Resum
El present simposi busca actualitzar els dilemes plantejats i contextualitzar-los en el marc de les múltiples i successives crisis que estan marcant el context sociopolític i econòmic en matèria alimentària, els quals posen en relleu que el sistema alimentari actual és complex, insostenible i desigual i que afecta les condicions de vida. A continuació, planteja continuar reflexionant sobre el rol que té l’alimentació en la vida de diferents col·lectius, uns més vulnerabilitzats que altres; analitzar l’impacte de les múltiples i successives crisis sobre l’alimentació, particularment en poblacions vulnerabilitzades i/o empobrides, i estratègies de resiliència; conèixer les transformacions a les quals s’està veient subjecte el model benèfic-asistencialista per a l’ajuda alimentària, a través de diversos projectes, pràctiques i accions; donar a conèixer quines són les propostes que s’estan duent a terme per a transformar els sistemes alimentaris actuals, en els quals el debat gira entorn la seva “sostenibilitat”; i per últim, plantejar aliances entre diferents agents socials que contribueixin a l’emergència d’un nou paradigma orientat cap a la justícia i la sobirania alimentàries. I finalment, reflexionar els reptes metodològics per a transformar la situació alimentària en diferents contextos.
Proposta simposi
Aquest simposi busca mantenir el diàleg iniciat en les primera i segona edició d’aquest congrés, en el qual es van debatre: “Les incerteses del sistema alimentari: Precarització, particularisme, malbaratament i nous riscos alimentaris” i “Alimentació en temps de pandèmia: reptes, vulnerabilitats i drets en diferents poblacions”. En aquest sentit, el present simposi busca actualitzar els dilemes plantejats i contextualitzar-los en el marc de les múltiples i successives crisis que estan marcant el context sociopolític i econòmic en matèria alimentària que posen en relleu que el sistema alimentari actual és complex, insostenible i desigual i que afecta les condicions de vida. Al mateix temps, marca els límits d’una lògica econòmica de producció d’aliments i béns de consum que repercuteix directament en el medi ambient.
Les crisis econòmiques del 2008, la sanitària provocada per la pandèmia en el 2020, el canvi climàtic, la guerra d’Ucraïna i, per consegüent, l’increment dels preus en els aliments són fets polítics que vivim de diferents maneres i amb diferents impactes. En aquest context històric, l’alimentació adquireix el seu lloc central com un eix estructurador de l’economia global, basada en un sistema alimentari dominant, i al seu torn, de la seva interrelació amb el planeta i el canvi climàtic, que travessa a les persones en el seu benestar. No obstant això, malgrat ser un dret humà, l’alimentació no està garantida per a totes les persones i, sobretot, impacta en els col·lectius que més han estat afectats per a accedir a aliments frescos i de qualitat en determinat moment històric. En aquest context s’han aprofundit i remarcat les fractures existents i les vulnerabilitats d’un estat de benestar cada vegada més afeblit. Un dret tan bàsic com l’alimentació continua plantejant-se com un recurs transferible i no com un dret que ha de ser respectat i garantit.
D’altra banda, també s’han posat de manifest accions, estratègies, lluites i projectes que expressen la capacitat de diverses poblacions, barris, organitzacions o comunitats per a innovar i resistir davant els nous desafiaments que plantegen la desigualtat i les injustícies alimentàries i els sistemes alimentaris actuals. Diversos col·lectius i actors socials juguen un paper fonamental, no solament com a cohesionadors socials i generadors de comensalitats, sinó de mobilitzadors i d’eixos de reorganització social (familiar, barri, comunitari) per a mobilitzar recursos propis, coneixements i habilitats per tal d’afrontar la precarització alimentària.
En aquest sentit el present simposi convoca a la reflexió sobre els següents eixos temàtics:
- Continuar reflexionant sobre el rol que té l’alimentació en la vida de diferents col·lectius, uns més vulnerabilitzats que altres.
- Analitzar l’impacte de les múltiples i successives crisis sobre l’alimentació, particularment en poblacions vulnerabilitzades i/o empobrides, i estratègies de resiliència.
- Conèixer les transformacions a les quals s’està veient subjecte el model benèfic-asistencialista per a l’ajuda alimentària, a través de diversos projectes, pràctiques i accions: Reinvenció, sorgiment, actualització, desaparició de respostes per a fer front a les necessitats alimentàries d’algunes poblacions o col·lectius. Sobretot les que transiten cap a vetllar per l’alimentació com un dret.
- Donar a conèixer quines són les propostes que s’estan duent a terme per a transformar els sistemes alimentaris actuals, en els quals el debat gira entorn la seva “sostenibilitat”. És a dir, projectes, actors i propostes que estiguin vinculats amb el treball sobre sistemes alimentaris, formes de producció i nous consums i els seus impactes en el context actual: Cos, alimentació i salut ambiental.
- Proposar reptes metodològics per a transformar la situació alimentària en diferents contextos.
- Plantejar aliances entre diferents agents socials que contribueixin a l’emergència d’un nou paradigma orientat cap a la justícia i la sobirania alimentàries.