Resum
L’“element natura” en l’estudi de la comprensió de la diversitat i la complexitat humanes és essencial, en la mesura que l’Antropologia sempre s’ha interessat per l’anàlisi de les interrelacions entre els pobles i les seves cultures amb la resta d’éssers vius i ecosistemes, segons l’espai i el temps. La creació i les diverses relacions que els éssers humans estableixen amb entitats mítiques i màgico-religioses mil·lenàries, que s’associen a paisatges, boscos, muntanyes, cossos d’aigua etc., i fins i tot a determinades espècies considerades sagrades, són manifestacions vives de l’aferrament ancestral, cultural i emocional dels éssers humans a la natura i als recursos o béns naturals, és a dir, al territori. En els darrers anys, ha crescut l’interès per l’“ecologia espiritual”, evidenciant que la interacció entre les pràctiques espirituals i el medi ambient poden ajudar a dirigir diverses qüestions i problemes ecològics en l’àmbit de la religió i les religiositats. Es fa urgent concebre la unió de l’espiritualitat i l’ecologia per comprendre i donar suport a les creences locals dels pobles indígenes i les comunitats rurals i tradicionals, per tal d’aplicar estratègies basades en l’ecologia per desenvolupar la conservació sostenible dels recursos naturals i el manteniment del ric patrimoni biocultural associat a aquests. Aquest Simposi pretén ser un espai d’intercanvi d’experiències i enfocaments que contemplin la inclusió del camp simbòlic en la presa de decisions per a la conservació dels entorns naturals i la relació amb el món espiritual.
Proposta simposi
L’“element natura” en l’estudi de la comprensió de la diversitat i la complexitat humanes és essencial, en la mesura que l’Antropologia sempre s’ha interessat per l’anàlisi de les interrelacions entre els pobles i les seves cultures amb la resta d’éssers vius i ecosistemes, segons l’espai i el temps. Estudiar els processos socioambientals en les múltiples dimensions ajuda a comprendre com les accions humanes incideixen en l’ambient i, alhora, com la natura determina la nostra construcció d’identitat i territori; les diverses maneres de pensar, conceptualitzar, categoritzar i classificar (a través del llenguatge) els components de la naturalesa (cosmovisió), i d’utilitzar i manejar els recursos o els béns naturals per a la subsistència material però també social, simbòlica i ritual, entre altres aspectes. A més, aquestes perspectives culturals sobre la naturalesa influeixen en la gestió sostenible i la conservació del medi ambient (Descola & Pálsson, 2001; Toledo & Barrera-Bassols, 2008; Ventura et al., 2018).
Per als grups culturals de tot el món, les concepcions de la natura i d’allò sagrat no estan dissociades de les seves cosmovisions. La creació i les diverses relacions que els éssers humans estableixen amb entitats mítiques i màgico-religioses mil·lenàries, que s’associen a paisatges, boscos, muntanyes, cossos d’aigua etc., i fins i tot a determinades espècies considerades sagrades, són manifestacions vives de l’aferrament ancestral, cultural i emocional dels éssers humans a la natura i als recursos naturals, és a dir, al territori (Kala, 2017; Costa-Neto et al., 2023). Al llarg de la història de la humanitat, diferents sistemes socioecològics han desenvolupat creences locals i pràctiques ecològiques alineades per a garantir tant la conservació de la natura com el manteniment del patrimoni biocultural lligat a ella. En els darrers anys, ha crescut l’interès per l’“ecologia espiritual”, evidenciant que la interacció entre les pràctiques espirituals i el medi ambient poden ajudar a dirigir diverses qüestions i problemes ecològics en l’àmbit de la religió i les religiositats (Berkes,1999; Sponsel, 2012; Grim & Tucker, 2014; Costa-Neto, 2020; Becci, 2022; Costa-Neto et al., 2022).
L’ecologia espiritual es pot definir com un àmbit ampli, complex, divers i dinàmic a les interfases de religions i espiritualitats amb entorns, ecologies i ambientalismes, que inclou components intel·lectuals, espirituals i pràctics (Sponsel, 2012). Per a l’autor, “l’ecologia espiritual no disminueix la necessitat d’enfocaments seculars per a fer front a les crisis i els problemes ambientals, ja que, tot i basar-se en les ciències ambientals, afegeix les forces profundes de les religions i les espiritualitats” (Sponsel, 2022, p. 21). Davant la greu crisi socioambiental provocada per l’espècie humana, l’enfocament filosòfic i pragmàtic de l’ecologia espiritual (Sponsel, 2012; Vaughan-Lee, 2013) reivindica una nova ètica basada en una espiritualitat ecològica.
