L’objectiu d’aquesta comunicació és reflexionar entorn el dualisme, qualitat – quantitat amb relació als plans d’avaluació de les assignatures del grau d’Antropologia Social i Cultural UB.
El nostre és un grau relativament nou que s’ha vist afectat per diverses modificacions, tant de forma externa com interna. Els darrers anys, amb l’objectiu de millorar el funcionament del grau, s’han buscat formes d’emprendre nous diàlegs dins la institució.
A partir d’aquests nous espais de diàleg s’ha pogut plantejar com la qualitat dels treballs que l’alumnat presenta està relacionat amb la quantitat de tasques que l’assignatura requereix. En aquests espais han sortit vivències sobre les diferents formes d’organització avaluativa que s’han plantejat en els anys que ha existit el grau.
La meva proposta és plantejar diverses formes avaluatives que no sobrepassin a l’alumnat en quantitat de tasques i que el motivin i desafiïn, assolint treballs de qualitat. En aquest debat s’hauran de tenir en consideració reptes nous de la docència, com és l’ús de la intel·ligència artificial, l’assistència a classe i la comunicació entre professorat, alumnat i professorat-alumnat.
Plantejo aquesta comunicació com un diàleg entre el professorat i l’alumnat de grau, on els primers facin memòria dels plantejaments que se’ls proposaven quan eren alumnes i de les avaluacions que actualment plantegen. I on els segons, busquin empatitzar amb el professorat, plantejant noves formes d’avaluació i considerant les limitacions amb què es poden trobar.