En un món cada vegada més neoliberal (Briggs, 2017; Inhorn, 2018), les jerarquies creixents estratifiquen la reproducció entre grups socials (Colen,1995), alguns dels quals gaudeixen de diverses formes de suport social per a la reproducció, mentre que altres en tenen poc o gens. El cas espanyol és un bon exemple d’aquestes tendències. En la dècada de 1970, Espanya tenia una de les taxes de fertilitat més altes del món, atraient famílies adoptives d’Europa i de la resta del món. Contràriament, des de mitjans de la dècada dels 90, Espanya ha tingut una de les taxes de natalitat més baixes, sent durant el 2004 el segon país del món i el primer d’Europa pel que fa al nombre d’adopcions transnacionals i, des de 2016, el tercer del món i el primer a Europa en cicles de reproducció assistida, així com el principal proveïdor europeu d’ovòcits. Aquests canvis en les últimes dècades han convertit Espanya en un destí mundial de viatges reproductius des de qualsevol part del món.
Per tant, sembla urgent de plantejar-nos qüestions bàsiques inherents a la justícia reproductiva: Qui té el dret de prendre les seves pròpies decisions reproductives, incloent-hi també el fet de tenir descendència o no tenir-ne, i que aquesta creixi en un entorn segur? Quin és l’impacte de les diferents polítiques reproductives en les decisions reproductives de persones de diversos orígens socioculturals i de diferent orientació sexual a Europa? Qui viatja a l’estranger per tal de poder complir els seus desigs reproductius, i qui no?
Simposi
Com mencionen Faye Ginsburg i Rayna Rapp (1991), la “reproducció” és un concepte relliscós amb diverses connotacions. S’utilitza per fer referència tant al naixement de nens i nenes com a la supervivència de grups domèstics o la constitució de forces de treball i ideologies que sustenten sistemes socials. Aquest simposi es centrarà en diversos aspectes relacionats amb la justícia reproductiva avui. Vivim en una època en la qual el significat de la biologia resulta cada vegada més indeterminat (Franklin, 2013). La reproducció està sent progressivament més biomedicalitzada i inclou relacions transnacionals, finances, comerç, organització i jerarquies socials, relacions humanes, morals i experiències de vida, i fins i tot una industrialització de la pròpia vida humana (Thompson, 2011).
Els estudis sobre justícia reproductiva posen en evidència que els drets i les decisions reproductives estan condicionades o influïdes per les estructures socials, ja que algunes persones tenen més drets i capacitat de prendre decisions que d’altres, depenent del grup al qual pertanyen (Marre & Briggs, 2009; Franklin, 2011; Luna & Luker, 2013; Ros y Solinger, 2017; veure també Smietana, Thompson & Twine, 2018). La reproducció en algunes poblacions o grups humans rep més suports que en d’altres, i la càrrega de treball reproductiu recau en algunes dones, grups i poblacions de manera desproporcionada i estratificada. El cas espanyol és un bon exemple d’aquestes tendències com mostren els treball del Grup de Recerca AFIN des del 2004 (Marre i Briggs, 2009; Fonseca, Marre i San Román, 2015; Frekko, Leinaweaver i Marre, 2015; Leinaweaver, Marre i Frekko, 2017; Marre, San Román i Guerra, 2018, entre altres) però no és l’únic (De Zordo i Marchesi, 2014 [2012]; Rudrappa, 2015; Twine, 2015; Puar, 2017).
En molts països occidentals amb baixos nivells de fertilitat, les taxes de fertilitat més altes entre algunes poblacions immigrants són percebudes i representades com una “amenaça” per polítiques conservadores, que les utilitzen per alimentar discursos nacionalistes i xenòfobs sobre el que s’ha definit com el “suïcidi demogràfic” de les nacions cristianes europees i americanes i també per criminalitzar l’avortament (Krause i Marchesi, 2007; Marchesi, 2012). Molts països, no solament a Europa i a Amèrica sinó també d’altres com, per exemple, Xina (Wahlberg, 2018), han patit, durant les últimes dues dècades, importants canvis demogràfics, en particular una disminució dramàtica de les taxes de fertilitat fins a nivells de no reemplaçament, la qual cosa també va provocar una reacció violenta contra els drets reproductius (per a Europa de l’Est i Rússia, veure Rivkin-Fish, 2010; Mishtal, 2015).
