Resum
En l’actualitat, el pluralisme religiós, la hibridació de creences, la reivindicació de rituals del passat, la mercantilització de la religiositat i les conversions en contextos de secularisme ens exigeixen replantejar-nos el binomi autenticitat/invenció i ens fomenten la reflexió sobre el concepte de creativitat i de tradicions inventives. En aquest sentit, proposem comprendre els fenòmens religiosos contemporanis, emmarcats en el context de l’espai atlàntic –com a espai de confluència i moviment de població, idees, objectes i divinitats entre Àfrica, Amèrica i Europa– sota la lògica de l’esdevenir permanent, que ens obliga a pensar-los com a inacabats i en acció. L’observació situada que propicia l’etnografia constata com les pràctiques rituals i les cosmologies sagrades s’imbriquen gradualment amb el context local i global produint realitats socioreligioses inesperades i imprevisibles.
Així, l’objectiu d’aquest simposi és analitzar, des de l’etnografia, el fenomen religiós parant especial atenció als processos de creativitat que el configuren, tant en un pla cosmològic com ritual, i que proposem dividir en tres àmbits: en primer lloc, els processos de creativitat religiosa en relació a les infraestructures de mobilitat. En segon lloc, els processos lligats a la creixent presència del món virtual a la vida quotidiana de les persones i les comunitats. Finalment, els processos de creativitat religiosa lligats a les lògiques dels Nous Imaginaris Culturals (Prat, 2012) i, amb ells, a les concepcions holístiques de la salut i la preocupació per l’emergència climàtica.
Proposta simposi
En l’actualitat, el pluralisme religiós, la hibridació de creences, la reivindicació de rituals del passat, la mercantilització de la religiositat i les conversions en contextos de secularisme ens exigeixen replantejar-nos el binomi autenticitat/invenció i ens insten a reflexionar entorn el concepte d’invenció de la tradició (Hobsbawm i Ranger, 1983; Wagner, 1975). Com antropòlogues, ens és imperatiu qüestionar-nos les nostres pràctiques etnogràfiques i les nostres configuracions epistemològiques per tal de donar resposta a aquests nous processos religiosos. L’objectiu d’aquest simposi és, així, analitzar els processos de creativitat que envolten el fenomen religiós en el context d’un espai atlàntic (Balkenhol, Ruy Blanes i Sarró, 2020) que propicia i alberga moviments constants de població, idees, objectes i divinitats.
Per “espai atlàntic” fem referència a un espai de confluència entre Àfrica, Amèrica i Europa, que possibilita una multiplicitat d’escenaris molt àmplia. D’una banda, és un espai de grans circuits transnacionals econòmics i socials, ple de traços històrics de llarg recorregut geopolític. D’altra banda, és un espai de projeccions i imaginació en què la creativitat cultural dels actors socials que l’habiten, en contextos de prohibició, subordinació o dependència i per tant, de resistència i reivindicació, esdevé la pedra angular que el defineix i que alhora el torna d’enorme importància quant a la teorització antropològica.
L’espai atlàntic, així, esdevé l’escenari idoni per analitzar el fenomen religiós, que considerarem travessat per la lògica de la creativitat. Es tracta d’una lògica que té a veure amb els processos que Espírito Santo i Panagiotopoulos anomenen d’artesania social (2015), és a dir, els processos socials que permeten crear universos de significats i participar en cosmos emergents d’entitats i relacions.
La creativitat a la qual fem referència s’aproxima a la noció d’inventivitat o al concepte de tradicions inventives, que no inventades. “Crear”, en aquests termes, no significa produir una realitat, fàcilment delimitable, acotable i reificada, que pugui ser analitzada en base a categories conceptuals pre-existents i a sistemes religiosos definits. “Crear” no té a veure amb un moment concret en el temps, amb una ruptura respecte la tradició (tot i que és possible que també hi estigui relacionat), sinó amb el procés incessant de produir cosmologies i de generar, així, realitats sovint inesperades i imprevisibles. Comprendre el fenomen religiós sota aquesta òptica implica, per tant, pensar-lo com un procés fent-se permanentment, inacabat, des de l’acció (Holbraad, 2012) i no l’estructuració.
