Aquest seminari pretén discutir a propòsit de la condició multidimensional de la realitat social i de com les seves esferes impalpables troben la manera de irrompre la nostra vida ordinària a través de diferents portals aleatoris i permeables. Aquestes espais intermedis que fan possible l’accés de l’invisible al visible, estan culturalment pautats i expressen dimensions crítiques d’allò social, de manera que les emergències de l’ocult sovint assenyalen vies d’exaltació individual o col·lectiva, però també l’ombra d’aspectes no domesticats, sòrdids, deutes i remordiments de la vida col·lectiva. Volem parlar, doncs, d’una societat –la sensible; la nostra– que depèn d’una altra societat que hi és, però que no es deixa veure sinó a cops, una societat paral·lela a la que invoquem, però que de vegades assalta la nostra realitat quotidiana per sorpresa, apuntant necessitats apressants, assumptes pendents, desordres socials. Com ho fa? Quins codis utilitzen els habitants de l’ocult per fer-se entendre entre nosaltres? Com escenifiquen les seves materialitzacions quan ens visiten o se’ns encarnen? D’aquí el títol proposat, que evoca un conegut llibre d’Erving Goffman i que s’aplica aquí a com el més enllà també té cura de les seves presentacions en societat.
Simposi
Segurament totes les societats humanes han fet vida social amb una altra societat, la característica de la qual és que habitualment no ens accessible als sentits. L’habiten éssers excepcionals l’intercanvi amb els quals es du a terme de manera intermitent a través d’apertures que es passen el temps obrint-se i tancant-se i l’accés a les quals no està a l’abast de tothom. Les seves emergències configuren comarques mutants que, amb la mateixa facilitat amb què aparenten quotidianitat i rutina, es revelen com zones liminars que connecten esferes incommensurables d’allò real.
Aquest seminari pretén discutir a propòsit d’aquesta condició multidimensional de la realitat i de com els seus nivells impalpables troben la manera de materialitzar-se en la nostra vida ordinària per mitjà de diferents portals, tots els quals aleatoris i permeables. La nostra premissa és que aquests territoris intermedis que permeten els trasllats rituals de l’invisible al visible expressen dimensions crítiques d’allò social, de manera que les emergències de l’ocult sovint assenyalen vies d’exaltació individual o col·lectiva, però també l’ombra d’aspectes no domesticats, sòrdids, fets de deutes pendents i remordiments; l’estrany a la comunitat i l’estrany en la comunitat.
Els trànsits entre els altres mons i el nostre no perden vigència en les societats contemporànies, tot i que puguin adoptar pautes i continguts culturals nous. Tanmateix continuen prenent la forma de revelacions, miracles, il·luminacions, conversions, visions, èxtasis, viatges místics, possessions, auguris, fenòmens paranormals, contactes amb entitats espirituals o inefables de diversa índole…, que corren a càrrec de vidents, mèdiums, xamans, practicants de màncies, iniciats, passavolants ocasionals, experimentadors entusiastes… Poden correspondre a pràctiques tradicionals que han sobreviscut, encabir-se al si de religions institucionalitzades, formar part de nous corrents religiosos, assumir formes exòtiques que han vingut de la mà dels fluxos migratoris o de les modes. Tot i que existeixen prevencions sobre aquestes experiències, considerades des de les ortodòxies com herètiques o diabòliques, i que el racionalisme vulgar les diagnostica com símptomes d’inestabilitat mental, les immenses possibilitats interpretatives que ofereixen formes de pietat fins ara devaluades i de noves espiritualitats, juntament amb renovades tradicions espiritistes i parapsicològiques, obren la porta a la integració cultural d’aquestes varietats de contraban entre universos.
Lluny de caure en decadència, els ponts entre allò ocult i allò quotidià són cada cop més nombrosos, proliferen i son més creatius i plurals, i tendeixen a donar protagonisme a gent que podia semblar “normal”. En aquest sentit, la cerca de contacte amb les altres dimensions respon de manera satisfactòria a les expectatives i necessitats d’una contemporaneïtat que tendeix a prescindir d’intermediaris tant per trobar fonts de plausibilitat personal com per a generar comunitats. Ja no reclamen als fidels o creients com a espectadors sinó de “palpar, sentir i viure”, fent que el cos esdevingui un locus d’experiència d’allò numinós. Així és com passa amb tots el cultes carismàtics i amb totes les variants conegudes de mística que registra la nostra societat, totes les quals assignen a l’individu el paper de receptacle del sagrat, de vegades l’únic possible o legítim.
Altrament, l’activitat prosèlita de les denominacions religioses conversionistes o que atorguin un lloc central a la revelació personal es fonamenten en una aparent paradoxa: la de sostenir que és la realitat la que roman oculta i que, com sostenien els gnòstics, ha de ser desvetllada a través d’una vivència íntima i intensa de la veritat, que fa caure la vena dels ulls i mostra, de manera sovint violenta, el món real i el seu significat últim. De la seva banda, tots el corrents profètics que auguren entre nosaltres la fi dels temps, ens conviden a sumar-nos a l’adveniment triomfant de potències còsmiques fins ara sols intuïdes, que ens hauran de salvar de les postracions i misèries del present.
Per a certes persones l’experiència de l’arcànic representa oportunitats emergides en contextos quotidians i sovint frustrants. Els contactes amb el costat obscur o lluminós d’allò aparent poden implicar estigmatització dels humans concernits, però també quotes de la llibertat inherent a la situació de marge. Allò ocult convoca l’extraordinari, enlluernant o enfosquint allò corrent, obrint perspectives recòndites, que poden ser font d’esperança i equilibri, però també d’inquietud davant amenaces a l’aguait a l’altra costat de la realitat. D’aquí que la familiaritat amb forces invisibles de certs individus o col·lectius exclosos o desposseïts pot ser un vehicle a través del qual insinuïn el seu poder no menys ocult.
