Totes les publishers son depredadores: economia política i (auto)etnografia de l’estafa acadèmica del segle.

    Autor/s

    Daniel Malet Calvo

    danielmalet@gmail.com

    DAFITS, Universitat Rovira i Virgili (URV)

    Les estratègies professionals de productivitat dins l’àmbit acadèmic ens condueixen sovint a transitar per les infraestructures de les revistes internacionals d’impacte, tractant de complir amb els requisits quantitatius exigits pels sistemes nacionals (i internacionals) d’avaluació i promoció acadèmica. És ben sabut que el circuit de la publicació científica fa dècades que està dominat per un oligopoli de cinc grans editores que fan pagar a les institucions educatives i de recerca per l’accés als resultats d’investigacions finançades per elles mateixes (i tot sovint amb fons públics), en una circularitat extractiva de proporcions extraordinàries. Sigui com sigui, en aquesta comunicació pretenc oferir una mirada propera i (auto)etnogràfica sobre el procés mateix de publicació en una revista d’alt impacte del primer quartil. A partir d’una experiència esgotadora i abusiva tractant de publicar a la revista Annals of Tourism Research, tractaré d’exposar les diverses tensions i contradiccions que sorgeixen quan els processos de filtratge de qualitat i «d’excel·lència» es mostren totalment colonitzats per lògiques i procediments de tall neoliberal (treball no remunerat, acceleració dels processos, barreres de pagament). A més, derivat de les necessitats productivistes de les editores i de la naturalesa global de la seva difusió, les revistes d’alt impacte solen imposar processos d’estandardització i models d’escriptura basats en la densitat, l’estructura i la intencionalitat de «l’assaig anglosaxó», cosa que acaba redundant en una creixent homogeneïtzació de les publicacions acadèmiques. Si bé la principal classificació racionalitzadora del sector sol separar artificialment entre les «revistes normals» (les de l’oligopoli) i aquelles considerades «revistes depredadores», una mirada atenta als processos de producció del coneixement i a les particularitats de cada trajectòria acadèmica ens permetrà qüestionar aquesta dicotomia hegemònica i mostrar com, en el marc extractiu del neoliberalisme acadèmic, les pràctiques predatòries són intrínseques, generalitzades i perillosament consentides al sector de les publicacions acadèmiques comercials.

    Bibliografía