorn domèstic, institucional i comunitari.
La proposta del nostre simposi parteix de la consideració que la redistribució més justa i equitativa entre gèneres dels treballs de cura és un pilar fonamental per reduir les desigualtats socials. Per això, esperem contribucions teòriques i /o etnogràfiques que aprofundeixin en aquests temes o en temes propers:
– qui són els homes que actualment estan implicats en els treballs remunerats i no remunerats de cura de nens/es i persones adultes dependents (amb atenció a edat, classe social, origen i altres variables d’estratificació social);
– com entenen les cures els homes cuidadors, com les organitzen i en quines tasques s’impliquen;
– les possibles transformacions que s’activen en les cultures de cura en construcció segons els espais en què els homes participen (domèstic, institucional i comunitari);
– les accions transformatives i formatives que es deriven de la cura per a les subjectivitats i sociabilitats masculines.
Simposi
En aquest simposi ens proposem analitzar la participació dels homes en el treball de cura, tant pel que fa a la cura de persones adultes dependents com en la infància, en la forma remunerada i no remunerada, i en l’entorn domèstic, institucional i comunitari.
El model de cura basat en el treball reproductiu no remunerat de les dones actualment resulta obsolet, evidenciant els límits del pacte social de benestar vigent. Ens trobem davant d’una “crisi de la cura” que expressa el col·lapse de la capacitat de les llars per afrontar les seves necessitats de cura i la repercussió què això té en la societat. S’ha subratllat l’impacte que les transformacions demogràfiques, socials i polítiques han tingut en la vida de les dones, que sovint han d’afrontar una doble jornada de treball. També, s’ha verificat com la major participació de les dones en el mercat laboral ha tingut l’efecte de modificar les seves expectatives vitals i professionals, donant lloc a una menor disponibilitat i capacitat per cuidar (Conlon et al., 2014). En canvi, és menor l’atenció que s’ha prestat als efectes d’aquestes transformacions en la vida dels homes i la seva implicació en les cures, qüestions en les que ens proposem aprofundir en aquest simposi.
La participació dels homes en el treball de cura és un àmbit d’estudis que ha començat a ser objecte d’interès acadèmic, però que encara constitueix un camp obert i poc sistematitzat. Les investigacions realitzades apunten l’emergència de nous models de cura que inclouen una major implicació dels homes, tant pel que fa a la cura de la infància com a la de les persones adultes dependents. Aquest canvi és molt significatiu ja que comporta un potencial transformador (Elliot, 2015) perquè una de les característiques fonamentals i transversals de la masculinitat és la seva definició com “care free” en oposició a allò femení (Hanlon, 2012). Per tant, la participació dels homes en les cures ha de ser visibilitzada, així com també analitzada perquè constitueix un aspecte clau per tal de promoure la democratització de la cura, és a dir, el reconeixement i redistribució social de les cures (Williams, 2010).
Quan els homes participen en treball de cures això indica una reconfiguració de les relacions intergeneracionals i de gènere a partir de les quals es negocien i gestionen les cures en diferents espais. Les recerques realitzades fins el moment sobre homes i cura s’han centrat fonamentalment en la paternitat, donant peu no sols a noves formes de relació intrafamiliar i de gènere sinó també a mesures públiques (Abril, 2016). No obstant això, en aquest simposi volem analitzar la cura i la seva capacitat transformadora des d’una posició més àmplia i no restringida a la paternitat responsable.
Pel que fa a la cura de persones adultes dependents, distintes recerques assenyalen una tendència de canvi en les solidaritats familiars, que estan adoptant un patró més lineal -cada generació té cura de la següent- en comptes de circular com succeïa en el passat, la qual cosa estaria afavorint la incorporació dels homes en el treball de cures (Comas d’Argemir i Soronellas, 2018).
Cal destacar que els homes cuidadors en l’àmbit familiar majoritàriament no han estat socialitzats com a cuidadors, la qual cosa indica que mitjançant la cura estan traspassant les barreres de gènere i incorporant noves obligacions als seus rols de parentiu. Però també s’ha de tenir en compte que molts dels homes cuidadors no estan actius en el mercat laboral, el que podria qüestionar el potencial transformador d’aquestes pràctiques i més perquè en un context de crisi econòmica, es prioritza la continuïtat laboral dels que tenen una feina. Per tant, hem de considerar conjuntament el context socioeconòmic i el gènere i les seves interseccions amb classe, estatus i origen.
Els homes també estan traspassant les barreres de gènere en l’àmbit de la cura remunerada. Es tracta d’homes que sovint han hagut de reconduir els seus itineraris laborals com a conseqüència de la crisi econòmica i la pèrdua de les seves ocupacions en sectors tradicionalment masculins (Bodoque et al., 2016). Pel que fa a la cura de persones adultes, els homes treballen sobretot en residències, centres de dia i serveis d’atenció domiciliària. Aquesta masculinització també afecta al treball de la llar, on també ha crescut la presència dels homes, especialment la d’aquells d’origen estranger als qui un racisme generitzat fa aptes per a aquest treball tot i el “desajust” de gènere que suposa dedicar-se a la cura d’altres (Bodoque et al., 2019).
