El druïdisme contemporani forma part del moviment religiós que es presenta com la revitalització de tradicions precristianes europees, el paganisme contemporani. Considerat la restauració de la religió cèltica, s’estén des de mitjan segle XX a Europa occidental, els Estats Units i alguns països d’Amèrica Llatina. La presentació es basa en una recerca etnogràfica sobre el druïdisme a Catalunya i Espanya.
En la comunicació abordem com les ordres druides actuals interpreten i dialoguen amb les representacions sobre el druïdisme i el paganisme en la cultura pop i en plataformes digitals. Per a això, analitzem com algunes produccions audiovisuals (sèries, pel·lícules, documentals i videojocs) influeixen en les trajectòries, imaginaris i pràctiques de les informants. Al mateix temps, explorem quina és la seva valoració sobre certs arquetips freqüents en els mitjans de comunicació més populars, com ara el de la bruixa o el del druida. Aquestes imatges de figures emblemàtiques del passat són comentades i discutides críticament pels meus informants. Per exemple, al·ludeixen a l’arquetip reduccionista del druida com un home blanc, savi i ancià que apareix en un bosc bucòlic amb túnica blanca, com Panorámix de Astérix i Obélix.
Una imatge que contrasta amb la realitat, atès que practiquen el druïdisme també dones, persones joves i racialitzades. Així com han d’adaptar les seves pràctiques als seus estils de vida urbans. No obstant això, les representacions mediàtiques impacten en com són percebudes aquestes persones per l’entorn social. Produeixen estereotips que es materialitzen en comentaris i actituds de caràcter discriminatori, de burla o de classificació de la religió com a “secta” de manera pejorativa. També es tradueixen en la percepció de les practicants com a persones que resideixen predominantment en entorns rurals i rebutgen les tecnologies o la biomedicina, una visió allunyada de la realitat.