Els infants descreguts i el Pessebre.
Nadal sempre ha tingut una vessant infantil·litzadora, i hi han aspectes de la Festa tradicional, dirigits concretament als infants. Fer Cagar la soca, la espera i vinguda dels Tres Reis, els Sants Innocents. Tot això, ha quedat engolit per un allau de celebracions paral·leles, alternatives, que han deixat les tradicionals perdudes si no han sapigut adaptar-se al nou tarannà de la Festa. Així com fer cagar la soca (avui dia fer cagar el tió) ha pres una embranzida difícil de preveure, i la vinguda dels Reis ha esdevingut una rua que bé podria ser de Carnaval, mentre que les formes alternatives o paral·leles sumen adeptes cada any que passa. No cal dir res de l’arbre de Nadal, però també el Pare Noel pren un lloc destacat en la celebració i divideixen els que esperen, i reben regals d’un o altres, en canvi la confecció del Pessebre, la visita als Pessebres més emblemàtics de la població ha quedat superada en molts llocs, per un fenomen sobre el que volem reflexionar aquí.
Lluís Duch ens parlava ja fa temps de la dificultat de transmetre la espiritualitat i la religió a les generacions noves. Parlava d’una incapacitat de transmetre, però també cal afegir-hi una voluntat de no transmetre, com arrossegant una rancúnia heretada cap a la religió dominant fins fa poc als nostres pobles i ciutats.
Ens proposem fer una ullada a diferents formes del Pessebre, la familiar, la pròpia de la població, i la de l’escola. Sobretot,incidiré en el nucli familiar. Aquí trobem una negligència de la generació dels pares per a portar a terme el que s’havia fet sempre. Això deixa la canalla en una situació d’ignorància, beneïda en molts casos pels mateixos pares. La mitologia apresa pels infants passa per altres continguts.