A partir dels anys 80 l’antropologia ja no va poder eludir el debat sobre la part d’escriptura que hi havia implícita en el redactat de les etnografies. Tals plantejaments van reduir la distància existent entre l’escriptura de ficció i no-ficció i van iniciar un seguit de recerques al voltant de la relació entre l’antropologia i la literatura. Dins la disciplina aquesta relació ha pres diferents formes: des de l’anomenada etnoliteratura o la liter-antropologia (González Alcantud, 2021) que s’aproxima als textos literaris des de l’antropologia (Clua & Iribarren, 2014), a l’ús de la literatura com a material on explorar/analitzar realitats etnogràfiques (Frigolé 1995; Carbonell, 2022; Iribarren et alt. 2023) o, també, la seva aplicació a la docència antropològica (Clua, 2019). Però el debat sobre la frontera entre ficció i no ficció en l’escriptura antropològica ha generat una tercera via de recerca sobre la relació dels propis antropòlegs/es amb la literatura (Massó, 2020; Behar, 2009).
En aquesta comunicació es presentaran els resultat d’una recerca realitzada al voltant de cinc antropòlegs i una antropòloga que –amb diferents trajectòries vitals i diferents interpretacions sobre la seva identitat com a escriptors–, transiten o en algun moment de la seva vida han transitat des de/entre l’escriptura antropològica cap a/i la narrativa de ficció: Joan Francesc Mira, Dolores Juliano, Albert Sánchez Piñol, Jordi Tomàs, Francesc Serés i Adrià Pujol.
A través d’entrevistes realitzades als autors hem intentat conèixer la seva trajectòria vital, com i quan van connectar en la seva vida i obra l’antropologia i la literatura, però també observar si hi ha algun element en comú entre tots ells que ens permeti entendre què té l’antropologia que la faci pròxima a la literatura, quina és per ells la diferència entre un tipus d’escriptura i l’altra, i com viuen el moure’s entre els dos mons.