Resum
Aquest panel revisa la presència d’africans i magrebins a Catalunya en el passat i el present des d’una perspectiva post-decolonial. L’objectiu és exposar històries representatives que abordin les seves experiències, sinèrgies i problemàtiques al país, per tal de construir una aproximació consistent que doni dades històriques i culturals d’aquesta presencia. La proposta engloba tant africans com magrebins perquè l’enfocament vol promocionar l’estudi del cas català per tal de fer-lo comparable a d’altres casos de la península ibèrica i Europa. Els treballs dels col·lectius estudiats han de facilitar la comprensió de les seves experiències respecte a la recepció, visibilitat i cohesió social, ja que d’aquesta manera es podrà comparar amb altres períodes històrics i permetrà reconstruir un passat afro-català i magrebí encara força desconegut.
Proposta de simposi
Plantejaments i discussió sobre la presencia africana i magrebí a Catalunya
Catalunya va ser destinació migratòria de població procedent del continent africà des de la dècada del 1870. El colonialisme va ser el factor determinant que va facilitar l’arribada d’africans i magribins i també el marc sociopolític que en va condicionar la visibilitat i establiment a la metròpolis. El 1850, Espanya havia iniciat la colonització efectiva de diversos territoris africans com, per exemple, Fernando Poo, i el 1912 al Protectorat espanyol, obrint oportunitats reals per a l’establiment d’africans i magribins a Catalunya, més nombrosos a partir de les descolonitzacions africanes. L’any 1975 va marcar el punt final a una colonització que havia condicionat els canals migratoris africans i magribins, imposant als col·lectius noves casuístiques i legalitats, havent-se accelerat les migracions africanes a Catalunya a partir del canvi de segle, especialment des de l´any 2000.
L’originalitat d’aquest panel resideix en la recuperació de les empremtes i les experiències africanes i magribines des de 1870 fins a l’actualitat, atès que els rastres d’aquesta convivència estan esborrats malgrat que alguns van poder deixar el seu llegat en el marc social, polític, cultural o artístic, tant en els contextos en què es van assentar com als seus països d’origen.
Breu estat de la qüestió sobre la presencia africana i magrebí des d’una perspectiva de cultures ibèriques
Es poden traçar i documentar algunes de les empremtes africanes i magribins més significatives a Catalunya per dibuixar el mosaic afro-català i magribí. Aquestes tasques són essencials per enriquir la història africana i magribina de les cultures ibèriques (Resina 2009), ja que és mitjançant la història compartida que es pot combatre un relat de racisme i xenofòbia (González Alcantud 2011; Perceval 2013; Moreras 2015, 2020; Aixelà-Cabré 2020, 2021), que, encara avui, sembla de base colonial com s’ha estat denunciant sistemàticament la minorització i el canvi d’indígena a immigrant des dels treballs dels Estudis Subalterns de Prakash (1994), Hall (1996) o Spivak (2003), i des dels Estudis Postcolonials i Decolonials, com Mudimbe (1988), Mbembe (2001) o Mignolo (2011).
L’estudi de les empremtes i llegats africans a Catalunya des del darrer terç del segle XIX estava pendent però amb la darrera aportació d’Aixelà-Cabré (2020, 2022) s’obté una aproximació històrica i de gènere sobre dones africanes a Europa (una herstory), concretament a Catalunya, fins al segle XXI, que consolida una línia de recerca nova en què destaquen aportacions prèvies com les de Rodríguez sobre parelles mixtes entre catalans i africans (2004), Stucki sobre estudiants africanes de la Falange (2019), García et al. (2020) al sistema sanitari català, o Gargallo i Sant (2021) sobre el colonialisme català. En el cas dels magribins a Catalunya, la invisibilitat ha estat esmorteïda gràcies als nombrosos treballs de Moreras (1999, 2002, 2017, 2023), Martín Corrales (2002) i més recentment Goikolea-Amiano (2020), entre d’altres.
