Emergència climàtica a les illes de Gunayala (Panamà): alternatives locals a un enfonsament global

Una tercera part de la població guna o gunadule viu a la comarca de Gunayala (Panamà), un territori autònom, legalment constituït, amb una estructura consolidada d’autogovern reconegut tant en l’àmbit nacional com internacional (Howe, 1986). Recentment la fotografia d’una de les més de 400 petites illes que integren la comarca ha estat utilitzada de manera molt recurrent pels mitjans de comunicació hegemònics. Es tracta de l’illa de Gardi Sugdub, de dues Hectàrees de superfície i poblada per 1500 persones, una de les que −segons els titulars de mitjans com la CNN o la BBC− s’enfonsa per culpa del canvi climàtic. La fotografia sol venir acompanyada de descripcions que emfatitzen l’extrema pobresa i les condicions de màxima vulnerabilitat en les que viu la població local (Bonnett, 2022). Aquest suposat enfonsament −tant social com ambiental− és viscut de maneres molt diverses pels habitants de les illes. Mentre que alguns troben factibles les explicacions provinents del món científic, altres parteixen d’una perspectiva mediada pels modes de relació amb els no humans, els éssers que donen equilibri a l’univers, per donar sentit a l’augment del nivell del mar i justificar la necessitat d’abandonar l’illa. L’objectiu d’aquesta ponència és fixar la mirada en el complex procés de trasllat a la terra ferma de la població de Gardi Sugdub i entendre el paper que ha jugat l’emergència climàtica i social en aquest moviment. A partir d’un treball etnogràfic de llarga durada, es pretenen analitzar les percepcions, sabers, pràctiques i interessos que han portat a aquesta comunitat indígena a mobilitzar la seva agència i creativitat per trobar solucions alternatives a les polítiques hegemòniques. Solucions que en aquest context han passat  per recuperar la vida a la terra ferma i en re-situar la capacitat d’actuar dels no humans (Descola i Pignocchi 2022).