Aquesta comunicació vol aportar un testimoni més sobre la “cursa” acadèmica dins de l’antropologia catalana. La comunicació es planteja una anàlisi de la pròpia experiència a partir de les tensions viscudes des de l’etapa formativa fins a l’actualitat. Per a l’anàlisi em remeto al concepte d’acte d’institució de Bourdieu (1982), fruit de la seva revisió del concepte de ritual de pas (Van Gennep, 1909). Així doncs, per cadascuna de les etapes que he identificat dins del meu periple acadèmic, més que explorar el canvi d’estat del que he estat objecte (llicenciatura, grau, màster, doctorat, etc.), el que vull és identificar que m’ha permès (o no) canviar d’estat. Dit amb altres paraules, no m’interessa el ritual de pas, en termes de Van Gennep (1909), sinó allò que fa possible que s’esdevingui. Així doncs, el que vull és explorar els “requisits” que permet un canvi d’estat dins de la carrera acadèmica, però també què passa quan no es compleixen: on estan tots aquells acadèmics “expulsats” de la cursa? Tenen lloc en un món no acadèmic? Un perfil acadèmic pot entrar al món professional?
Aquesta comunicació pretén col·laborar, aportant una experiència més, a la reflexió antropològica sobre les lògiques de poder que s’han instal·lat dins de les universitats amb la voluntat d’engreixar la literatura crítica sobre el sistema acadèmic que habitem amb més o menys comoditat. La paradoxa està servida: per poder seguir existint com antropòlegs dins de l’acadèmia hem de deixar de fer l’antropologia que volem fer, aquella antropologia lenta i cuidada que expliquem a les classes, per abraçar models acadèmics “d’excel·lència”, marcats per la deshumanització, el nomadisme constant i l’aïllament. Probablement, una de les missions més importants que tenim com a antropòlegs acadèmics avui és visibilitzar aquestes lògiques de poder i començar la lluita per revertir-les.