L’auge del fenomen true crime a les plataformes d’estríming i pòdcasts configura un espai cultural on el relat de crims reals esdevé una font destacada de producció simbòlica sobre la justícia. Aquest treball analitza com aquestes narratives cada vegada adopten progressivament un tarannà més interventor, obrint-se a qüestionar la veritat judicial i el funcionament del sistema, tot activant dispositius comunicatius i simbòlics que modelen representacions col·lectives del Dret —com ara la prescripció penal, la reinserció social o el rol de la víctima en el procés—.
En aquest context, s’identifiquen tres constructes simbòlics mobilitzats pel true crime i que actuen com a portadors de significat respecte a com el Dret tracta conductes desviades: l’autor dels fets, les víctimes i les institucions judicials. Les pulsions narratives tendeixen a estereotipar els constructes anteriors, donant lloc a un conjunt d’arquetips: el monstre, la víctima i el sistema, respectivament. Quan s’entén que els mecanismes legals no fan justícia en el cas concret, pot emergir una quarta figura arquetípica que es relaciona amb una subjectivitat digital abocada al Do it yourself: el justicier. Com a cas d’estudi, es realitza una anàlisi detallada de Como cazar a un monstruo, true crime guanyador de premis a millor sèrie documental l’any 2024.
Finalment, aquestes produccions es vinculen amb el possible arrelament cultural d’algunes actituds associades a la nova onada populista. Aquestes troben a l’ecosistema digital una infraestructura idònia per qüestionar les eines del sistema jurídic i estimular batalles culturals, en què el malfactor és exclòs de la comunitat i passa a representar el projecte desviat de l’adversari polític. La víctima, per la seva banda, adquireix un estatus sacralitzat i esdevé font de consensos solidaris. Tot plegat empeny la legislació cap a processos orientats a realinear el sistema legal amb noves concepcions mediatitzades de la justícia.
Bibliografía
BELLÓN, Teresa. «Nuevos modelos narrativos. Ficción televisiva y transmediación». Revista Comunicación, 2012, vol. 1, núm. 10, p. 17-31.
ANTÓN MELLÓN, Juan; ÁLVAREZ, Gemma; ROTHSTEIN, Pedro A. «Populismo punitivo en España (1995-2015): presión mediática y reformas legislativas». Revista Española de Ciencia Política, 2017, núm 43, p. 13-36.
BOORSMA, Megan. «The whole truth: the implications of america’s true crime obsession». Elon Law Review, 2017, vol. 9, núm. 1, p. 209-224.
BRUZZI, Stella. «Making a genre: the case of the contemporary true crime documentary». Law and Humanities, 2016, vol. 10, núm. 2, p. 249-280.
CARRABINE, Eamon. Crime, Culture and the Media. 1a edició. Cambridge (Regne Unit): Polity Press, 2008, 234 p. ISBN 978-0-7456-3465-4.
CARRETERO, Ángel Enrique. «La persistencia del mito y de lo imaginario en la cultura contemporánea». Política y Sociedad, 2006, vol. 43, núm. 2, p. 107-126.
CIGÜELA, Javier. «Populismo penal y justicia paralela: un análisis políticocultural». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 2020, núm. 22- 12, p. 1-40.
CIGÜELA, Javier. «Esfera pública digital, comunicación política y exclusión por señalamiento: esbozo de un populismo penal 2.0». A: CORRECHER, Jorge (dir.). Sistema penal y exclusión. Una mirada integral al conflicto de la desigualdad en el ámbito del Derecho Penal. 1a edició. València (Espanya): Editorial Tirant lo Blanch, 2023, p. 71-106. [Llibre electrònic]. ISBN: 978-84-1147-930-1.
GARLAND, David. La cultura del control. Crimen y orden social en la sociedad contemporánea. 1a edició. Barcelona (Espanya): Editorial Gedisa, 2005, 462 p. ISBN 978-84-9784-040-8.
GARRIDO, Vicente. «El género true crime y la criminología: una introducción». Boletín Criminológico, 2024, vol. 30, núm. 234, p. 1-24.
GOLOB, Brandon. «Un-making a murderer: new media’s impact on (potential) wrongful conviction cases». California Western Law Review, 2018, vol. 54, núm. 1, p. 137-150.
HERRERA MORENO, Myriam. «Activismo, ciudadanía y tecnoperformación: análisis de una matriz cultural penalmente invasivo» A: OLMEDO CARDENETE, Miguel (dir.) et al. Ciencia penal y generosidad. De lo mexicano a lo universal. Barcelona (Espanya): J.M. Bosch Editor, 2021, cap. 25, p. 433-457. ISBN: 978-84-124357-
8-8.
HERRERA MORENO, Myriam. «True re-victimization: el expolio de historias victimales por la industria del ocio multimedia». Revista de Victimología, 2025, núm. 19, p.123-162.
HORECK, Tanya. Justice on Demand. True Crime in the Digital Streaming Era. Detroit (Estats Units): Wayne State University Press, 2019, 228 p. [Llibre electrònic]. ISBN 978-0-8143-4064-6
JONES, Bethan. «Forensic Fandom: True Crime, Citizen Investigation and Social Media». A: LARKE-WALSH, George S. (ed.). True crime in American media. Londres (Regne Unit): Routledge, 2023, cap. 10, p. 163-179. [Llibre electrònic]. ISBN: 978-1-003-22563-8.
LOICK, Daniel. «On Tribunalism: Should Artists Use the Court Form?». E-flux Journal, 2023, núm. 135, p. 16-27.
LOVELUCK, Benjamin. «The many shades of digital vigilantism. A typology of online selfjustice». Global Crime, 2020, vol. 21, núm. 3-4, p. 213-241.
MARTÍNEZ LUCENA, Jorge; CIGÜELA, Javier. «Pensamiento pop en Black Mirror. El monstruo y su linchamiento». Doxa Comunicación, 2014, núm. 19, p. 85-107.
MOFFITT, Benjamin. «How to Perform Crisis: A Model for Understanding the Key Role of Crisis in Contemporary Populism». Government and Opposition, 2015, vol. 50, núm. 2, p. 189-217.
ROMERO DOMÍNGUEZ, Lorena. «Narrativas del crimen en los documentales de no ficción: éxito del true crime en las plataformas VOD». Revista Panamericana De Comunicación, 2020, vol. 2, núm. 2, p. 11-20.
SÁNCHEZ ESPARZA, Marta; MÉNDIZ NOGUERO, Alfonso; BERLANGA FERNÁNDEZ, Inmaculada. «La narrativa transmedia en los true crime: del relato periodístico a las pantallas: El caso de Lucía en la telaraña». Literatura y Lingüística, 2023, núm. 48, p. 19-46.
TROTTIER, Daniel. «Digital Vigilantism as Weaponisation of Visibility». Philosphy & Technology, 2017, vol. 30, núm. 1, p. 55-72.
VÁZQUEZ CAMPOS, Margarita. «La filosofía del true crime. Explorando las perspectivas de la primera, segunda y tercera persona». Análisis. Revista de investigación filosófica, 2024, vol. 11, núm. 2, p. 227-240.
YARDLEY,Elizabeth; KELLY,Emma; ROBINSON-EDWARDS, Shona. «Forever trapped in the imaginary of late capitalism? The serialized true crime podcast as a wake-up call in times of criminological slumber». Crime, Media, Culture, 2018, vol. 15, núm. 3, p. 503-521.
