Simposis 2026

    A qui pertanyen els esperits? La devolució de 7 cranis del MUEC a Guinea Equatorial el 1982

    Autor/s

    Gustau Nerín Abad

    gnerin@ub.edu

    Universitat de Barcelona

    El 1982 el govern espanyol va realitzar la primera restitució (i fins ara última) de peces de museus a antigues colònies. El govern d’Adolfo Suárez s’havia compromés a retornar tots els objectes colonials dipositats a museus espanyols a Guinea Equatorial, després que el règim de Teodoro Obiang ho reclamés a instàncies de Leandro Mbomio, director tècnic d’Art i Cultura al seu govern. A la fi, la restitució es va limitar a un conjunt de set cranis, destinats al culte als avantpassats, portats a Barcelona per l’explorador Emilio Bonelli a finals del segle XIX. La restitució es va fer efectiva ràpidament perquè l’Ajuntament de Barcelona va considerar que aquests objectes encara tenien utilitat ritual i que, per tant, retornar-los era prioritari.

    Però els cranis ja no tenien utilitat per al melán, el culte als avantpassats existent a finals del XIX, perquè aquest havia desaparegut. En canvi, era

    Bibliografía
    Fons documentals Archivo Histórico Nacional - Fondo Luis Rosales Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Arxiu del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat Fons Sabater Pi - CRAI UB Belles Arts Hemeroteca (ABC, Avui, France Press, EFE...)   Bibliografia Abaha. 2008. “Los tres bustos”. Espacios Europeos https://espacioseuropeos.com/2008/12/los-tres-bustos%E2%80%A6/ Akomo-Zhoge, C.S.P. 2007. “La simbología del poblado O Dzal, Dzâ entre los fang del África Central: Visión de los cantantes gaboneses André Pépé Nze y Pierre Claver Zeng Ebome”. Justicia, núm. 12: 64-76. Andrade, M. 1983. RGE, hacia la elaboración de una política cultural. UNESCO. Aranzadi, I. 2018.“Aspectes antropològics: préstec ssimbòlics i culturals africans a l'obrade Modest Gené”, en Joan Abelló (ed.), Modest Gené | Un escultor entre dos mons. Institut Municipal de Museus de Reus. Aranzadi, J. R. 2021. Viviendo con Guinea Ecuatorial. Aportaciones a una conversación antropológica.Bellaterra. ARHUIPGE/79.1979. “ARHUIGE/79. Arte y humanismo internacional pro Guinea Ecuatorial”. Combate, 20 de marzo. Azkarraga, A. 2022. “Cuando los Byéris lloran»: exhibición y mercantilización cultural”. Disparidades. Revista de Antropología, vol. 77, núm. 2. Barras de Aragón, F. 1928. “Índices de algunos cráneos de raza negra del oeste de África existentes en el Museo de Antropología”. Actas y memorias (Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria). Calvo Calvo, L. 1990. “La antropología biológica en Catalunya. LLULL, vol. 13: 321-348. Calvo Roy, J.M. 2019. Guinea Ecuatorial, la ocasión perdida. Sial.
    Frente Anti-Macías. 1978. Guinea Ecuatorial. Una dictadura ocultada. Lliga dels Drets dels Pobles. García Navarrete, F. 1980. “Guinea Ecuatorial. El sueño neocolonial de UCD”. África Hoy, núms. 3-4: 61-68. Gikandi, S. 2003. “Picasso, Africa, and the Schemata of Difference. Modernism / Modernity, vol. 10, núm. 3: 455-480. González Calvo, G. (s.f.). “Anécdotas de viajes. África y Asia”. Pajares de la Lampreana. http://pajaresdelalampreana.com/Anecdotas-de-viajes-Africa-y-America/. Gorozpe, I. 1995. “La oposición a la dictadura en Guinea Ecuatorial”. Nova Africa, núm. 1: 55-62. Nsue Mibui, R. E. 1999. Mitos. Unión Europea. Okenve, E. 2007. Equatorial Guinea, 1927-1979. A New African Tradition. Tesis doctoral. School of Oriental and African Studies, University of London. Rizo, E. 2021. “Leandro Mbomio y las trampas de la materia reservada”. Yolanda Aixelà-Cabré y Elisa Rizo (eds.). Afro-Iberia (1850-1975). Enfoques teóricos y huellas africanas y magrebíes en la Península Ibérica. Bellaterra. ___ 2024. “Leando Mbomio, the ‘Black Picasso’: Spanish State Propaganda, Blackness, and Neocolonialism in Equatorial Guinea”. Ethnic and Racial Studies, vol. 47, núm. 7: 1456-1477. ___ 2025. “¿Negritud hispanista? La ambivalencia discursiva en torno a la carrera artística de Leandro Mbomio en la esfera pública española” pp. 207-228, en Julia Borst y Danae Gallo González (eds.) Personas africanas y afrodescendientes en España ayer y hoy. De Gruyter. Roig, J. 1999. “Xenofòbia, neocolonialisme i democràcia en el pensament polític equatoguineà”. Studia Africana,núm. 10: 23-31. Romero de Tejada, P. 1980. “Los españoles del siglo XIX en África y las colecciones del Museo Nacional de Antropología”, pp. 39-62. Actas del Primer Congreso Español de Antropología. Departament d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona. Shrubsall, F. 1894. “A Study of Bantu Skulls and Crania”. The Journal of Anthropological Institute of Great Britain and Ireland vol. 28, núm. 1-2: Tessmann, G. 2003. Los pamues. (Los fang).Universidad de Alcalá de Henares. Traficants. 2024 “Un crani al CRAI Belles Arts (UB)”.(Tr)afican(t)s. https://trafricants.org/crani-crai-belles-arts/. Turbón Borrega, D. 1972. Restos humanos procedentes de Nie-Fang (Guinea Ecuatorial). Tesina de licenciatura. Universitat de Barcelona. TVE (Televisión Española).1976. A Fondo, TVE. https://www.rtve.es/play/videos/a-fondo/fondo-antonio-buero-vallejo/2798559/. ___ 1977. “Juan Carlos I y su séquito visitan Guinea Ecuatorial tras el golpe de Estado”. TVE. https://www.youtube.com/watch?v=8Z7Z4DmVByA Vilaró, M. 2011. La colonización de la cruz en la Guinea Española. CEIBA