En un context de creixent incertesa, afavorida en part pels efectes de crisi econòmica de principis d’aquesta dècada i les polítiques d’austeritat adoptades per les administracions estatals i autonòmiques en l’Estat Espanyol, la manera en com la gent resol la seva alimentació quotidiana constitueix un tema d’interès per a l’antropologia social. L’impacte de les retallades dutes a terme ha fet emergir les contradiccions i els límits d’un sistema alimentari agro-industrial, tan relativament profús en la producció d’aliments com a qüestionable en la seva distribució i sostenibilitat. No obstant això, aquests efectes també troben altres paradoxes del sistema alimentari com l’augment del malbaratament alimentari i els nous riscos en salut associats a l’ús de compostos químics sintètics per a la intensificació agrícola (pesticides i fungicides) i la producció d’aliments (conservants, saboritzants, embalatges, etc.). En resum, aquestes incerteses del sistema alimentari es troben presents, tant en les dificultats d’accés d’aliments per als sectors socials més vulnerables com en l’excés de producció d’aliments que posa en risc la sobirania alimentària i la salut humana.
Simposi
L’alimentació ha interessat a diferents disciplines no només per la seva complexitat sinó, principalment, per la seva transcendència en la salut, els processos afectius i cognitius i el desenvolupament social i econòmic de les poblacions. També per la seva quotidianitat i freqüència. Per regla general, les persones mengen cada dia i en diverses ocasions, i moltes de les activitats que porten a terme al llarg del dia estan en funció de i són per garantir aquest consum. Tot i que és cert que avui, menys que mai, podem afirmar que organitzem la vida diària basant-nos en les hores dels àpats, si que aquestes influeixen en els nostres ritmes quotidians i en els nostres espais: a la feina, en les activitats lúdiques, en l’estudi o al descans. A més, es tracta d’un fenomen tan quotidià com ambivalent ja que ha de donar resposta tant a preocupacions mèdiques o nutricionals com a requeriments econòmics i polítics, sense oblidar les raons estètiques ni les identitàries. La complexitat del fet alimentari i la seva polivalència ha possibilitat que nombroses disciplines hagin convertit l’alimentació humana en el seu objecte d’estudi, havent estat abordada des de l’enfocament mèdic-sanitari, des de l’interès econòmic i polític o, en fi, des de l’àmbit sociològic i històric.
En aquest simposi volem abordar una part dels temes principals en què treballa l’antropologia de l’alimentació. D’una banda, ens interessen els estudis que analitzin els itineraris alimentaris de les persones que, vivint en situació de precarització, han trobat respostes -solucions més o menys incertes- a la necessitat de procurar-se el manteniment diari adoptant velles i noves tàctiques, negociant amb diversos interlocutors i movent-se en diferents entorns. Volem saber si, en el procés de reestructuració i incertesa que acompanya la precarització, la gent tracta de reproduir, amb els aliments que produeixen, compren o reben, menjars que siguin acceptables personal i socialment. En aquesta línia, s’aprofundirà en el tipus de privacions viscudes, en els recursos que s’han obtingut i ofert des de la xarxes formals i informals de suport, i en els processos assistencials i/o participatius que s’han generat amb l’objectiu de garantir el dret a l’alimentació.
En l’actualitat, a conseqüència de factors diversos com són la progressió de l’individualisme, la medicalització, la mercantilització i la globalització es constata un fenomen d’especialització, particularització, patrimonialització, sigui per raons biomèdiques, socioculturals o econòmiques, amb conseqüències concretes en l’alimentació quotidiana. En aquest sentit, prolifera una diversitat de particularitats alimentàries (règims de salut més o menys restrictius per raons mèdiques, opcions religioses i ètic-ideològiques o estètiques, o dietes com a conseqüència de la major precarietat implicada per la crisi econòmica) alhora que es constata una tendència a la uniformització de pràctiques i gustos (aliments processats industrialment, estandardització d’ingredients i textures). Cadascuna d’aquestes maneres de menjar “diferent” o “semblant” impliquen, tal com s’espera mostrar amb les comunicacions que es recullin aquest simposi, fins a quin punt les maneres de menjar són capaces d’expressar les maneres en què es cobreixen les necessitats bàsiques i s’organitzen diverses formes de sociabilitat.
Al mateix temps, observem un altre fenomen con el malbaratament alimentari, cada cop més present en l’agenda social, política i mediàtica. Tot i que predomina una visió que o bé carrega la responsabilitat en la ciutadania, o altrament considera que el problema és la mala gestió i els problemes logístics de la cadena alimentària, una anàlisi detallada del fenomen demostra, però, que les relacions desiguals de poder entre els diferents agents que participen en aquesta cadena (agricultors, intermediaris, consumidors, etc.) juguen un paper important que ens proposem analitzar aquí.
