Narratives museològiques per a espècies en tensió: usos culturals i patrimonialització de la caracola de mar a Mallorca

    Autor/s

    Diana Roberta Borràs Rhodes

    diana.borras@gmail.com

    No especificada

    Aquesta comunicació presenta els resultats d’un projecte d’investigació aplicat a la caracola de mar (Charonia lampas) a Mallorca, en el marc d’un model d’exposicions itinerants orientat a la inclusió i a la reflexió crítica sobre la patrimonialització d’espècies protegides. A partir de 18 entrevistes en profunditat a poblacions costaneres i de l’anàlisi de fonts històriques, biològiques i arqueomalacològiques, es construeix una narrativa expogràfica multivocal i no lineal que incorpora tant els usos tradicionals (alimentació, comunicació, decoració) com les controvèrsies actuals sobre la conservació d’espècies amenaçades.

    S’hi proposa una museografia que desestabilitza la visió essencialista del patrimoni i crea un espai de negociació entre la memòria comunitària i la ciència. El projecte posa en diàleg els sabers locals i especialitzats, visibilitza pràctiques socials sovint excloses del relat institucional i obre un debat sobre els límits, tensions i potencialitats de la relectura museogràfica d’objectes naturals culturitzats. L’estudi parteix d’un precedent —l’exposició “Del mar a la taula”— per ampliar el marc interpretatiu cap a una museologia crítica i ambientalment conscient. Aquesta proposta s’alinea amb els debats antropològics i curatorials actuals sobre inclusió, sostenibilitat i diversitat epistèmica en els museus etnogràfics.

    Bibliografía
    • Borràs Rhodes, Diana (2023). Reflexiones en torno a la revalorización del patrimonio alimentario marítimo pesquero de Mallorca: La exposición temporal “Del mar a la taula”.
    • Borràs Rhodes, Diana (2024). Diversidad, multivocalidad, prácticas sociales y legitimidades de los usos culturales de especies protegidas: el caso de la caracola de mar.
    • BORRÀS, Diana; Mulet, Margalida (2021), «Del Mar a la taula» (From the sea to the table). Seafood and cultural reproduction of gastronomic intangible heritage in Mallorca pág. 282-292 en MUSEOEUROPE (simpozij) (2021 ; Maribor) https://museum-mb.si/wp-content/uploads/2023/06/MuseoEurope_2021_online.pdf (fecha de captura: 8 de junio 2023)
    • CARBONELL, Eliseu (2014). «Les tradicions marineres com patrimoni immaterial”, Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 39, pág. 116-121.
    • Karp, I., & Lavine, S. D. (1991). Exhibiting Cultures: The Poetics and Politics of Museum Display. Smithsonian Institution Press.
    • NIKOLIC DERIK, Tamara et al. (2020). Museums and intangible cultural heritage. Towards a third space in the heritage sector. Bruges: Werkplaats immaterieel erfgoed.
    • PEREIRO, Xavier (2012). «La concepción del patrimonio etnoantropológico en Galicia: visiones legales y prácticas institucionales» en Revista Andaluza de Antropología, núm.2: Patrimonio cultural y derechos colectivos, pp.25-47. http://www.iaph.es/revistaph/index.php/revistaph/article/view/4019 (fecha de captura:4 de julio 2021)
    • PEREIRO, Xerardo; Prado, Santiago. (2021). Patrimonio etnológico: visiones antropológicas. Madrid, Editorial Síntesis. 2021
    • TEJERO, Joan LLuís; Martí, Miquel (2003). «Valoración patrimonial del sector pesquero. El Caso del Museo de la Pesca de Palamós», Zainak. 25, pág.427-442 http://www.eusko-ikaskuntza.eus/PDFAnlt/zainak/25/25427442.pdf