Reptes científics
L’estudi i traçat de la presència i empremtes africanes i magribines és urgent perquè entrat el segle XXI, la reivindicació “afro” i magribí està buscant estratègies de visibilització i d’apoderament com a minories, davant del silenci taciturn d’ Espanya que es mostra desorientada respecte a com abordar el seu passat colonial amb el continent africà, i sobre quin lloc deparar en l’imaginari col·lectiu grups africans i magribins, ja que la seva invisibilitat històrica a la península continua malgrat les seves influències en l’alimentació o la música, per citar-ne algunes (Buettner 2016). El tema és important si es pensa que són pocs els treballs que hagin reflexionat sobre l’impacte de la diversitat cultural a les identitats catalanes (Clua 2011, Martín Díaz y Cuberos-Gallardo 2022).
Per tot plegat, considerem principal estudiar influències (Cervelló 1999) i llegats africans i magribins a Catalunya que permeti la seva extrapolació a Europa (Aixelà-Cabré 2021) i especialment a la Península Ibèrica i axí estudiar diferents estudis de cas sobre les experiències africanes a Iberia, tal com fan Garrido-Castellano i Leitão (2022), o Aixelà-Cabré (2023).
Bibliografia recomanada
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2020. “The Presence of the Colonial Past: Equatorial Guinean Women in Spain”. Itinerario. Journal of Imperial and Global Interactions, 44 (1): 140-158, published online by Cambridge University Press: 24 March 2020. Open Access by URICI at: http://dx.doi.org/10.1017/S016511532000008Xç
AIXELÀ-CABRÉ, Yolanda. 2021. “Africa in Europe. Europe in Africa. Introduction”. In Y. Aixela-Cabre (ed), Africa in Europe and Europe in Africa. Reassessing the cultural legacy. NY: Peter Lang, pp. 1-16.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2022a. Africanas en África y Europa (1850-1996). Barcelona: Edicions Bellaterra.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2022b. “Geografía emocional y gestión de la diversidad en Europa. Reflexiones decoloniales desde la superdiversidad y las ciudadanías fallidas”. Procesos Históricos. Revista de Historia, 41, enero-junio, 2022, 61-77.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda. 2023. “Afro-Iberia (1850-1975): objeto de estudio y enfoque teórico”, en Aixelà-Cabré, ed., Afro-Iberia (1850-1975). Enfoques teóricos y huellas africanas y magrebíes en la península ibérica. Barcelona: Bellaterra Edicions (en prensa).
BAYO, Saiba (2021). “The Charnegroes: Black Africans and the Ontological Conflict in Catalonia”, Social Sciences 10 (7): 1-18.
BUETTNER, Elisabeth. 2016. Europe after Empire: Decolonization, Society and Culture. Cambridge: Cambridge University Press.
FROMHERZ, Allen. (2014). “Between Springs: The Berber Dilemma.” Muslim World. 104, 240‒249.
CERVELLÓ, Josep. 1999. “El factor africano en las transiciones ibéricas”. Studia Africana 10: 5-168.
CLUA i FAINÉ, Montserrat. 2011. “Catalanes, inmigrantes y charnegos: ‘raza’, ‘cultura’ y ‘mezcla’ en el discurso nacionalista catalán”, Revista de antropología social 20: 55-75.
FALCONI, Jessica. 2016. “Representações da Lisboa pós-colonial”. In Representação e auto-representação no espaço africano lusófono, edited by Apa, Livia; Falconi,Jessica, 23-34. Napoli: L’Orientale.
GARCÍA, María del Mar. 2018. Inapropiados e inapropiables. Conversaciones con artistas africanos y afrodescendientes. Madrid: La Catarata.
GARRIDO-CASTELLANO, Carlos y Bruno LEITÃO. 2022. “Introduction. Fictions of Cosmopolitanism, Spectacles of Alterity”, en Garrido-Castellano y Leitão, eds., Curating and the Legacies of Colonialism in Contemporary Iberia. Wales, University of Wales Pres, pp. 1–21.
