Aquesta comunicació presenta els resultats d’un projecte d’investigació aplicat a la caracola de mar (Charonia lampas) a Mallorca, en el marc d’un model d’exposicions itinerants orientat a la inclusió i a la reflexió crítica sobre la patrimonialització d’espècies protegides. A partir de 18 entrevistes en profunditat a poblacions costaneres i de l’anàlisi de fonts històriques, biològiques i arqueomalacològiques, es construeix una narrativa expogràfica multivocal i no lineal que incorpora tant els usos tradicionals (alimentació, comunicació, decoració) com les controvèrsies actuals sobre la conservació d’espècies amenaçades.
S’hi proposa una museografia que desestabilitza la visió essencialista del patrimoni i crea un espai de negociació entre la memòria comunitària i la ciència. El projecte posa en diàleg els sabers locals i especialitzats, visibilitza pràctiques socials sovint excloses del relat institucional i obre un debat sobre els límits, tensions i potencialitats de la relectura museogràfica d’objectes naturals culturitzats. L’estudi parteix d’un precedent —l’exposició “Del mar a la taula”— per ampliar el marc interpretatiu cap a una museologia crítica i ambientalment conscient. Aquesta proposta s’alinea amb els debats antropològics i curatorials actuals sobre inclusió, sostenibilitat i diversitat epistèmica en els museus etnogràfics.