Els països africans presenten reptes que es detecten des dels estudis subalterns, postcolonials i decolonials en temes cabdals com la representació de la diversitat, les formes d’intercanvi econòmic, i el reconeixement d’especificitats en tradicions culturals, històriques i col·lectives. El període colonial no va facilitar la visibilitat, ni la autonomia de moltes poblacions i, quan s’arriba a la independència, moltes mancances no són corregides i d’altres s’aguditzen. És doncs necessari una revisió que repassi algunes de les rèmores més importants de la colonització en la construcció identitària postcolonial, en part, perquè algunes de les afirmacions col·lectives es van construir des d’un efecte mirall que va afectar al seu poder i influència en els temps postcolonials. Tanmateix, estudis recents forcen a una reflexió amplia sobre l’impacte de les sobiranies no-estatals com a elements que posen de relleu sinèrgies pròpies en el camp econòmic i identitari. Tot plegat imposa la necessitat de promoure revisions sobre la reconfiguració de moltes comunitats africanes del segle XXI, grups que requereixen una reflexió àmplia sobre els processos glocals i globals en els que s’estan inserint dins dels marcs nacionals i transnacionals.
Simposi
El dinamisme sociocultural dels països africans presenta reptes actuals (Cooper 2005). D’una banda, en temes relacionats amb la representació de la diversitat i, de l’altra, en el reconeixement de tradicions culturals històriques i col·lectives. Part de les mancances són fruit d’un període colonial carregat d’imposicions i noves interlocucions que distorsionaven la visibilitat i influència de les poblacions, part de les quals no van ser corregides en els estats independents (Ndongo 1977, Sundiata 1990). D’una banda, l’acció missional s’erigia com a mitjà de conversió i espanyolització en temps colonials, mentre el poder s’exercia implacablement contra la població (Cusack 1999), des dels espais simbòlics de referència (Villaverde y Memba 2018) que, en temps, postcolonials van ser contestats mitjançant la reapropiació. D’altra banda, les sobiranies no-estatals en període colonial i independent s’erigien com elements dinàmics i plurals però subjectes a les economies nacionals (Appel 2017), mentre la noció d’indigenisme donava resposta a la invisibilitat i la precarietat, tot just contrarrestant la manca d’empoderament de certes minories (Hogson 2002).
El panel proposa doncs abordar quatre eixos claus per abordar els canvis que estan tenint lloc al segle XXI, tals com són: els efectes postcolonials de les accions missionals; les formes en que el patrimoni cultural està sent contestat, també en contextos dictatorials de nul·la reivindicació; la manera en que col·lectius africans reivindiquen les seves sobiranies no-estatals; i els camins que l’indigenisme ha de recorre a un continent africà on la protecció cultural no es va desenvolupar com sí ho va fer a contextos d’Amèrica Llatina. Els investigadors que participaran en aquest simposi faran servir les eines que proporcionen els estudis subalterns, postcolonials i decolonials per l’anàlisi social, per tal de donar resposta alguns dels reptes actuals que protagonitzen les comunitats africanes, especialment de l’Àfrica central, des de les nocions de contestació, reapropiació i sobiranies no-estatals.
Bibliografia
Appel, H. 2017. “Toward an ethnography the national economy”. Cultural Anthropology, 32(2), 294-322.
Cooper, Frederick. 2005. Colonialism in Question. Theory, Knowledge, History. Berkeley: University of California Press.
Cusack, Igor. 1999. “Hispanic and Bantu inheritance, trauma, dispersal and return: some contributions to a sense of national identity in Equatorial Guinea”. Nations and Nationalism 5(2): 207-236.
Hodgson, Dorothy L. (2002) “Introduction: Comparative Perspectives on the Indigenous Rights Movement in Africa and the Americas”, American Anthropologist, 104(4), pp: 1037-1049.
Ndongo, Donato. 1977. Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial. Madrid: Editorial Cambio 16.
Sundiata, Ibrahim K. 1990. Equatorial Guinea. Colonialism, State Terror and the Search for Stability. Oxford: Westview Press, Boulder S.Francisco.
Villaverde, Montserrat, y Memba, Laida. 2018. Malabo: ciudad y arquitectura. Madrid: AECID.