Aquesta comunicació parteix de la recerca etnogràfica realitzada entorn de la caracola de mar (Charonia lampas), objecte tradicional present en diversos àmbits culturals de Mallorca i alhora considerat avui una espècie protegida. La investigació, basada en entrevistes en profunditat i treball documental, revela un conjunt divers de pràctiques socials, coneixements i representacions que associen la caracola a usos pesquers, comunicatius, decoratius, alimentaris i simbòlics.
Es proposa una reflexió sobre com els museus poden contribuir a una narrativa més inclusiva i contextualitzada, superant visions essencialistes del patrimoni. La proposta expogràfica resultant busca establir un espai de negociació entre memòria col·lectiva, legitimitats locals i sabers científics, tot evitant tant l’idealització folklorista com la invisibilització d’usos vius o marginals.
Aquest cas esdevé un exemple de com repensar les col·leccions etnogràfiques des d’una mirada plural, ecològicament conscient i curatorialment participativa, tot responent a la necessitat de descolonitzar els discursos museològics i incorporar la diversitat de veus que configuren els usos culturals del patrimoni material i immaterial.