Resum
Dins de l’àmbit de les ciències socials, el paradigma dels “buròcrates a peu de carrer” ha tingut un paper destacat en l’estudi de la governança i la implementació de la política pública. La burocràcia d’asil i estrangeria es presenta com un terreny molt fèrtil per a l’observació d’aquest fenomen, ja que els no ciutadans estan especialment subjectes a constants requeriments administratius per accedir a l’estat del benestar, als seus drets i garantir la seva permanència. A Espanya, no obstant, les oportunitats d’interaccions presencials amb els buròcrates a peu de carrer estan disminuint ràpidament com a conseqüència de la digitalització de tota mena de procediments administratius i de l’externalització dels serveis socials de l’estat. Així, tot i que l’estat, a través de la burocràcia, és molt actiu pel que fa a les tasques de disciplina, exclusió i control dels no ciutadans, aquests processos fan que, al mateix temps, esdevingui inaccessible a l’hora de reclamar drets i accedir als serveis socials que hauria de garantir.
En aquest simposi convidem a presentar propostes que abordin les diverses formes en que els diferents nivells de l’administració de l’estat presenten una “retracció selectiva” dels buròcrates a peu de carrer (oficines tancades, burocràcia digital, falta d’informació, procediments opacs, temps d’espera dilatats, falta de comunicació, externalització…); els efectes d’aquesta retracció sobre les poblacions de no ciutadans i altres actors implicats en les seves situacions; les estratègies que sorgeixen per aprofitar, combatre o denunciar aquesta realitat; així com els diferents processos de fronterització i desfronterització que es produeixen
Proposta simposi
Dins de l’àmbit de les ciències socials, el paradigma dels “buròcrates a peu de carrer” (en anglès, street-level bureaucracy) ha tingut un paper destacat en l’estudi de la governança i la implementació de la política pública (Hupe, 2019). A partir del treball de Lipsky (2010), des d’aquesta aproximació s’han desenvolupat tota una sèrie de recerques que s’han centrat en l’estudi de la interacció directa dels ciutadans i no ciutadans amb els funcionaris encarregats d’implementar la política pública.
La burocràcia d’asil i estrangeria es presenta com un terreny molt fèrtil per a l’observació d’aquest fenomen, ja que els no ciutadans estan especialment subjectes a constants requeriments administratius per accedir a l’estat del benestar, als seus drets i garantir la seva permanència. En efecte, la burocràcia és una part important de la seva vida: els tràmits administratius relacionats amb l’estrangeria i l’asil han tingut cada cop més pes dins de l’àmbit de la mobilitat internacional en la mesura que els estats nació del Nord Global han desplegat tota una sèrie d’arsenals legals i administratius per seleccionar als estrangers desitjats i filtrar als no desitjats (Mountz, 2010). De fet, nombrosos estudis posen de manifest com la burocràcia s’ha convertit en una infraestructura essencial del règim de fronteres dels estats que regula l’entrada, la permanència i l’accés a l’estat del benestar (Per exemple, Artero i Fontanari, 2021; Borrelli i Andreatta, 2019; Darling, 2022; Zetter, 2007). És a dir, la burocràcia d’asil i estrangeria, íntimament relacionades, són part del que FitzGerald (2019) anomena l'”arquitectura de la repulsió” de l’estat.
A Espanya, no obstant, les oportunitats d’interaccions presencials amb els buròcrates a peu de carrer estan disminuint ràpidament com a conseqüència de la digitalització de tota mena de procediments administratius; un procés accelerat per la pandèmia de la Covid-19 (Cortés Abad, 2020). A més, donada la tendència a l’externalització, privatització i comercialització de la migració i dels serveis socials de l’estat (López-Sala & Godenau, 2022), diferents actors privats han assumit, cada vegada més, la gestió dels serveis de control i prestacions socials dirigides als no ciutadans. Sobre el terreny observem, així, una gran heterogeneïtat d’actors i agències no estatals mediant l’accés a serveis públics, ja sigui mitjançant la subcontractació directa de l’estat o intervenint quan aquests serveis es fan inaccessibles, el que es coneix com a externalització “des de baix” (Kritzman-Amir, 2011). Les presències i agències dels actors locals no estatals acaben sent determinants tant en l’accés com en el contingut dels drets dels estrangers (Hinger et al., 2016).
Així, si bé una persona que vol demanar asil o que vol migrar al Nord Global pot trobar-se amb les autoritats d’aquests països fins i tot abans de començar el seu trajecte a causa de l’expansió del control migratori fora de les fronteres nacionals (Gammeltoft-Hansen, 2011), un cop dins del territori, l’estat sovint comença a esvair-se i la seva presència -personificada en els buròcrates a peu de carrer- esdevé evasiva. Informació insuficient, procediments opacs o dificultats per accedir a les oficines de l’estat, temps d’espera dilatats, burocràcia digital o l’externalització, sovint es tradueixen en una negació dels drets dels no ciutadans i en situacions d’exclusió. El concepte de “burocràcia fantasma” (Borelli, Poy i Rué, 2023) pretén estudiar aquesta realitat: la retracció selectiva de la burocràcia de l’estat i dels seus funcionaris. Tot i que l’estat és molt actiu a través d’un complex aparell disciplinari i de control de la vida dels no ciutadans a través de la burocràcia, al mateix temps, també molt sovint esdevé inaccessible pels no ciutadans a l’hora de reclamar drets i accedir als serveis socials que hauria de garantir. De fet, quan ho desitja, es fa accessible, com s’ha pogut observar amb el tracte brindat a (certes) persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna durant l’últim any o amb algunes mobilitats privilegiades. S’entén, per tant, que la inaccessibilitat selectiva dels buròcrates a peu de carrer i, en general, a la burocràcia de l’estat, respon a una política de la negligència, del no fer, o inacció deliberada (Davies et al., 2017; Gabrielli et al., 2021; Jubany i Rué, 2021).
En aquest context, aquest simposi busca recollir propostes que desenvolupin empíricament com les dificultats amb les quals es troben alguns dels no ciutadans a l’hora d’accedir als buròcrates a peu de carrer permeten estudiar els processos de fronterització i desfronterització de l’estat. Convidem a presentar al simposi totes aquelles presentacions que abordin, a més, com aquests processos són viscuts i negociats. Així, es busquen propostes que abordin empíricament:
- Les diverses formes en que els diferents nivells de l’administració de l’estat presenten una “retracció selectiva” dels buròcrates a peu de carrer (oficines tancades, burocràcia digital, falta d’informació, procediments opacs, temps d’espera dilatats, falta de comunicació, externalització…).
- Els efectes d’aquesta “retracció selectiva” de la burocràcia sobre les poblacions afectades i diferents actors implicats
- Estratègies, formals i informals, dels diferents actors estatals i no estatals per aprofitar, combatre o denunciar aquesta retracció selectiva dels buròcrates a peu de carrer
- Imaginaris de l’estat que es produeixen com a resultat d’aquesta inaccessibilitat
- Com aquestes formes de retracció i presència selectiva de la burocràcia de l’estat produeixen situacions de fronterització i desfronterització