Apropar-se a allò desconegut però omnipresent és el que cerquen visitants a llocs sagrats que ja no són temples o santuaris, sinó escenaris consuetudinaris. Edificis, carrers i perifèries urbanes sovint es revelen com escorces encobridores de relats impertinents, llocs on percebre vibracions de mons paral·lels. El mateix valdria per la proliferació d’objectes que recullen i irradien potències sobrenaturals, com ara amulets, talismans, noves relíquies, formant part de vells i nous esoterismes que demostren l’actualitat del que un dia vam assenyalar amb menyspreu com formes d’animisme o fetitixisme.
De vegades, l’invisible irromp i interromp la vida de cada dia. Continuen havent-hi aparicions de personalitats que violen d’improvís les barreres que separen els universos. És el cas de les verges i els sants tradicionals; també dels àngels, tot i que ara els anomenem éssers astrals o guies. També pot tractar-se de criatures la superioritat científica de les quals ha convertit en semidéus, com els extraterrestres que ens venen a veure i amb els que sols uns elegits mereixen ser abduïts a la seva presència.
Aquestes són les qüestions que convoquem a discutir en aquest simposi, relatives a una societat que depèn d’una altra societat que hi és, però no es deixa veure sinó a cops, a la que invoquem, però que de vegades assalta la nostra realitat per sorpresa, apuntant necessitats apressants, assumptes pendents, desordres socials. Com ho fa? Quins codis utilitzen els habitants de l’ocult per fer-se entendre? Com posen en escena les seves materialitzacions en cadascuna de les seves incursions al nostre món? No en va la trobada assumeix en el seu títol el sentit d’aquella obra d’Erving Goffman sobre la forma com les persones es presenten unes davant les altres a la vida quotidiana, per molt que algunes d’aquestes persones no siguin exactament humanes.
Bibliografia
Baker, Joseph y Christopher Bader (2014). A Social Anthropology of Ghosts in Twenty-first Century America. Social Compass, 61(4), 569-593.
Christian Jr., William A. (1997). Las Visiones de Ezkioga. Barcelona: Ariel.
Christian Jr., William A. (2011). El reino de Cristo en la Segunda República: Barcelona: Ariel.
Davies, Douglas (2010). Geographies of the Spirit World. En Jenny Hockey, Carol Komaromy y Kate Woodthorpe, The Matter of Death: Space, Place and Materiality, pp. 208-222. Hampshire: Palgrave MacMillan.
Delgado, Manuel (2012). Los mundos intermedios entre la vida y la muerte. Jornadas sobre Antropología de la muerte, Madrid: Museo de América, pp. 9-31.
Dempsey, Corinne G. (2016). Bridges Between Worlds: Spirits and Spirit Work in Northern Iceland. New York: Oxford University Press.
Escolar, Diego (2010). ‘Calingasta x-file’: Reflexiones para una antropología de lo extraordinario”. Intersecciones en Antropología, 11, 155-166.
Fedele, Anna (2013). Looking for Mary Magdalene: New York: Oxford University Press.
Giobellina, Fernando (2014). El lado oscuro: La polaridad “sagrado/profano” y sus avatares. Madrid: Katz.
Goffman, Erving (2009) La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires: Amorrortu.
Griera, Maria del Mar (2014). Més enllà del ‘mite de la secularització’. Enrahonar, 52, pp 43-65. Barcelona.
Horta, Gerard (2001). De la mística a les barricades. Barcelona: Enciclopèdia catalana.
Horta, Gerard (2004). Cos i revolució. Barcelona: Edicions 1984.
Hufford, David (1982). The Terror that Comes in the Night. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
Hufford, David (2005). Sleep Paralysis as Spiritual Experience. Transcultural Psychiatry, 42 (1), 11-45.
Kwon, Heonik (2008). The Ghosts of War in Vietnam. New York: Cambridge University Press.
Ladwig, Patrice (2012). Ontology, Materiality and Spectral Traces, Anthropological Theory, 12(4), 427–447.
Laroi, Frank et al. (2014). Culture and Hallucinations Schizophrenia Bulletin. 40, suppl. 4, 213-220.
Lisón Tolosana, Carmelo (1998). La santa compaña. Madrid: Akal.
Luhrmann, Tanya (2011). Hallucinations and Sensory Overrides. Annual Review of Anthropology, 40, 71-85.
Luhrmann, Tanya M (2016). Kindling God. Terrain, 66, 49-64.
Meyer, Morgan (2012). Placing and Tracing Absence. Journal of Material Culture, 17 (1), 103-110.
Prat, Joan (coord.) (2012). Els nous imaginaris culturals. Tarragona: Publicacions URV.
Prat, Joan (2017). La nostalgia de los orígenes. Barcelona: Kairós
Roma, Josefina (1989). Centralidad-marginalidad, ortodoxia-heterodoxia.. En Carlos Álvarez et al. (coords.). La religiosidad popular II. pp. 17-526. Barcelona: Anthropos.
Roma, Josefina (1998). La mística popular i la societat de masses. En María Ángels Roque (dir.), Valors i diversitat cultural a les societats d’Europa i del Magreb. Barcelona: Proa.
Schmitt, Jean-Claude (1994). Les revenants. Paris: Gallimard.
Vigna, Sibila (2015) Has vist la llum? Diálogos contemporáneos con el mundo invisible en el Baix Empordà. Perifèria, 20 (1).
Vigna, Sibila y Victòria Badia (2015). Transitant l’invisible. Barcelona: Pol·len.