36. Museus i ciutadania

Coordinació:

Carme Comas Camacho
Museus d’Esplugues de Llobregat
Jordi Medina Alsina
Universitat de Barcelona
correu@jordimedina.cat

Resum

L’estiu del 2022 l’Assemblea Internacional de Museus (ICOM) en el seu congrés celebrat a Praga va aprovar una nova definició de museu. En aquesta especifica que els museus son institucions al servei de la societat i incorpora nous conceptes com ara l’accessibilitat, la inclusió, la diversitat i la participació. La nova definició posa en valor funció social dels museus i el paper de la ciutadania i les comunitats en el dia a dia dels museus. Els museus disposen d’experiències diverses en aquests àmbits. Per tant, el simposi “Museus i ciutadania” convida a compartir estudis i experiències al voltant de la participació, la inclusió, l’accessibilitat, el treball amb les comunitats i/o el paper d’aquestes en el dia a dia dels museus

 

Proposta simposi

Des dels seus orígens els museus han anat evolucionant amb el pas del temps. Primer es centraven molt en l’objectes i les seves col·leccions i en els darrers anys han donat més protagonisme a la ciutadania i les comunitats que els rodegen. Díaz Balerdi (2008) ja ens exposa que “no hi ha dos museus iguals i ni tan sols un mateix museu és igual a sí mateix al llarg del seu recorregut. Es mou entre la continuïtat (objectes, recursos, etc.) i la disjunció (variacions, canvis, nous reptes, noves possibilitats).

Per tant, els museus evolucionen i han evolucionat al llarg de la història. La Revolució Francesa ja va contribuir al concepte de museus públics perquè les col·leccions reials poguessin ser vistes per tota la ciutadania. La Nova Museologia va impulsar un trencament d’esquemes i una nova concepció del museu més enllà de les col·leccions, els visitants i el propi edifici, el museu explicava tot un patrimoni cultural, un territori i s’adreçava no només als seus visitants sinó a tota la seva població. En paraules de Jiménez-Blanco (2014) “El món ja no es contempla a través del museu: el món és el museu. I viceversa: el museu és el món.”

Amb el moviment de l’anomenada Nova Museologia es va donar lloc a noves pràctiques museístiques territorials denominades en francès musée de site -també coneguts com a ecomuseus-. “La idea d’ecomuseu tenia darrere una filosofia vital, un canvi de concepció de la museologia, que deixaria d’estar centrada en l’estudi del museu per focalitzar la seva atenció en la comunitat, sent el museu un camp d’interacció amb ella” (Lorente, 2012).

Si comparem el museu des del seus inicis fins a l’actualitat, ens adonarem que “el museu dels nostres temps ha girat des d’una posició eminentment disciplinar i enciclopèdica, basada en les seves funcions quasi exclusivament en la riquesa de les obres que posseeix o aspira a posseir, fins una disposició de servei al públic, a la comunitat” (Alonso, 2012). Els museus han anat desenvolupant diferents programes per donar servei a la ciutadania.

L’evolució de la museologia i les pràctiques museològiques han permès que “en la nostra societat actual, el museu s’hagi convertit en una institució imprescindible i necessària per a les polítiques socials, culturals i econòmiques” (Navajas, 2020). La nova definició del concepte de museu reflecteix el que ja fa anys que els museus duen a terme. Aquest simposi esdevé una oportunitat per conèixer aquesta evolució tant des del punt de vista teòric com pràctic.

 

Bibliografia

AAVV (2021) Museums and social change, Challenging the unhelpful museum. Routledge.

ALONSO, L. (2012) Nueva museología. Alianza editorial (2a edició).

ARRIETA, I. (2013) Reinventando los museos. Universidad del País Vasco.

ARRIETA, I. (2021) Museos en transformación. Universidad del País Vasco.

BETSCH COLE, J. & LOTT, L. L. (2019) Diversity, Equity, Accessibility and Inclusion in Museums. American Alliance of Museums.

CATLIN-LEGUTKO, C. & TAYLOR, C. (2021) The inclusive Museum Leader. American Alliance of Museums.

CROOKE, E. (2007) Museums and Commnity. Routledge.

DÍAZ BALERDI, I. (2008) La memoria fragmentada. El museo y sus paradojas. Ediciones Trea.

EID, H. (2019) Museum innovation and social entrepreneurship. A new model for a challenge era. Routledge.

Generalitat de Catalunya (1999) Guia de Museus de Catalunya. Edicions 62.

GOB, A. & DROUGUET, N. (2014) La Muséologie. Histoire, développements, enjeux actuals. Armand Colin (4a edició)

GÓMEZ, J. (2006) Dos museologías. Las tradiciones anglosajona y mediterrània: diferencias y contactos. Ediciones Trea.

JANES, R. & SANDELL, R. (2019) Museum activism. Routledge.

JIMÉNEZ-BLANCO, M. D. (2014) Una historia del museu en nueve conceptos. Ediciones Cátedra.

HEIN, G. E. (2005) Learning in museum. Routledge (4a edició).

HOOPER-GREENHILL, E. (2007) Museums and Education. Routledge.

LORENTE, J. P. (2012) Manual de historia de la museología. Ediciones Trea.

LORENTE, J. P. (2022) Reflexiones sobre museología crítica, dentro y fuera de los museus. Ediciones Trea.

MURAWSKI, M. (2021) Museums as agents of change. American Alliance of Museums.

MURPHY, B. (2016) Museums, ethics and cultural heritage. Routledge. ICOM.

NAVAJAS, Ó. (2020) Nueva museología y museología social. Ediciones Trea.

POULOT, D. (2009) Musée et muséologie. La Découverte (9a edició).

SABATÉ, N. & GORT, R. (2012). Museo y comunidad. Un museu para todos los públicos. Ediciones Trea.

SANDELL, R. & NIGHTINGALE, E. (2012) Museums, equality and social justice. Routledge.

SANDELL, R. (2017). Museums, moralities and Human Rights. Routledge.

SIMON, N. (2010) The Participatory Museum. Museum 2.0