Aquesta concepció de creativitat permet aprofundir i, de fet, qüestionar termes com “sincretisme” o “hibridació” -conceptes clàssics dins l’antropologia de les religions que han estat ja àmpliament abordats-, que estan ancorats, a cops, en la perspectiva d’un instant de construcció, d’incorporació d’elements culturals exògens a una matriu estructural. El concepte de creativitat del qual partim està en relació amb la lògica de l’esdevenir permanent. En aquest sentit, és útil el terme de “virtualitat”, de Willerslev (2007), o el concepte d'”infinició”, de Holbraad i Pedersen (2017) per donar compte de la multiplicitat i potencialitat de relacions que es generen en el camp social – en aquest cas, el camp religiós– on tot està en procés, tot canvia i s’imbrica gradualment amb el context i on tot, per tant, és possible.
Aquesta perspectiva de l’esdevenir permanentment o, millor, de la potencialitat infinita d’esdevenir mostra la necessitat d’investigar el fenomen religiós des d’una aproximació etnogràfica, centrada en l’ara i aquí i partint del que Palmié (2018) anomena una captura incompleta de realitat. Per tant, caldrà proposar categories analítiques sorgides de cada cas i que permetin, posteriorment, elaborar el que Holbraad (2011) anomena una teoria concreta, sorgida des de la base empírica, que ajudi a pensar més profundament en les relacions socials que es donen en el camp religiós contemporani. Els casos concrets, per tant, són de gran utilitat per exemplificar a partir d’unitats d’observació situades la capacitat creativa dels agents religiosos en termes ontològics, és a dir, generadors de realitats que requereixen de ser abordades més enllà de teories academicistes i etnocèntriques.
L’objectiu és estar atents a com els practicants de diferents religions desenvolupades a l’espai atlàntic, construeixen compatibilitats i produeixen, conscientment o inconscientment, però, en tot cas de manera permanent cosmologies i normes rituals -que gaudeixen de certa imprevisibilitat- a través de diferents dispositius que tenen a veure amb l’aspecte litúrgic, conceptual, social i fenomenològic de l’experiència religiosa.
Alguns dispositius, a mode d’exemple, són els següents:
1- En relació a les infraestructures de mobilitat
Les actuals aproximacions formulades des de l’antropologia de les infraestructures de mobilitat -més enllà de les visions que les situaven com simples solucions tècniques aparentment al marge de l’experiència social- les fan pensar com centre d’un complex sistema de representacions des d’on es configuren identitats col·lectives i individuals (Harvey i Knox, 2015; Kanoi et al., 2022). El transport és un representant de la modernitat, un solucionador d’aïllaments –també de noves formes d’exclusió social-, però sobretot, és un manipulador del temps. Així, l’accessibilitat o la possibilitat de mobilització poden convertir-se en factors claus per la realització o no d’un acte ritual, o si més no, per donar espai a la improvisació d’aquest.
2- En relació al món virtual
En la contemporaneïtat, el món online s’imbrica sinèrgicament amb el món offline (Beneito-Montagut, 2011; Caliandro, 2018; Hine, 2015; Meyer i Moors, 2006), generant noves realitats socioreligioses. Amb la pandèmia de la Covid-19 i també amb l’auge dels mitjans tecnològics de comunicació, lligats, alhora, a una era de mobilitat social generalitzada, Internet esdevé també un espai apropiat pels practicants religiosos de tot l’espai atlàntic (i més enllà) que possibilita, així, repensar creativament la sacralitat (Aupers, 2012), oferint l’opció dels tecnorituals (Beliso-De Jesús, 2015) per a mediar amb el diví.
