Resum
Anomenem devocions inesperades el conjunt de creences i pràctiques relacionades amb la noció de sacralitat que s’originen fora de l’adoctrinament religiós habitual, esperable en una societat donada, en part perquè es nodreixen també d’altres tradicions culturals. Busquem comunicacions que descriguin idees, rituals religiosos, objectes i ambients sagrats marginals i plantegin explicacions que poden combinar des de predisposicions innates universals a estratègies d’adaptació, individual i col·lectiva, a contextos històrics concrets, marcats per la globalització.
La religió és un fenomen global. Totes les societats humanes conegudes tenen o han tingut alguna forma de religió. A les societats secularitzades de l’Europa occidental, tendim a oblidar no només quines són les idees religioses més destacades en la configuració de la majoria de societats i cultures contemporànies no occidentals, sinó també com han estat les idees religioses determinants en la història cultural de la mateixa Europa occidental. No obstant això, malgrat la seva importància aclaparadora en la constitució de l’experiència humana al llarg dels segles, encara sabem molt poc sobre els orígens de la religió, sobre com es comuniquen aquestes creences i sobre per què els humans tenen creences religioses. Són qüestions molt fonamentals que s’han abordat des de diferents perspectives i disciplines acadèmiques, tant des de les ciències socials com de les humanitats i, més recentment, des de la biologia evolutiva i les ciències cognitives. Es tracta de qüestions molt rellevants no només pel que fa a la religió en si mateixa, sinó també pel que fa a qüestions més generals, com ara la transmissió de la cultura i les relacions entre la cultura i la ment humana i, més bàsicament potser, la relació entre el significat i la realitat (Irwin 2017 ). Aquestes són les qüestions que volem discutir en aquest simposi.
La majoria dels creients religiosos al llarg de la història han estat analfabets o, en qualsevol cas, no han passat per cap procés d’adoctrinament cultural comparable, per exemple, a l’estudi de les disciplines científiques. Tot i això, les idees religioses han tingut força èxit a l’hora de difondre’s a totes les societats humanes des del començament de la història. Com podríem explicar aquesta forma tan remarcable de transmissió cultural? Aquí és on el nostre concepte de “devoció inesperada” esdevé rellevant. La devoció inesperada pot ser definida com una creença “salvatge” que es troba deliberadament a la cruïlla entre el conegut concepte de “pensée sauvage” de Lévi-Strauss (recentment traduït a l’anglès com “wild thought” [Lévi-Strauss 2020]) i la noció més recent formulada per Pascal Boyer sobre “wild religion” (Boyer 2020). Aquesta és la versió de la religió popular que desafia allò teològicament correcte (Slone 2004), ja que és el tipus de creença i pràctica que normalment es manté malgrat, més que no pas gràcies als adoctrinaments teològics formals. Creences i pràctiques que apareixen a gairebé totes les societats humanes i en tots els entorns culturals, que fan referència a algun àmbit sobrenatural d’éssers i experiències extraordinàries més o menys en desacord amb el món quotidià, i que no sembla requerir formes específiques d’adoctrinament cultural, tot i que sens dubte necessita alguna forma de comunicació cultural o “exposició” cultural. L’existència d’aquestes devocions inesperades planteja qüestions molt importants per a l’estudi científic de la religió.
Referències
Andrade, S. 2004. Protestantismo indígena. Procesos de conversión religiosa en la provincial de Chimborazo, Quito: FLACSO.
Atran, S. 2002. In gods we trust, Oxford: Oxford University Press.
Barrett, J. L. 2004. Why would anyone believe in God? Lanham: Altamira Press.
Berliner, D. & R. Sarró. 2007. Learning religion. Anthropological approaches, Oxford: Berghahn.
Bering, J. 2011. The God instinct, London: Nicholas Brealey.
Boyer, P. 1994. The naturalness of religious ideas, Berkeley: University of California Press.
Boyer, P. 2020. Informal religious activity outside hegemonic religions: wild traditions and their relevance to evolutionary models, Religion, Brain & Behavior, 10 (4): 459-472
Dennett, D. 2006. Breaking the spell, London: Penguin Books.
Irwin, K. 2017. ‘The code theoretic axiom. The third ontology’. Downloaded from http://www.quantumgravityresearch.org/portfolio/the-code-theoretic-axiom-the-third-ontology
Lawson, T. & R. McCauley. 1990. Rethinking religion: connecting cognition and culture, Cambridge: Cambridge University Press.
Lévi-Strauss, C. 2020. Wild thought. Chicago: University of Chicago Press.
Rappaport, R.A. 1999. Ritual and religion in the making of humanity, Cambridge: Cambridge University Press.
Slone, J. 2004. Theological incorrectness. Why people believe what they shouldn’t. Oxford: Oxford University Press.
Tremlin T. 2006. Minds and gods, Oxford: Oxford University Press.
Whitehouse, H. 2004. Modes of religiosity, Walnut Creek: Altamira Press.
Wilson, D. 2002. Darwin’s cathedral, Chicago: University of Chicago Press.