Els drets de la natura: el cas del riu Marañón

Aquesta comunicació reflexionar sobre el context en que la societat civil s’organitza per tal de demanar i obtenir el reconeixement del riu Marañón i els seus afluents com a subjectes de dret, per part d’un jutjat de Nauta (Perú) el 8 de març de 2024. En aquesta sentència s’estableix que tant les organitzacions indígenes riberenques com l’Estat peruà en seran  els seus guardians, defensors i representants, i que s’organitzaran en un Comitè de Conca. Si bé, aquest procés es tant una fita política com en un desafiament cultural.

Des d’inicis de segle la societat kukama ha aconseguit una visibilitat i agència política destacables, que contrasta amb la seva situació d’invisibilitat – estratègica- de fa unes dècades. Organitzacions com ACODECOSPAT, Huaynakana, el Vicariat Catòlic o ràdio Ucamara, i altres organitzacions internacionals han articulat vindicacions territorials i identitàries en un context internacional que d’una banda avançava en matèria de drets indígenes i de la natura, però per l’altra,  l’extractivisme i la corrupció dificulten la seva existència. La comunicació tracta de reflexionar sobre l’escenari que obre el reconeixement del riu Marañón i els seus afluents com a subjectes de dret en un context marcat per unes  relacions de poder i conflictes entre organitzacions indígenes i estat, per la corrupció i l’ideologia ‘desarrollista’. La proposta dels drets de la natura conjuga amb el conservacionisme i el gir ecocentrista en el dret, però presenta limitacions tant per a la conservació ambiental com per a la co-governança.