No ens volen sanes, ens volen primes. Vivències i narratives corporals de gordofòbia mèdica i les seves conseqüències



Autor/s

 Jordi Benítez Muñoz

 Universitat Rovira i Virgili

Les persones gordes pateixen moltes vegades discriminació en els serveis de salut. Aquesta forma de discriminació i opressió, que es coneix com a gordofòbia mèdica, està vertebrada per tres factors principals que tenen a veure amb l’estètica, la moral i salut que, juntament amb el concepte erroni de pes saludable, té un impacte negatiu en el benestar físic i emocional de les persones gordes. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar les experiències i les narratives, així com les conseqüències que la gordofòbia mèdica té en persones amb corporalitats grans.

Es va dur a terme un estudi qualitatiu utilitzant un enfocament fenomenològic a partir d’etnografia virtual, observació participant i entrevista. Després de l’anàlisi, es van obtenir quatre categories principals: estètica, moral, salut i resistències. Les narratives de les participants demostren que la gordofòbia mèdica té un impacte negatiu en el seu benestar físic i emocional, podent generar sentiments de culpa i baixa autoestima, trastorns alimentaris, abandonament dels sistemes de salut i por a acudir a consulta, així com errors en el diagnòstic i retards en els tractaments.

Aquestes experiències posen de manifest una forma de violència epistèmica, en la mesura que el sistema biomèdic nega i deslegitima el saber i l’experiència pròpia de les persones gordes. La seva veu és sovint silenciada, ignorada o reduïfa a prejudicis sobre el pes, fet que impedeix una comprensió integral del seu patiment i consolida l’hegemonia d’un discurs mèdic normatiu i excolent.

Bibliografía

Bernier, E. (2020). Grosse, et alors ? Connaître et combattre la grossophobie. Marabout.

Casadó-Marín, L., & Gracia-Arnaiz, M. (2020). “I’m fat and proud of it”: Body size diversity and fat acceptance activism in Spain. Fat Studies, 9(1), 51-70. https://doi.org/10.1080/21604851.2019.1648994

Castro Fernández, E. (2023). Gordofobia médica: vivencias, violencias y resistencias. https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/202470

Cohen, R., & Shikora, S. (2020). Fighting Weight Bias and Obesity Stigma: a Call for Action. Obesity Surgery, 30(5), 1623-1624. https://doi.org/10.1007/S11695-020-04525-0

Cooper, C. (2010). Fat Studies: Mapping the Field. Sociology Compass, 4(12), 1020-1034. https://doi.org/10.1111/j.1751-9020.2010.00336.x

Correa-Urquiza, M. (2018). La condición del diálogo. Saberes profanos y nuevos contextos del decir. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 38(134), 567-585. https://doi.org/10.4321/S0211-57352018000200012

Crimer, N., Camoirano, J., & Sasso, A. Lo. (2023). Obesidad: alternativas al paradigma pesocéntrico y patologizante. Primera entrega. Evidencia, actualización en la práctica ambulatoria, 26(3), e007088-e007088. https://doi.org/10.51987/EVIDENCIA.V26I4.7088

Fernández Fernández J. M. (2005). La noción de violencia simbólica en la obra de Pierre Bourdieu: una aproximación crítica. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 7-31. https://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0505110007A

Foucault, M. (2002). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión. Siglo XXI Editores.

Fruh, S. M., Graves, R. J., Hauff, C., Williams, S. G., & Hall, H. R. (2021). Weight Bias and Stigma: Impact on Health. The Nursing Clinics of North America, 56(4), 479. https://doi.org/10.1016/J.CNUR.2021.07.001

Gailey, J. A. (2022). The Violence of Fat Hatred in the “Obesity Epidemic” Discourse. Humanity & Society, 46(2), 359-380. https://doi.org/10.1177/0160597621995501

Goffman, E. (1995). Estigma: la identidad deteriorada. Amorrourtu.

Gracia-Arnaiz, M. (2007). Comer bien, comer mal: la medicalización del comportamiento alimentario. Salud Pública de México, 49(3), 236-242. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0036-36342007000300009&lng=es&tlng=.

Gracia-Arnaiz, M. (2015). Comemos lo que somos. Reflexiones sobre cuerpo, género y salud. Icaria.

Gracia-Arnaiz, M., Arenas, M., Comelles, J. M., García, M., Ledo, J., Maldonado, M. L., & Monserrat-Mas, M. A. (2012). Pobres joves grassos. Obesitat i itineraris juvenils a Catalunya. Publicacions URV.

Kost, C., & Jamie, K. (2023). “It has literally been a lifesaver”: the role of “knowing kinship” in supporting fat women to navigate medical fatphobia. Fat Studies, 12(2), 311-324. https://doi.org/10.1080/21604851.2022.2041295

Lee, J. (2020). “You will face discrimination”: Fatness, motherhood, and the medical profession. Fat Studies, 9(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/21604851.2019.1595289

Lema, R. (2022). Intervenciones no pesocentristas y principios de salud en todas las tallas en el abordaje del sobrepeso y la obesidad. Revisión narrativa de la literatura. Revista de Nutrición Clínica y Metabolismo, 5(3). https://doi.org/10.35454/rncm.v5n3.384

Nath, R. (2019). The injustice of fat stigma. Bioethics, 33(5), 577-590. https://doi.org/10.1111/BIOE.12560

Navajas-Pertegás, N. (2021). «Deberías adelgazar, te lo digo porque te quiero»: reflexiones autoetnográficas sobre la gordura. Athenea Digital. Revista De Pensamiento e Investigación Social, 21(1), e-2434. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.2434

Navajas-Pertegás, N. (2023). Vivir siendo gordas: una exploración feminista sobre experiencias encorporadas de la gordura (Doctoral dissertation, Universitat de València).

Phelan, S. M., Burgess, D. J., Yeazel, M. W., Hellerstedt, W. L., Griffin, J. M., & van Ryn, M. (2015). Impact of weight bias and stigma on quality of care and outcomes for patients with obesity. Obesity Reviews, 16(4), 319. https://doi.org/10.1111/OBR.12266

Piñeyro, M. (2016). Stop gordofobia y las panzas subversas. Zambra iniciativas sociales.

Piñeyro, M. (2019). 10 gritos contra la gordofobia. Vergara.

Piñeyro, M. (2020). Guía básica sobre gordofobia. www.gobiernodecanarias.org/icigualdad

Shim, J. K. (2010). Cultural Health Capital. Journal of Health and Social Behavior, 51(1), 1-15. https://doi.org/10.1177/0022146509361185