Des de la dècada de 1980 els acords internacionals recomanen la integració de les poblacions locals en la gestió i la conservació eficaç d’espècies de fauna, flora i fungia, així com a escala d’ecosistemes i paisatges. Tot i que els valors culturals i espirituals són forces crítiques per impulsar la conservació de la natura, sovint són difícils de representar en els processos de presa de decisions (Verschuuren, 2006). Per això, els plans de gestió poques vegades tenen en compte els coneixements dels pobles indígenes i de les comunitats rurals i tradicionals sobre els éssers sobrenaturals i els llocs sagrats (Bortolamiol et al., 2018; Álvarez & Burmester, 2022). Per aquesta raó, Verschuuren (2006, p. 299) afirma que cal “comprendre la importància de les diferents percepcions culturals dels ecosistemes i els paisatges naturals per al desenvolupament i l’enfortiment d’estratègies més eficaces i holístiques adreçades a la gestió dels ecosistemes i la coexistència de realitats simultànies”.
Per a Diegues (1994), és a través de la trobada entre les representacions socioambientals i els coneixements etnoecològics acumulats al llarg del temps que es produeix el desenvolupament dels sistemes tradicionals de gestió. Cal comprendre la importància de les diferents percepcions culturals sobre els ecosistemes i els paisatges naturals per al desenvolupament i l’enfortiment d’estratègies més eficaces i holístiques adreçades a la gestió dels ecosistemes i la coexistència de realitats simultànies.
Així, doncs, es fa urgent concebre la unió de l’espiritualitat i l’ecologia per comprendre i donar suport a les creences locals dels pobles indígenes i les comunitats rurals i tradicionals, per tal d’aplicar estratègies basades en l’ecologia per desenvolupar la conservació sostenible dels recursos naturals i el manteniment del ric patrimoni biocultural associat a aquests.
Aquest Simposi pretén ser un espai d’intercanvi d’experiències i enfocaments que contemplin la inclusió del camp simbòlic en la presa de decisions per a la conservació dels entorns naturals i la relació amb el món espiritual
Bibliografia
Álvarez, S. & M. Burmester. 2022. El poder de lo simbólico en los territorios ancestrales de la Costa del Ecuador: una mirada en perspectiva ambiental. En: González-Rivadeneira, T., C.C. Imbaquingo, J.E. Juncosa & F. García (eds.). Antropologías hechas en Ecuador. El quehacer antropológico – Tomo IV (pp. 314-330). Asociación Latinoamericana de Antropología; editorial Abya-Yala; Universidad Politécnica Salesiana (UPS) y la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO-Ecuador).
Becci, I. 2021. Grounding Eco-Spiritualities: Insights Drawing on Research in Switzerland. AЯGOS I Special issue Religion and Ecology, 103-125.
Berkes, F. 1999. Sacred ecology: traditional ecological knowledge and resource management. Taylor & Francis.
Bortolamiol, S., S. Krief, C.A. Chapman, W. Kagoro, A. Seguya & M. Colen. 2018. Wildlife and spiritual knowledge at the edge of protected areas: Raising another voice in conservation. Ethnobiology and Conservation 7: 1-26.
Costa-Neto, E.M. 2020. Ecologia espiritual e patrimônio biocultural. Travessias 14(1): 14-23.
Costa-Neto, E.M., D. Santos-Fita & L.M.P. Aguiar. 2023. Curupira e Caipora: o papel dos seres elementais como guardiões da Natureza. Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi. Ciências Humanas 18(1), e20210095.
Costa-Neto, E.M., P. Chamy C. & Nunes-Santos. 2022. Ecologia espiritual: reflexões para a construção de caminhos integrativos. En: E.M. Costa-Neto & E.R.S. Silva (orgs.). Ecologia espiritual: integrando natureza, humanidades e espiritualidades (pp. 1-16). Atena Editora.
Descola, P. & G. Pálsson (coords.). 2001. Naturaleza y Sociedad: Perspectivas antropológicas. Ciudad de México: Editores Siglo XXI.
Diegues, A. C. S. (1994). O mito moderno da natureza intocada. NEPAUB/USP.
Grim, J. & M.E. Tucker. 2014. Ecology and religion. Island Press.
Kala, C.P. 2017. Conservation of nature and natural resources through spirituality. Applied Ecology and Environmental Sciences 5(2): 24-34.
Sponsel, L.E. 2022. Spiritual ecology: reconnecting with nature. In: E.M. Costa-Neto & E.R.S. Silva (orgs.) Ecologia espiritual: integrando natureza, humanidades e espiritualidades (pp. 17-35). Atena Editora.
Sponsel, L.E. 2012. Spiritual ecology: a quiet revolution. ABC-CLIO Publication.
Toledo, V. & N. Barrera-Bassols. 2008. La memoria biocultural. La importancia ecológica de las sabidurías tradicionales. Barcelona: Editorial Icaria.
Vaughan-Lee, L. 2013. Spiritual ecology: the cry of the earth, a collection of essays. The Golden Sufi Center.
Ventura, M., J.L. Mateo & M. Clua (eds.). 2018. Humanidad. Categoría o condición. Un viaje antropológico. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Verschuuren, B. 2006. An overview of cultural and spiritual values in ecosystem management and conservation strategies. En: B. Haverkort & S. Rist (eds.), Endogenous development and biocultural diversity: the interplay of worldviews, globalisation and locality (pp. 299-325). COMPAS.