Resum
L’antropologia de les infraestructures de mobilitat posa de manifest com els sistemes de desplaçament urbà articulen narratives sobre la globalització i promeses de futur i connectivitat, però també materialitats específiques i tangibles en temps i espais particulars. Tot plegat en el marc del que es reconeix com el (nou) paradigma de les mobilitats, que ens permet situar infraestructures, institucions i planificacions específiques, i les relacions materials i socials que suposen, connectant-les amb àmbits i escales diferents, sense deixar de costat la manera en què plans, projectes i equipaments de mobilitat es veuen sovint desbordats per usos, necessitats, apropiacions i alternatives no previstes.
En aquest simposi proposem discutir sobre com aquests processos de desbordament són comparables i ressonen entre si. Volem fer-ho contrastant les dinàmiques logístiques d’implantació de noves mobilitats urbanes al Sud global amb les que estan coneixent les ciutats europees, en particular les del sud d’Europa. Ens interessa de manera especial com es produeixen arreu –amb diferències però també amb analogies– les relacions entre dos camps sovint pressuposats com segregats: el “formal” i l'”informal”. Pretenem aplicar una perspectiva que ens convidi a no retratar-los en termes reductors, sinó en termes de processos múltiples i diferents de neoliberalització, sotmesos a la complexitat de dinàmiques institucionals, polítiques, econòmiques, urbanes i de serveis públics. Entenem que, més enllà del seu ús com a categoria analítica, el terme “informal” encara es pot recollir i analitzar com un terme que legitima accions concretes, sovint abusives i excloents.
Proposta de simposi
Ciutats d’arreu del món estan desenvolupat, en les darreres dècades, nous plans d’infraestructures de transport i mobilitat (Beck, K.; Klaeger, G. y Stasik, M. 2017, Dalakoglou 2017, Dalakoglou & Harvey, 2012; Harvey & Knox, 2015, Horta & Malet 2014, Melnik 2018). Es tracta de dispositius tecnopolítics que proposen no només models de desplaçament, sinó també de civisme, amb l’objectiu de construir noves vies i utilitzar nous vehicles, però també nous tipus de ciutats i de ciutadans definits pels seus usos de l’espai i dels serveis urbans (Bohm et al. 2006, Delgado 2016).
En aquesta dinàmica, els països i ciutats del Sud global registren intents de “modernitzar” els sistemes de mobilitat. Aquests van més enllà de la renovació dels sistemes logístics i del parc de vehicles, i consisteixen sovint en la represa de la presència directa de l’Estat al govern de la mobilitat urbana i interurbana. A tot això, cal sumar l’arribada de plataformes –com Uber o Bolt– a les quals se sumen d’altres desenvolupades localment. Les promeses de millora de la mobilitat es presenten, ja sigui per qui les executen o per les institucions internacionals, com un camí per al desenvolupament econòmic, sovint entès aquest últim només des del prisma del neoliberalisme. Tanmateix, aquests nous models de mobilitat, així com les infraestructures que els despleguen, es veuen ràpidament desbordats per usos inesperats, noves tecnologies, nous vehicles i mitjans de mobilitat, que poden contradir aquests plans.
Per la seva banda, en les últimes dècades molts països europeus també han viscut dinàmiques similars de retirada de l’Estat de la prestació directa de serveis públics, també en el sector del transport. En aquest sentit, els casos presos de “tercer món”, lluny de ser un exemple de “subdesenvolupament”, poden donar pistes per entendre dinàmiques que, encara que es presenten de manera diferent, també tenen lloc al Nord global.
També ens trobem, ja a nivell global, el sorgiment de nous mitjans de transport de persones i mercaderies que utilitzen noves tecnologies, models de negoci (com les economies de plataformes, Kenney i Zysman 2016, Rogers 2016) i infraestructures de maneres que no havien planificat els urbanistes, sovint al límit de la legalitat i normes de trànsit, i de vegades provocant el col·lapse de la infraestructura que utilitzen. Al mateix temps, aquestes formes de mobilitat suposadament noves s’entrellacen i es combinen amb les ja establertes, així com amb formes de govern i organització del treball que les configuren de manera única en cada context.
En aquest simposi proposem discutir com aquests processos de desbordament són comparables i ressonen entre si, i que aquesta comparació pot ajudar a elaborar un marc general a propòsit dels trastorns de la mobilitat contemporanis. Volem fer-ho contrastant aquests processos d’implantació de noves mobilitats urbanes i formes de transport al Sud, però també de les ciutats europees, en particular les metròpolis del sud d’Europa.
Un enfocament més convencional separaria les ciutats “en desenvolupament” de les ciutats postindustrials, que insten un model de mobilitat automòbil no dependent dels combustibles fòssils i proposant un model més “sostenible”. Això recrearia un paradigma de “desenvolupament” que projectaria ideològicament els països del Sud com el “passat” d’Europa. Però la nostra comparació, al contrari, suggereix analitzar aquestes ciutats com a radicalment contemporànies. Encara que els models de mobilitat, les tecnologies i les infraestructures implantades semblin molt diferents, els problemes que generen aquests són, tanmateix, semblants: generen mitjans de transport que utilitzen noves tecnologies, sovint al límit de la legalitat i de les normes de circulació, i desborden el infraestructures que utilitzen.
