L’estudi de les diàspores africanes a Espanya i Europa en l’època contemporània demana la combinació de metodologies pròpies de l’Antropologia i la Història (Jelin 2002, Thompson 1988) ja que dona una dimensió complexa i holística del que són les petjades de migracions africanes, permet posar de relleu la llarga presència de diverses comunitats des de finals del segle XIX i fins l’actualitat (Aixelà Cabré 2023, 2025; Schlumpf 2022).
Tanmateix es planteja la importància d’emprar aquestes metodologies en el marc teòric dels Estudis Culturals, Postcolonials i Decolonials, per tal de recollir dades i experiències que reconstrueixen realitats plurals i històriques des de perspectives renovades (Aixelà Cabré 2017, 2020, 2022). Així fonts primàries principals seran les entrevistes i els documents. Classifico les experiències africanes mitjançant la recuperació de memòries viscudes (dades recollides de fonts orals) i memòries narrades (dades recollides de fonts escrites) (Aixelà Cabré 2021).
Les entrevistes a persones africanes/afrodescendents i l’estudi de fonts arxivístiques locals/nacionals, i fons documentals/fotogràfics familiars, permeten reconstruir les empremtes de persones i famílies establertes a diverses ciutats i regions europees, traçant un recorregut migratori transnacional i transcontinental que permet revertir discursos populistes sobre la no pertinença d’aquestes comunitats a Europa (Stora i Jenni 2016), així com demostrar els reptes socials, econòmics i legals que van haver de superar quan es van establir tot pensant la forta empremta que la colonització va tenir a tot el continent africà. Això ens permet decolonitzar la història però també desemmascarar les colonialitats actuals. A les fonts orals que l’antropologia està ben avituallada per recopilar, lògicament sempre respectant els requeriments ètics i des del consentiment explícit dels participants. Cal sumar la gran riquesa que poden significar els fons documentals ja que inclouen fotografies, documents legals personals o familiars, contractes, permisos, denuncies policials, documentació judicial, etc (Sant 2017, Stucki 2019).