3- En relació a l’ecologia i la salut
La creixent preocupació per l’anomenat medi-ambient i la cerca de la salut holística (Cornejo Valle i Blázquez Rodríguez, 2013) han generat formes creatives de pensar en el sagrat. Els anomenats Nous Imaginaris Culturals (Prat, 2012) i les espiritualitats reflexives (Frigeiro, 2016) esdevenen el locus religiós on bona part d’aquestes preocupacions mediambientalistes i de salut mental, física i espiritual es desenvolupen i permeten el sorgiment de noves configuracions cosmològiques i rituals.
AUPERS, S. (2012) “Enchantment, Inc.: Online Gaming Between Spiritual Experience and Commodity Fetishism” a HOUTMAN, D; MEYER, B. (2012) Things. Religion and the question of materiality. New York: Fordham University Press.
BALKENHOL, M.; BLANES, R; SARRÓ, R. (2020). Atlantic Perspectives. Places, Spirits, and Heritage. New York & Oxford: Berghahn Books.
BELISO-DE JESÚS, A. (2015) Electric Santería. Racial and Sexual Assemblages of Transnational Religion. New York: Columbia University Press.
BENEITO-MONTAGUT, R. (2011) “Ethnography goes online: towards a user-centred methodology to research interpersonal communication on the internet” Qualitative Research, 11 (6): 716-735.
CALIANDRO, A. (2018) “Digital Methods for Ethnography: Analytical Concepts for Ethnographers Exploring Social Media Environments” Journal of Contemporary Ethnography, 47(5): 551-578.
CORNEJO VALLE, M.; BLÁZQUEZ RODRÍGUEZ, M. (2013) “La convergencia de salud y espiritualidad en la sociedad postsecular. Las terapias alternativas y la constitución del ambiente holístico”. Revista de antropología experimental, 13 (2): 11-30.
ESPÍRITO SANTO, D.; PANAGIOTOPOULOS, A. (eds.) (2015) Beyond Tradition, beyond invention. Cosmic technologies and creativity in contemporary Afro-Cuban religions. Canon Pyon: Sean Kingston Publishing.
FRIGEIRO, A. (2016) “La «¿nueva?» espiritualidad: ontología, epistemología y sociología de un concepto controvertido” Ciencias sociales y Religión, 24: 209-231. Porto Alegre
HARVEY, P.; KNOX, H. (2015). Roads: An anthropology of infrastructure and expertise. Cornell University Press.
HINE, C. (2015). Ethnograpy for the Internet: Embedded, Embodied and Everyday. London: Bloomsbury.
HOBSBAWM, E.; RANGER, T. (1983) La invención de la tradición. Barcelona: Crítica.
HOLBRAAD, M. (2011) “Can the thing speak?” Open Anthropology Cooperative Press, 7: 1-26. London.
____. (2012) Truth in motion. The Recursive Anthropology of Cuban Divination. Chicago: Chicago Press Books.
HOLBRAAD, M.; PEDERSEN, M.A. (2017) The Ontological Turn: An Anthropological Exposition. Cambridge: Cambridge University Press.
KANOI, L.; KOH, V.; LIM, A.; YAMADA, S.; DOVE, M. R. (2022). ‘What is infrastructure? What does it do?’: anthropological perspectives on the workings of infrastructure (s). Environmental Research: Infrastructure and Sustainability, 2(1).
MEYER, B.; i MOORS, A. (eds). (2006). “Introduction” a MEYER, B.; MOORS, A. (eds) (2006) Religion, Media and the Public Sphere. Bloomington: Indiana University Press.
PALMIÉ, S. (2018) “When is a Thing? Transduction and Immediacy in Afro-Cuban Ritual; Or, ANT in Matanzas, Cuba, Summer of 1948” a Comparative Studies in Society and History, 60 (4): 786-809.
PRAT, J. (coord) (2012) Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili.
WAGNER, R. (2016) The Invention of Culture. Chicago: The University of Chicago Press
WILLERSLEV, R. (2007) Soul Hunters. Hunting, Animism and Personhood among the Siberian Yukaghirs. Berkeley: University of California Press.