Ens interessa de manera especial com es produeix arreu –amb diferències però també amb analogies– les relacions entre dos camps sovint pressuposats com clarament segregats: el “formal” i l'”informal”. Vet aquí un assumpte que, en relació a les ciutats dels països “subdesenvolupats” ha cridat l’atenció de molts estudis, que han apuntat aquesta relació ambigua entre els sectors econòmics designats com a informals i l’Estat en les seves diverses formes (Hibou, 1999b; Roitman, 2005, entre d’altres), així com formes d'”informalitat” en les que de vegades —o bastant sovint— l’administració incorre (Blundo 2001; Blundo i Olivier de Sardan, 2007).
Són aquests últims plantejaments els que prendrem aquí com a referència. Perquè desenvolupen una perspectiva que entén l’informal no només com un símptoma de la debilitat dels estats del Sud global, sinó com una forma de governança el funcionament real de la qual es pot veure en els intersticis entre les formes de regulació previstes i la seva aplicació discrecional en el dia a dia. Aquesta perspectiva ens convida, al mateix temps, a no retratar-los en termes reductors, sinó en termes de processos múltiples i diferents de neoliberalització i la complexitat de les dinàmiques institucionals, polítiques, econòmiques, urbanes i de serveis públics. com les formes de ciutadania que engendren (Fredericks, 2018). Més enllà del seu ús com a categoria analítica, el terme “informal” encara es pot recollir i analitzar com un terme que legitima accions concretes, sovint abusives i excloents.
Aquest simposi està orientat com a contribució a una antropologia de les infraestructures de mobilitat (Graham i Marvin, 2001; Graham, 2010; Harvey i Knox, 2015; Harvey, Jensen i Morita, 2017), en el marc de la qual s’ha posat de manifest com els sistemes de desplaçament urbà articulen narratives sobre la globalització i promeses de futur i connectivitat, però també materialitats específiques i tangibles en temps i espais particulars. Tot plegat en el marc del que es reconeix com (nou) paradigma de les mobilitats (Urry, 2006; Sheller i Urry, 2006; Grieco i Urry, 2011; Salazar, N. i Jayaram, K. 2016), que ens permet situar infraestructures, institucions i planificacions específiques, i les relacions materials i socials que suposen, connectant-les amb àmbits i escales diferents –materialitat i subjectivitats; Estat i societat; capitalisme global i contextos locals; actuacions en matèria infraestructural i condicions quotidianes d’existència–, sense deixar de costat la manera en què els plans i projectes d’ordenació dels desplaçaments urbans es veuen, sovint, desbordats per usos, necessitats, apropiacions i alternatives no previstes.
Bibliografia
Beck, K.; Klaeger, G. & Stasik, M. (2017) The making of the african road. Boston: Brill.
Bernault, F. (2019). Colonial Transactions. Imaginaries, Bodies, and Histories in Gabon. Duke University Press.
Bohm, S. et al, (2006) Against automobility, London, Blackwell.
Contijoch, M.; Martínez, R. & Delgado, M. (2021). Klandos and jakartas. Informality adn
State in two Mobility Systems in Lower Casamance, Senegal. AIBR. Revista de
Antropología Iberoamericana, 16(2): 397-418.
Dalakoglou, D. & Harvey, P. (2012). « Roads and Anthropology: Ethnographic Perspectives on Space, Time and (Im)mobility ». Mobilities, 7 (4): 459-465.
Dalkoglou, D. (2017) The road. An ethnography of (im)mobility, space, and cross-border infrastructures in the Balkans. Manchester U.P.
Delgado, M. (2015) L’espace public comme ideologie. Bourdeaux: CMDE.
Elliot, Alice et al. (2017) Methodologies of Mobility Ethnography and Experiment. Berghahn.
Espinosa, H. & Contijoch, M. (2021). Public Space and its discontents : Informality and
Urban Conflict. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, 16(2): 249-264.
Geschiere, P. (2013). Witchcraft, Intimacy, and Trust. Africa in Comparison. The University of Chicago Press.
Grieco, M. & Urry, J. (2011). [Eds.] Mobilities: new perspectives on transport and society. Routledge.
Harvey, P. & Knox, H. (2015). Roads. An anthropology of infrastructure and expertise. Cornell University Press.
Horta, G. i Malet, D. (2014) Hiace. Antropología de las carreteras en la isla de Santiago (Cap Verd). Pol·len.
Kenney, M., & Zysman, J. (2016). The rise of the platform economy. Issues in science and technology, 32(3), 61.
Masquelier, A. (2002). « Road Mythographies: Space, Mobility, and the Historical Imagination in Postcolonial Niger. American Ethnologist, 29(4): 829-856.
Melnik, Amiel Bize, (2018) Black Spots: Roads and Risk in Rural Kenya. Columbia U. Ph.D
Rogers, B. (2016). « Employment rights in the platform economy: Getting back to basics. ». Harv. L. & Pol’y Rev., 10, 479.
Rouillard, D. [Dir.] (2009). Imaginaires d’infrastructure. L’Harmattan.
Salazar, N. i Jayaram, K., Eds. (2016). Keywords of Mobility. Critical Engagements, Bergham Books.
Sheller, M. i Urry, J. (2006). “The new mobilities paradigm”. Environment and Planning, 38 (2): 207-226.
Silva, S. (2015). « DataTaxi: Applied Ethnography for Connecting the Feeling of the Streets and Communication Messages ». Ethnographic Praxis in Industry Conference Proceedings, 2015 (1).
Urry, J. (2006). Mobilities. Cambridge-Malden, M. A.: Polity Press.