Aquesta comunicació parteix d’una investigació realitzada com a part de la meva tesi doctoral, des d’una perspectiva antropològica, a l’Hospital del Tòrax de Terrassa —actualment Parc Audiovisual de Catalunya—. Un espai que apareix a nombroses pàgines web com un dels llocs més encantats i misteriosos de Catalunya o, fins i tot, d’Espanya. La meva presentació intenta mostrar com la informació apareguda a la xarxa i els comentaris als fòrums creats en les pàgines web, així com els programes del anomenat món del misteri dedicats a aquest espai, han influït en la motivació de moltes persones per descobrir què s’amaga rere els seus murs i viure experiències en primera persona, generant expectatives —després de l’episodi del programa Cuarto Milenio (2007) sobre el tema, per exemple, va haver-hi una gran afluència de gent colant-se en el recinte—, i alhora han proporcionat elements que, en molt casos, serveixen de pautes d’interpretació d’aquestes experiències.
A més, en relació al món del cinema trobem que, d’una banda, aquest ens ha proporcionat al llarg del temps històries que tenen un paral·lelisme amb la realitat viscuda en el sanatori en un lloc ple d’elements relacionats amb la malaltia i l’experimentació, i de l’altra, els decorats creats per al rodatge de pel·lícules, especialment del gènere de terror, abans de la creació del Parc afegien elements que propiciaven la generació d’històries que circulaven, entre la realitat i la ficció, sobre l’hospital abandonat.
Un autèntic feedback entre el cinema —els medis digitals en general— i les vivències relacionades amb un món considerat intangible, en aquest cas, experiències associades amb el que Joan Prat (2012) va anomenar “cultes paranormals”.