En alguns dels països amb les taxes més baixes de fertilitat, l’Església hi té una forta influència política i els grups contra l’avortament han esdevingut molt actius en els darrers anys. Aquest entorn polític ha produït polítiques que tendeixen a recompensar les famílies blanques i heterosexuals, mentre descuiden o soscaven els processos de creació de famílies i els drets reproductius, particularment de persones migrants i de persones no heterosexuals. Les persones solteres i no heterosexuals sovint només tenen l’opció de creuar fronteres per tenir accés a l’adopció o a tècniques de reproducció assistida prohibides localment per a elles. Les dones heterosexuals i les parelles també viatgen a través de les fronteres, no només per accedir a tractaments reproductius, sinó també per tenir accés a la interrupció voluntària de l’embaràs. De fet, les dones enfronten una sèrie de barreres per tal de poder-hi accedir, no sols en països amb lleis molt restrictives sobre l’avortament sinó també en països amb lleis relativament liberals, com els límits de l’edat gestacional, el temps d’espera obligatori, l’objecció de consciència i l’estigma de l’avortament (Berer, 2008; De Zordo, Mishtal i Anton, 2017; Gerdts et al., 2016; Unnithan i De Zordo, 2018). Totes aquestes barreres poden portar les dones a viatjar lluny del seu lloc de residència, inclús a l’estranger, cercant serveis reproductius, encara que sempre i quan les seves circumstàncies econòmiques, entre altres factors, li permetin de viatjar.
Convidem als qui desitgin participar del simposi a considerar les següents preguntes i / o desenvolupar-les des de la perspectiva de la reproducció estratificada i la justícia reproductiva:
– Qui pot decidir si, quan i com tenir fills? Incloent-hi dones, homes, persones transexuals i no binàries; persones fèrtils i infèrtils; persones homosexuals, bisexuals o heterosexuals; persones sanes o discapacitades; persones solteres, famílies nuclears o grups de pares compartits; ciutadans i migrants; persones econòmicament privilegiades o excloses; persones d’algunes races, grups ètnics o orígens i no altres; éssers humans o animals no humans…
– Poden / haurien algunes persones de viatjar per concebre o adoptar fills/es, o per ser pares/mares, o per prevenir o acabar amb embarassos no desitjats?
– Poden les persones participar activament en la presa de decisions sobre la seva vida reproductiva, incloent l’anticoncepció, l’embaràs, l’avortament, el part i l’adopció, així com elegir el seu propi enfocament sobre la maternitat i/o paternitat?
– Quines noves associacions, col·lectius i altres canvis és possible imaginar per promoure una versió de la justícia reproductiva en la qual totes les persones involucrades tinguin idèntics drets a l’hora de participar en els processos reproductius de la manera que prefereixin, tenir descendència i criar-la en un entorn segur i beneficiós, així com no tenir-la?
– Qui esta en desavantatge respecte la seva salut i presa de decisions reproductives a causa d’exclusions i circumstàncies estructurals, i de quina manera?.
Bibliografia
Berer, M. 2008. A Critical Appraisal of Laws on Second Trimester Abortion, Reproductive Health Matters, 16(31- Supplement):3-13.
Briggs, L. 2017. How All Politics Became Reproductive Politics. Oakland: University of California Press.
Colen, S. 1995. Stratified reproduction and West Indian childcare workers and employers in New York. In: Ginsburg, F. and Rapp, R. (eds.) Conceiving the New World Order: The Global Politics of Reproduction. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, pp. 78-102.
De Zordo S. and M. Marchesi. 2012. Irrational Reproduction: New Intersections of Politics, Gender, Race, and Class, across the North-South divide, Anthropology & Medicine, Special Issue, 19 (2).
_______2014. Reproduction and Biopolitics: Ethnographies of Governance, “Irrationality” and Resistance. London and New York: Routledge.
De Zordo S., Mishtal J., Anton L., (Eds.) 2017. A Fragmented Landscape: Abortion Governance and Protest Logics in Europe. Berghahn Books: Oxford and New York.
