El pessebre integra tant l’art de crear figures com l’experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme.
Els figuraires transmeten els coneixements de generació en generació preservant estils diferenciats. Els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d’una formació reglada. Poden ser autodidactes. Aquests col·lectius comparteixen valors essencials contribuint a la pervivència d’aquesta tradició.
La transmissió de coneixements sobre aquesta pràctica permet que cada pesebrista adapti el pessebre segons la seva visió, mantenint la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la capacitat d’evolucionar sense perdre l’essència.
El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d’aquesta tradició, assegurant-ne la continuïtat. No només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.
Durant aquests segles de tradició s’ha evolucionat en tots els àmbits: nous llenguatges, nous actors, innovacions tecnològiques. Els artistes i artesans que feien figures han sofert alteracions pròpies de modes, context sòcio-econòmic, diversificació de l’oferta, diversificació de la demanda, etc.
L’aparició de nous llenguatges, l’auge de l’associacionisme, el plantejament de nous temes i personatges ha creat una necessitat que el mercat no sempre ha pogut satisfer. L’increment de la comunitat portadora de la tradició i la incorporació de la dona en un món marcadament masculí, també ha afavorit la recerca de noves vies de creació per a les figures dels diorames de les associacions. Aquestes han cercat noves estratègies per a satisfer aquestes necessitats, com la d’organitzar cursos de modelatge o la de cercar noves tecnologies, com la impressió digital.
Del taller a l’associació: l’evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial.
Autor/s
Jordi Montlló
Institut Català en Recerca de Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA) i Universitat de Girona (UdG).
Bibliografía
ALBORNÀ, Ramon; PORTA, Ismael (2018). Germans Castells, art i figures per al pessebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
AMADES, Joan (2009). El Pessebre. Edició revisada a cura d’Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés. Barcelona: Arola editors.
ARBETETA MIRA, Letizia (2013). Las figuras del pesebre; dins Naixement, 4,pp. 28 – 31.
BANAL, Isabel i MAÑÀ, Josep (2009). Fent camí per la molsa. Les figures del pessebre popular. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Artesania de Catalunya i Centre de Promoció de la cultura popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.
BASILI DE RUBÍ, M.R.P (1947). Art pessebrístic. Paisatge – estil – símbol. Barcelona: Editorial Rubí.
BARRUTI, M. i VINYOLES, L. (1980). Les figures del pessebre popular. Barcelona: Edició pròpia.
BENAVENT, Enric (2011). Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres. Castellar del Vallès: Col·lectiu El Bou i la Mula.
DURAN SANPERE, Agustí (1951). Costumbres tradicionales de la ciudad. A propósito de los pessebres de Navidad; dins Institut Municipal d’Història (1945-1951). Barcelona. Divulgación histórica, Barcelona: Aymà editor. Vol. II.
GARCIA i GONZÀLEZ, Maria Consol (193). La tadició pessebrista ala Península ibèrica. Beca BCD-B-173.
GARCIA i GONZÀLEZ, Maria Consol (1994). Paper dels motlles en el món del pessebre. Funcionament dels tallers artesanals actuals. Beca BCD-B-181.
GARRUT, Josep Maria (1957). Viatge a l’entorn del meu pessebre. Biblioteca Selecta de folklore, núm. 242. Barcelona: Editorial Selecta.
MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2022). El Belenismo como manifestación representativa del patrimonio cultural inmaterial; dins El Portalín, 27; pp. 3-5
MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2023). Celebrando legados: 800 años de tradición y 60 años de compromiso belenista; dins Anunciata, 29; pp. 3-5.
MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2024a). El Seminari de Pessebrisme i Patrimoni a Tarragona: un èxit de reflexió i debat; dins Naixement, 15; pp. 5-6.
MARTORELL POVEDA, Maria Antonia (2024b). Avanzando en la preservación del belenismo; dins Anunciata, 30; pp. 8-10.
MONTLLÓ BOLART, Jordi (2003). El pessebrisme a Catalunya: punts forts i debilitats; dins Revista d’etnologia de Catalunya, 22; pp. 122-127.
MONTLLÓ BOLART, Jordi (2013). Les creacions d’Ester Font i Laura Baldrich: Quan les figures de pessebre et parlen d’un territori; dins la Revista Caramella, núm. 28, gener – juny de 2013. Edita Carrutxa, Solc i Tramús, pp. 129 i 130.
MONTLLÓ BOLART, Jordi (2014). Recuperació de la memòria oral de quatre generacions d’artesans i comerciants de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona: organització familiar, treball i relacions; en el marc de les Jornades Cultura Viva: Antropologia dels carrers. Organitzades per l’Institut Català d’Antropologia, la Universitat de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, celebrades el 22 d’octubre de 2014.
MONTLLÓ BOLART, Jordi (2014). MONTLLÓ BOLART, Jordi (2014). Las Fuentes orales en el proceso de investigación sobre la feria de belenes de Santa Llúcia de Barcelona: Un aporte metodológico vital para lograr los objetivos planteados; dins el XVIII Congreso Internacional de Història Oral: Poder y democràcia: las múltiples voces de la historia oral. Organitzat per la Universitat de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, memorial democràtic, International Oral History Association, realitzat a Barcelona els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2014.
MONTLLÓ BOLART, Jordi (2021). El pessebrisme, un patrimoni viu? Frontissa. Publicació digital de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana: https://www.frontissa.cat/noticia/65945/el-pessebrisme-es-un-patrimoni-viu