D’altra banda, les tensions involucrades en els processos de selecció alimentària fomenten un exercici constant de valoració del risc. Observem que els riscos presents en la vida quotidiana comporten tota una sèrie de presa de decisions individuals sobre què menjar i altres processos involucrats en aquest acte, basats en un context d’incertesa i en consells contradictoris, tant experts com llecs. En societats amb economies capitalistes avançades, encara que no només en aquestes, la incertesa del sistema alimentari s’associa, principalment, amb els perills relacionats amb la qualitat dels aliments, les intoxicacions químiques i l’ús de tecnologies aplicades a la producció dels aliments. Per exemple, l’augment de compostos químics en el camp de la producció, manipulació i conservació alimentària, poden comportar efectes perniciosos per a la salut humana. Una anàlisi d’aquestes qüestions també serà benvinguda en aquest simposi, entenent-les com a part de les “noves” incerteses la associades a les diverses formes en què es manifesta actualment la inseguretat alimentària.
Bibliografia
Atkins, P., Bowler, I (2001) Food in society: economy, culture, geography London: Arnold.
Apfelbaum, M. (dir.) (1998) Risques et peurs alimentaires. Paris: Odile Jacob.
Beardsworth, A., Keil, T (1997) Sociology on the Menu: An Invitation to the Study of Food and Society, New York: Routledge,
Broner, G. Géhin, E. (2010) L’inquiétant principe de précaution, París, Quadrige, P.U.F
Cáceres, J. et al. (2001) “Percepción de la biotecnología agroalimentaria en Europa” Ciencia, Medicina, Comunicación y Cultura, num. XXI.
Caplan, P., (2016). Big society or broken society?: Food banks in the UK. Anthropology Today. 30 (1): 5-9.
Caronna, S., (2011). Sobre cómo evitar el desperdicio de alimentos. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2011-0430&language=ES
Contreras, J. y Gracia-Arnaiz, M. (2005). Alimentación y Cultura, Barcelona: Editorial Ariel.
Escajedo L, et al (2018). (eds.) Derecho a una alimentación adecuada y despilfarro alimentario. Valencia: Tirant lo Blanch.
Fischler, C., 1995. L’(H)omnivore. Barcelona: Anagrama.
Gascón, J. (2018) “Food waste: a political ecology approach”. Journal of Political Ecology, 25(1): 587-601
Godfrey et al. “Food Security: The Challenge of Feeding 9 Billion People, 2010 (327): 812-818.
Goody, J.(1996) Cocina, cuisine y clase:: estudio de sociología comparada, Madrid: Gedisa.
Gracia-Arnaiz, M. (2014) “Comer en tiempos de crisis:nuevos contextos alimentarios y de salud en España”, Salud pública de México, 56(6): 648-653.
Hubert, A. (2004) Pas de panique!, Paris: Marabout.
Lambie-Mumford H. (2017). Hungry Britain: The Rise of Food Charity. Bristol: Policy Press; 2017.
Larrea Killinger C., Muñoz, A., Begueria, A., Mascaró, J. (2019) “Como un sedimento que se va quedando en el cuerpo: percepción social del riesgo sobre compuestos tóxicos persistentes y otras sustancias químicas sintéticas en la alimentación entre mujeres embarazadas y lactantes en España”, Revista de Antropología Iberoamericana, 14 (1): 121-144
Llobet, M. et al. (2019) (Re)pensando los retos alimentarios desde las ciencias sociales. contexto de precarización, respuestas y actuaciones, Barcelona: UOC.
McMichael Ph. “A food regime genealogy”. J Peasant Stud, 2009;36(1):139-169.
Mintz, S. (1996) Tasting Food, Tasting Freedom: Excursions into Eating, Culture, and the Past. Boston: Beacon Press
ODELA (2019) Polisemias de la alimentación: salud, desperdicio, hambre y patrimonio. Barcelona: UBe.
Pelto, H., Pelto, P.J (1990) “Dieta y deslocalización: cambios dietéticos desde 1750”, in Rotberg, R.I, Rabb, Th. (comp). El hambre en la historia, Madrid: Siglo XXI.
Poulain, (2017) Sociology of food, London: Bloomsbury.
Sandström, V.et al. “The role of trade in the greenhouse gas footprints of EU diets, Global Food Security, 2018, (19): 48-55.
Tendall, D.M., et al. (2015) Food System Resilience: Defining the Concept. Global Food Security, 6, 17-23.
Verthein, U. (2018) Precarización social y alimentación. Los comedores sociales, Barcelona: UOC.