Fonseca, C., Marre, D. and San Román, B. 2015. Child Circulation in a globalized era: anthropological reflections. In: Ballard, R. L., Goodno, N. H., Cochran, Jr., R. F, and Milbrandt, J. A. (eds.). The Intercountry Adoption Debate: Dialogues Across Disciplines. Newcastle upon Tyne, UK: Cambridge Scholars Publishing, pp. 157-193.
Franklin, S. 2011. Not a flat world: The future of cross-border reproductive care. Reproductive BioMedicine Online 23(7), pp. 814-16. DOI: 10.1016/j.rbmo.2011.09.016 [doi:10.1515/9781400881062]
Franklin, S. 2013. Biological Relatives: IVF, Stem Cells and the Future of Kinship. Durham and London: Duke University Press.
Frekko, S., Leinaweaver, J. and Marre, D. 2015. How (not) to talk about adoption: On communicative vigilance in Spain, American Ethnologist, 42(4):703-719.
Gerdts C., De Zordo S., Mishtal J., Barr-Walker Jill and Lohr, P. 2016. Experiences of women who travel in England for abortion: an exploratory pilot-study, The European Journal of Contraception and Reproductive Health Care, 21(5):401-407.
Ginsburg, F. and Rapp, R. (eds.) 1995. Conceiving the New World Order: The Global Politics of Reproduction. Berkeley and Los Angeles: University of California Press.
Inhorn, M. 2018. America’s Arab Refugees: Vulnerability and Health on the Margins. Stanford: Stanford University Press.
Krause E. and M. Marchesi. 2007. Fertility Politics as “Social Viagra”: Reproducing Boundaries, Social Cohesion and Modernity in Italy, American Anthropologist, 109(2):350-362.
Leinaweaver, J., Marre, D. and Frekko, S. 2017. ‘Homework’ and Transnational Adoption Screening in Spain: The Co-Production of Home and Family. The Journal of the Royal Anthropological Institute (incorporating Man) 23(3):562-579.
Luna, Z. and Luker, K., 2013. Reproductive Justice. Annual Review of Law and Social Science, 9:327-352.
Marchesi, M., 2012. Reproducing Italians: Contested Biopolitics in the Age of ‘Replacement Anxiety’, Anthropology and Medicine, 19(2-Special Issue):171-188.
Marre, D. and Briggs, L. (eds). 2009. International Adoption: Global Inequalities and the Circulation of Children. New York and London: New York University Press.
Marre, D., San Román, B. and Guerra, D. 2018. On reproductive work in Spain. Transnational adoption, egg donation, surrogacy. Medical Anthropology, 37(2):158-173.
Mishtal, J. 2015. Politics of Morality: The Church, the State, and Reproductive Rights in Postsocialist Poland. Athens (OH): Ohio University Press.
Puar, J. 2007. Terrorist Assemblages: Homonationalism in Queer Times. Durham and London: Duke University Press.
Rudrappa, S. 2015. Discounted Life: The Price of Global Surrogacy in India. New York and London: New York University Press.
Smietana, M., Thompson, Ch. and Twine, W. 2018. Introduction: Making and Breaking Families: Reading Queer Reproductions, Stratified Reproduction and Reproductive Justice Together. In: Smietana, M. and Thompson, Ch. (eds.) 2018. Making Families: Transnational Surrogacy, Queer Kinship, and Reproductive Justice. Special Issue of Reproductive Biomedicine and Society Online, 7, doi: https://doi.org/10.1016/j.rbms.2018.11.001.
Thompson, Ch. 2011. Medical Migrations Afterword: Science as a Vacation? Body & Society, 17(2-3): 205-213, doi: 10.1177/1357034X11405549.
Twine, F. W. 2015. Outsourcing the Womb: Race, Class, and Gestational Surrogacy in a Global Market. 2nd Edition. New York: Routledge.
Unnithan M., De Zordo S., (Eds.) 2018. Re-situating Abortion: Bio-politics, Global Health and Rights in Neo-liberal Times, Global Public Health, Special Issue, Volume 13(6).
Wahlberg, A. 2018. Good Quality: The Routinization of Sperm Banking in China. Oakland: University of California Press.