GOIKOLEA-AMIANO, Itzea. 2020. “Las nuevas musulmanas españolas: puzles identitarios y malestares de género”, Arenal: Revista de historia de las mujeres 27 (1): 65-93.
GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio. 2011. Racismo elegante: de la teoria de las razas culturales a la invisibilidad del racismo cotidiano. Barcelona: Bellaterra.
GARCÍA, L., GARCÍA, B., y GRAU-REBOLLO, J. (2021). “Consideraciones etnográficas sobre la crianza entre mujeres de Senegal y de Gambia en instituciones de atención a la violencia de género en Cataluña”, Gazeta de Antropología. https://doi.org/10.30827/Digibug.68950
HALL, Stuart. 1996. “When was ‘the post-colonial’? Thinking at the limit”. In Chambers and Curti (eds.), The post-colonial question: 242-260. London: Routledge.
LÓPEZ GARCÍA, Bernabé (dir.). 1996. Atlas de la inmigración magrebí en España. Madrid: TEIM.
MARTÍN CORRALES, Eloy. 2002. “Del neomudéjar a las carnicerías ‘halal’: la visión de los magrebíes del siglo XX”, en Barcelona, Mosaic de cultures, Fauria y Aixelà-Cabré, eds., Barcelona, Bellaterra / Museu Etnològic de Barcelona, pp. 195-210.
MARTÍN DÍAZ, Emma y Francisco J. CUBEROS-GALLARDO. 2022. “La gestión política de la diversidad en España: etnicidad, migraciones y nacionalismos”. Procesos Históricos. Revista de Historia 41: 96-110.
MBEMBE, Achille 2001. On the Postcolony. Berkeley; Los Angeles; London: University of California Press.
MIGNOLO, Walter 2011. The darker side of western modernity: Global futures, decolonial options. Durham and London: Duke University Press.
MORERAS, Jordi. 1999. Musulmanes en Barcelona. Barcelona: Cidob Ediciones.
MORERAS, Jordi. 2002. “Muslims in Spain: between the historical heritage and the minority construction”. The Muslim Word 92: 129-142.
MORERAS, Jordi. 2015. “Herencias de la dominación. El control de los rituales islámicos durante el Protectorado español en Marruecos”, en Aixela (ed.) Tras las huellas del colonialismo español en Marruecos y Guinea Ecuatorial. Madrid: CSIC, pp. 221-251.
MORERAS, Jordi. 2017 “¿Qué islam para qué Europa? Hacia una antropología del islam posmigratorio en Europa”, Revista Cidob d’Afers Internacionals 115: 13-37
MORERAS, Jordi. 2020. The Way to Mecca. Spanish State Sponsorship of Muslim Pilgrimage (1925-1972). Culture & History Digital Journal, 9(2). https://doi.org/10.3989/chdj.2020.013
MORERAS, Jordi. 2023. Morts sense terra, cossos sense repòs. Història de la gestió funerària entre els marroquins a Catalunya. Barcelona: Edicions Bellaterra (en prensa).
PERCEVAL, José María 2013. El racismo y la xenofobia: excluir al diferente. Madrid: Cátedra.
PRAKASH, Gyan. 1994. “Subalterns Studies as Postcolonial criticism.” American Historical Review 99 (5): 1475-1490.
RESINA, Joan Ramon. 2009. Del hispanismo a los estudios ibéricos. Una propuesta federativa para el ámbito cultural. Madrid: Biblioteca Nueva.
RODRIGUEZ, Dan. 2004. Inmigración y mestizaje hoy: formación de matrimonios mixtos y familias transnacionales de población africana en Cataluña. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
SPIVAK, G. 2003. “¿Puede hablar el subalterno?” Revista Colombiana de Antropología 39: 297-364.
STUCKI, Andreas. 2019. Violence and Gender in Africa’s Iberian Colonies. Feminizing the Portuguese and Spanish Empire, 1950s–1970s. Switzerland: Palgrave Macmillan.