El reclutament dels homes en el treball de cura remunerada apareix associat a la valorització positiva de certs trets típicament masculins, com son la força física i l’autoritat. De manera similar, els “mannies” (masculinització plural del terme anglès “nanny”, cangur), han crescut en els últims anys per a la cura de nens i nenes (Scrinzi , 2010); són representats com a persones divertides i actives, la qual cosa comporta implícitament (però de vegades també de manera explícita) judicis negatius sobre les dones cangurs “tradicionals” en la mesura que ells serien treballadors més qualificats i eficients. De tota manera, els homes cuidadors han de fer front a algunes barreres de gènere, marcades principalment per les persones receptores de cura i els espais en que treballen.
És important conèixer què possibles transformacions estan activant aquests homes mitjançant el treball de cures i si la seva participació pot afavorir un major reconeixement social d’aquestes ocupacions. Cal també analitzar si, per contra, l’escàs prestigi social d’aquestes ocupacions junt amb les poques possibilitats de promoció els dissuadiran de romandre en aquest sector ocupacional de manera duradora en contextos socioeconòmics més favorables.
Així mateix, també cal prestar atenció a les iniciatives de cura en l’àmbit comunitari; són cada vegada més nombroses, per exemple, en la forma de grups de criança compartida o “sènior co-housing”. Cal analitzar si els homes participen en aquestes iniciatives i en cas afirmatiu, com ho fan. Es tracta d’experiències que neixen de la concepció de les cures com un bé comú, amb el suport mutu i l’autogestió com elements centrals que garanteixen l’autonomia de les iniciatives i de les persones implicades. Tanmateix, algunes investigacions han posat de manifest que els grups de criança compartida i els “sènior cohousing” son estratègies comunitàries a les que no solen accedir els sectors més vulnerables de la població i en les que, a més a més, pot romandre inalterada la dimensió de gènere en relació amb les cures (Keller, 2017; Rodríguez i Comas d’Argemir, 2017). Aquestes iniciatives són transformadores en la seva cerca d’alternatives tot i que l’alternativa trobada no sempre ho és respecte la redistribució social de la cura en termes de gènere, classe o origen.
La proposta del nostre simposi parteix de la consideració que la redistribució més justa i equitativa entre gèneres dels treballs de cura és un pilar fonamental per reduir les desigualtats socials. Per això, esperem contribucions teòriques i /o etnogràfiques que aprofundeixin en aquests temes:
– qui són els homes que actualment estan implicats en els treballs remunerats i no remunerats de cura de nens/es i persones adultes dependents (amb atenció a edat, classe social, origen i altres variables d’estratificació social);
– com entenen les cures els homes cuidadors, com les organitzen i en quines tasques s’impliquen;
– les possibles transformacions que s’activen en les cultures de cura en construcció segons els espais (domèstic, institucional i comunitari);
– les accions transformatives i formatives que es deriven de la cura per a les subjectivitats i sociabilitats masculines.
Bibliografia
Abril, P. (2015) Los hombres entre la esfera productiva y reproductiva: Padres comprometidos (2011-2013). Tesis de Doctorado. Universitat Oberta de Catalunya.
Bodoque, Y., Soronellas, M., Offenhenden, M. (2019)“ ‘Igual esto de cuidar es algo que tiene futuro’. Trayectorias laborales de hombres extranjeros en los cuidados de larga duración”, Revista AIBR 14(1), 299-321.
Bodoque, Y., Roca, M., Comas d’Argemir, D. (2016). Hombres en trabajos remunerados de cuidado: género, identidad laboral y cultura del trabajo. Revista Andaluza de Antropología, 11, 67-91.
Comas D’Argemir, D., Soronellas, M. (2018) “Men as Carers in Long-Term Caring. Doing Gender and Doing Kinship”, Journal of Family Issues, 14, 1-15
Conlon, C., Timonen, V., Carney, G., Scharf, T. (2014) Women (re)Negotiating Care Across Family Generations. Intersections of Gender and Socioeconomic Status, Gender & Society, 8(5), 729-51.
Elliott, K. (2015). Caring Masculinities: Theorizing an Emerging Concept, Men and Masculinities, 19(3), 240-259.
Hanlon, N. (2012). Masculinities, Care, and Equality. Identity and Nurture in Men’s Lives. London: Palgrave MacMillan.
Keller, C. (2017), “Grupos de Crianza Compartida: una alternativa comunitaria en la organización del cuidado en la primera infancia”, Quaderns-e, 22 (2), 167-182
Rodríguez, N., Comas d´Argemir, D. (2017) “La construcción social del cuidado comunitario en La Muralleta, una cooperativa autogestionada para gente mayor”, Quaderns-e, 22 (2), 183-198.
Scrinzi, F. (2010). Masculinities and the International Division of Care: Migrant Male Domestic Workers in Italy and France. Men and Masculinities, 13(1), 44-64.
Williams, F. (2010). Claiming and Framing in the Making of Care Policies : the Recognition and Redistribution of Care. Programme Paper Number 13. United Nations Research Institute for Social Development.