38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l’Àfrica

Coordinació:

Víctor González Clota
Universitat de Barcelona
vg.clota@gmail.com
Albert Farré Ventura
Universitat de Barcelona

Resum

La construcció de memòries sobre el passat recent a l’Àfrica ha suposat l’aparició de models divergents de com documentar, recordar i explicar aquest passat. Des d’una mirada subalterna, postcolonial i decolonial, l’estudi de les memòries múltiples africanes ha viscut un auge en els últims anys. Els debats al voltant de les memòries a l’Àfrica i des d’una mirada local han estat un objecte d’anàlisi que ha volgut posar sobre la taula la importància de la creació d’uns relats històrics, socials i polítics, tots ells amb força implicacions epistemològiques, en la configuració i transformació de les societats africanes contemporànies. Les recerques realitzades o en curs han mostrat maneres diverses de voler construir memòries on la diversitat, les especificitats en tradicions cultural o la perspectiva de gènere hi tinguin una veu pròpia.

En els casos d’estudi que inclouen un context de conflicte, postconflicte o conflicte tancat en fals, les tensions i les divergències apareixen de forma més evident, així com les respostes i estratègies de construcció de memòries més arrelades a un territori concret. A la vegada, la construcció no-estatal d’aquestes memòries locals i la inhibició dels mateixos estats és un punt clau en el qual cal aprofundir. És per tot això que s’imposa una necessitat per promoure estudis sobre memòries locals en espais de conflicte, postconflicte o conflicte tancat en fals que revisin el present de les societats africanes contemporànies des de la construcció del seu relat memorial i inserir-les en un marc local, nacional i transnacional.

 

Proposta simposi

El camp dels estudis de la memòria és un camp en expansió des de fa més d’una dècada. Malgrat que les problemàtiques al voltant de la Segona Guerra Mundial, l’Holocaust i altres guerres posteriors amb intervenció occidental són el principal nucli

d’interès d’aquest camp d’estudi, el continent africà no en resta al marge. Un exemple és el llibre col·lectiu titulat “Historical Memory in Africa. Dealing with the Past, Reaching for the Future in an Intercultural Context” (Diawara, Lategan i Rüsen, 2010). Una publicació on es troben diversos capítols on es fa balanç de l’evolució historiogràfica en les diferents subdisciplines o corrents de pensament que han desembocat o incidit en el camp dels estudis de la memòria: la recopilació de fons orals, la recuperació i reivindicació de veus de col·lectius subalterns i els estudis postcolonials, on s’aprofundeix en les ambigüitats dels subjectes sorgits d’una experiència colonial i la seva interrelació amb l’hegemonia neoliberal, entre d’altres.

Per situar el camp d’estudi en el seu context, esmentarem algunes obres clàssiques en cada una d’aquestes tres corrents. Pel que fa a les obres de recopilació de fons orals, treballs com “Paths in the Rainforests: Toward a History of Political Tradition in Equatorial Africa” (M. Vansina, 1990) i les de Lylian Kesteloot en la zona del Sahel de l’Àfrica Occidental van ser pioneres. A la vegada, altres textos de referència, en aquest cas situats al nord d’Uganda, són el llibre de “The Central Lwo during the Aconya” (Onyang-ku-Odongo, Webster, 1976), així com alguns dels treballs de l’historiador luo/kenià Betwell A. Ogot. Malgrat que la seva publicació és més recent, el llibre “The Roots of ethnicity. The origins of the Acholi of Uganda” (Atkinson, 1994) podria incloure’s en aquest conjunt d’obres.

Sobre la recuperació de veus marginals o subalternes, i com desentrellar el seu contingut polític sovint expressat en un llenguatge no hegemònic, dues de les obres que volem destacar són les de Bethwell A. Ogot, recollides a “Building on the Indigenous: Selected Eassys 1981-1998 (1999)” i “Peasant Intellectuals. Anthropology and History in Tanzania” (Feierman, 1990). A la vegada, i més propera a la zona del nord d’Uganda, “Revealing Prophets: Prophecy in Eastern African History” (Anderson i Johnson, 1995) és també un llibre ressenyable.

En tercer lloc, pel que fa a la crítica postcolonial sobre els límits dels reculls de fons orals clàssics i també sobre els límits de la categoria de subaltern, un llibre de referència és el “Can the subaltern Speak? Reflections on the History of an Idea” (Spivak, 1985). Enfocat més en un context africà postcolonial, el treball de l’antropòleg nord-americà Harry West l’any 2003, “Voices Twice Silenced: Betrayal and Mourning at Colonialism’s End in Mozambique”, és rellevant pels seus ponts transnacionals. Finalment, un tema que és central en el nostre plantejament de recerca és el de la inhibició de l’estat a actuar en zones perifèriques on, sovint, compten amb pocs suports populars. La monografia de Ben Jones (2008) sobre Uganda, “Beyond the State in Rural Uganda”, és una referència obligada.

Amb aquesta informació, el panell proposa apropar-se als següents eixos que considerem claus per abordar les diferents memòries locals i divergents africanes en construcció: la manera en què col·lectius africans reivindiquen la necessitat de construir memòries no estatals; les estratègies de construcció de memòria, i també de pau, que s’han utilitzat i la seva relació, o no, amb el mateix costumari tradicional; la identificació d’espais públics com espais de memòria i l’ús del patrimoni, existent o construït, amb relació a la construcció d’un relat; la perspectiva de gènere en el relat del passat recent des d’una perspectiva local i la seva inserció, o no, en les memòries locals; la contraposició o bé inhibició dels actors estatals envers les memòries subalternes. Els investigadors i les investigadores que participin d’aquest simposi hauran de donar resposta a aquests eixos a partir d’una mirada local, africana i sense oblidar la mirada dels estudis subalterns, postcolonials i decolonials. D’aquesta manera, es voldrà ampliar el coneixement sobre com des dels marges estatals, actors principalment no-estatals, construeixen una memòria local sobre el seu passat present i, així, conèixer millor les dinàmiques de les dissidències polítiques contemporànies.

 

Diawara, M., Lategan, B., Rüsen, J. 2010. Historical Memory in Africa. Dealing with the Past, Reaching for the Future in an Intercultural Context. Berghahn Books.

Vasina, M. 1990. Paths in the Rainforests: Toward a History of Political Tradition in Equatorial Africa. The University of Wisconsin Press.

Onyang-ku-Odongo, J. M., Betin Webster, J. 1976. The Central Lwo during the Aconya. East African Literature Bureau.

  1. Atkinson, R. 1994. The Roots of ethnicity. The origins of the Acholi of Uganda before 1800. University of Pennsylvania Press.

Ogot, B. 1999. Building on the Indigenous: Selected Eassys 1981-1998 (1999). Anyange Press.

Feierman, S. 1990. Peasant Intellectuals. Anthropology and History in Tanzania. The University of Wisconsin Press.

Anderson, D, Johnson, D. 1995. Revealing Prophets: Prophecy in Eastern African. Eastern African Studies.

Spivak, G. 1985. Can the subaltern Speak? Reflections on the History of an Idea. Columbia University Press.

Jones, B. 2008. Beyond the State in Rural Uganda. Edinburgh University Press: International African Library.