L’ANTROPOLOGIA CATALANA DES DE L’EXILI: MARIA ROSA MALLOL PIBERNAT, PIONERA DE L’ANTROPOLOGIA COLOMBIANA

Autor/s

Gemma Domènech i Casadevall

gdomenech@icrpc.cat

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural


Saida Palou Rubio

saida.palou@udg.edu

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (CERCA-ICRPC), Universitat de Girona

(Re)construir la història de l’antropologia catalana implica estudiar i reconèixer les trajectòries de les antropòlogues que han treballat fora de Catalunya, i que per raons polítiques, de classe o de gènere son encara desconegudes o relativament poc valorades en el si de la història de la disciplina. L’impacte de la Guerra Civil en el desenvolupament de l’antropologia catalana té diverses expressions, una de les quals és el treball de camp que es fa des de l’exili. Aquest és el cas de Maria Rosa Mallol Pibernat (Barcelona, 1920 – Bogotà, 1996), antropòloga pionera a Colòmbia i fins avui pràcticament ignorada a casa nostra. L’exili del 1939 la porta a Colòmbia, on s’endinsa en l’antropologia en un context hostil per a les dones. Es forma a l’Instituto Etnológico Nacional, entitat adscrita a l’Escuela Normal Superior, sota la direcció de l’etnòleg francès Paul Rivet, exiliat a Colòmbia causa de la Segona Guerra Mundial. Maria Rosa Mallol forma part de la primera generació d’etnòlogues del país i desenvolupa una trajectòria reconeguda per les seves aportacions al treball de camp i a la recerca sobre comunitats indígenes i afro-colombianes. A més, col·labora en iniciatives de divulgació i també es dedica a l’activitat artística, com a escultora
La figura de Maria Rosa Mallol  s’inscriu en una generació de dones que van desafiar els rols de gènere i les limitacions de l’exili, però que, com tantes altres, han estat excloses dels relats oficials. L’objectiu de la comunicació és el de recuperar i donar a conèixer a Catalunya la figura de M. Rosa Mallol Pibernat amb la intenció de contribuir a (re)construir la història de l’antropologia catalana des d’una perspectiva de gènere, que no es limita a comprendre el paper de les dones dins l’antropologia, sinó d’entendre el paper que l’antropologia té a la vida de les dones.

Bibliografía
  • Miquel-Àngel Codes Luna, Ignasi Mallol. La Catalunya quiescent. Barcelona: Diputació de Tarragona – Viena Edicions, 2010.
  • Gemma Domènech Casadevall, «Configuración y disolución del depósito artístico de Montfullà (Girona)”», en La herencia envenenada. El perioplo de las colecciones artísticas, arqueológicas y científicas en Cataluña después de la Guerra Civil. València: Tirant Humanidades, 2025, 115-138.
  • Julià Guillamon, El dia revolt: literatura catalana de l’exili, Biblioteca universal 225. Barcelona: Editorial Empúries, 2008.
  • Miquel Joseph Mayol, Opus IV: Èxode 1939. De retorn a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1974.
  • Miquel Joseph Mayol, El bibliobús de la llibertat. Edició a cura de Quim Torra i Jaume Ciurana. Barcelona: Símbol Editors, 2008.
  • Luis Henrique Gómez Casabianca, «Maria Rosa Mallol», Boletín de historia y antigüedades CII, núm. 861 (2015): 55-70.
  • Martínez Gorroño, María Eugenia, Españolas en Colombia, Cuadernos de la Fundación Españoles en el Mundo. Madrid: Fund. Españoles en el Mundo, 1999.
  • Ferran Soldevila, Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970), ed. Enric Pujol i Josep Clara. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017.
  • Francesc Vilanova, “Una carta de Pompeu Fabra a Carles Pi Sunyer”, Els Marges, 61 (1998), 65-68.